PSALM PER ALS CONTRUiTS EN TERRES SALVATGES
A Psalm for the
Wild-Built
(2021)

Becky Chambers

Editorial:
Mai Més Llibres
(2022)

Col.lecció:
Nüwa

Núm: 15

Pàgines: 144

Traductora:
Anna Llisterri

Il·lustradora:
Maria Picassó

En aquest extens i, per sort, divers món que és la ciència-ficció sempre hi ha llocs per reblar el clau a una idea o per construir una història des d’una perspectiva nova i diferent. I sempre, sempre, hi ha autors que fins ara se t’havien escapat del teu radar, tot i ser noms molt coneguts. Estic parlant, en aquest cas, de la Becky Chambers, una autora que ja fa uns anys que està en boca de part del fandom, però que encara mai havia llegit. Gràcies a Mai Més Llibres, tenim a les mans el primer volum de la saga de Mongi i Robot que evidencia perfectament l’estil de Chambers.

I és que l’autora utilitza una prosa lleugera però alhora delicada per acostar-nos a una història allunyada de l’èpica i dels fets transcendentals però paradoxalment oferint imatges potents sobre un futur utòpic on les coses poden anar bé. Estem parlant del hopepunk, d’aquest subgènere que ens ofereix esperança i bon rotllo, un futur coherent on no tot ha de ser negatiu, un to optimista per resoldre conflictes.

Panga és un petit satèl·lit que gira al voltant del planeta Motan. Allí la civilització humana s’hi va instal·lar i va evolucionar tecnològicament fins a entrar en una era on els robots van esdevenir claus per executar la feina bruta de la societat... fins que van prendre consciència de sí mateixos i es van queixar. I no, no va haver-hi cap rebel·lió de màquines, ni cap guerra. Els humans van admetre el seu error i es va produir el que s’anomena la Transició, un període on les fàbriques de robots van apagar-se i on aquests van marxar, lliures per fer el seu camí. Se’ls va oferir la meitat del satèl·lit i els humans es van acontentar en quedar-se l’altre meitat. Els robots viurien a les Terres Salvatges de la manera que desitgessin. La Transició va passar a ser el fonament per a una utopia.

Ara, segles més tard, es pot produir la primera retrobada entre humans i robots. Li Dex (és un personatge no binari) és un mongi que viu en pau seguint els preceptes de la seva religió oberta i amable. Però no en té prou. S’angoixa pensant que el seu deure és a un altre lloc: per exemple ajudant a la gent. I per assolir aquest objectiu es converteix en un monjo del te, una espècie de psicoterapeuta ambulant que ofereix mescles de tes i herbes i escolta a qui necessiti dels seus serveis. Un dia, tanmateix, decideix anar més enllà, a les Terres Salvatges, les que els humans van abandonar segles enrere. Té un neguit que no sap tractar i creu que allí trobarà la seva resposta

Com us podeu imaginar, aquí és on trobem l’encontre amb el Robot i on l’intercanvi de paraules i experiències es torna meravellós. Chambers utilitza una prosa agradable, un llenguatge inclusiu (en el cas de li Dex) descrivint les qüestions naturals i quotidianes de manera que resulta paradoxalment refrescant. Els diàlegs son simplement deliciosos, a vegades apuntalats per l’humor, d’altres per la tendresa del moment. Un exemple:

“ (...) quan pot recórrer això en un dia? —El Moixeró va assenyalar de nou la caravana.
—Puc fer uns cent cinquanta quilòmetres, més o menys
—Per tant, serien... ho sento, vaig lent en matemàtiques.
—Què? —Li Dex va arrufar les celles. Com podia ser que un robot fos lent fent càlculs?
—Txxt, no puc multiplicar i parlar alhora (...)”

Chambers, doncs, ens trasllada a un mon en pau on dos individus es fan amics i aprenen l’un de l’altre. Son una parella estranya i estrafolària però en el fons sempre ha estat així aquest tipus de relacions. Recordem les novel·les de robots d’Asimov i el vincle que es va crear entre Elijah Baley i el robot R. Daneel Olivaw, per exemple. Però aquest cop va més enllà i Chambers ens proposa fer un pas més endavant que simplement comparar l’empenta humana o el raciocini d’una IA. La relació entre li mongi Dex i el robot Moixeró va més enllà i esdevé tant entranyable com captivadora perquè nosaltres sabem com és la vida de li Dex, però en canvi desconeixem com han evolucionat els robots durant aquests segles, per quins codis es regeixen, si tenen anhels especials o si desitgen fites concretes. Aquet retrobament serà clau per aprendre plegats l’un de l’altre.

“—Jo estic fet de metall i números; tu estàs fet d’aigua i de gens. Però cadascú de nosaltres és més que això. I no podem definir que és quest “més” referint-nos simplement a les nostres primeres matèries. Tu no perceps el món a l’igual que una formiga, de la mateixa manera que jo no percebo el món com... no ho sé. Una aspiradora. Encara teniu aspiradores? “

Psalm per als construïts en Terres Salvatges és una novel·la breu protagonitzada per una parella encisadora i que vessa consciència ecològica per tot arreu, que estableix dilemes ètics sobre com afrontar d’igual a igual la presència d’una raça, no, millor dit, d’un ésser diferent a tu, sempre però, des d’una perspectiva que suma i que no resta, que ens ensenya i que allunya la confrontació.

M’ho he passat molt bé llegint aquest Psalm i ara començo a entendre el perquè de la legió de seguidors de l’aurora californiana. La novel·la ha guanyat el Premi Hugo de novel·la curta 2022

Endavant, llegiu i apreneu i sobretot somrigueu perquè la lectura de Psalm per als construïts en Terres Salvatges us deixarà una sensació de placidesa i confort com poques. La història és autoconclusiva però l’autora ja ha escrit una segona part que Mai Més Llibres ja ha anunciat que no trigarà a sortir.

Eloi Puig
06/01/2023