PUENTE DE PÁJAROS
Bridge of birds
(1984)

Barry Hughart

Editorial:
Bibliópolis (2007)

Col.lecció:
Bibliópolis fantástica

Núm: 52

Pàgines: 244

Serie:
Crónicas del maestro Li/ 1

Lectures relacionades:
La leyenda de la piedra
Ocho honorables magos

“Una novela de la antigua China que nunca existió”. Aquest és el suggerent subtítol que ens presentà la col.lecció Bibliópolis fantástica fa uns mesos en el seu número 52. La Novel.la es diu Puente de Pájaros i es tracta d’una de les propostes més originals dels darrers temps encara que la novel.la no és precisament una novetat, doncs ja té a la seva esquena 13 anys des que es publicà en anglès i a més un World Fantasy Award per presumir – el màxim guardó dedicat al fantàstic-. Tampoc és una ucronia, encara que aquest subtítol pogués fer-ho pensar. Es tracta d’una encantadora novel.la de fantasmes ambientada a la Xina mitològica.

Puente de Pájaros pot resultar a priori desconcertant doncs no sabem com tractar-la, on ubicar-la. Barry Hughart, el nostre autor, va passar molts anys vivint al Regne del mig, la Xina, i suposem que es va capbussar força en la seva cultura i llegendes. La qüestió és que l’obra barreja la mitologia popular amb fets reals – com és l’existència de la dinastia Qin (1)  i la destrossa cultural i històrica que realitzà l’emperador del mateix nom l’any 221 ac. i que donà pas a la formació de la Xina primigènia, o la menció de ciutats tan conegudes com Pekín-. L’autor ens porta per un viatge, però no el típic viatge iniciàtic on l’alumne s’acaba convertint en mestre, si no un viatge per la fantasia i la imaginació popular d’una nació que ens porta segles d’avantatge en la majoria d’aspectes.

"Mi apellido es Li y mi nombre personal es Kao, y hay un ligero defecto en mi carácter". Aquesta és la frase de presentació que sol fer un dels protagonistes de Puente de Pájaros, el mestre Li Kao. L’altre és Buey Número Diez, un bon jan que acompanya al mestre per tota la Xina per cercar La Gran Arrel del Poder, que segons diuen els textos antics podrà ajudar a guarir els nens del llogaret de Buey Número Diez que han estat enverinats. Però aquesta recerca és una excusa per que l’autor ens ofereixi una novel.la força memorable on sovintegen les escenes iròniques, l’humor subtil, la cultura xinesa i sobretot la seva envejable mitologia que aflora per cada capítol i a cada moment. El folklore i les llegendes són la base d’aquesta mitologia, molt rica en seu repertori de monstres i éssers sobrenaturals. I si la Xina té devoció per certs éssers fantàstics aquests són els fantasmes que prendran un paper protagonista en diversos capítols del llibre.

La fita del viatge de Li Kao i Buey Número Diez és trobar l’arrel de ginseng que abans esmentava però poc a poc descobriran que darrera d’aquesta panacea s’amaguen secrets molt importants que han esdevingut crucials a la història alternativa d’aquesta Xina màgica. Durant el seu periple s’hauran d’enfrontar amb monstres i laberints, gaudiran de tresors i amants però per superar tots els reptes tindran com a únic recurs la imaginació i la intel.ligència del mestre Li kao, tot i el seu lleuger defecte en el caràcter. Hughart s’allunya de les històries èpiques i en canvi ens acosta al món de la picaresca i l’engany on el cervell i la intuïció juguen un paper més important que la força bruta o l’honor.

L’estil d’aquest autor és entremaliat, tant ens pot descriure en quatre línies un bulliciós barri de Pekín, narrar-nos amb certa parsimònia un relat dramàtic de fantasmes com afegir diàlegs amb un marcat accent teatral per arrencar-nos un somriure ja que normalment la seva veueta interior li fa deixar anar un acudit, una petita frase lapidària o una idea subtilment oculta perquè el lector gaudeixi encara més de la lectura. En aquestes ocasions em recorda els millors moments de Terry Pratchett – per cert que l’anglès també té una molt bona obra dedicada a la Xina, Tiempos interesantes, una de les millors del seu Mundodisco-.

En moments, la disposició de fets i les resolucions que ens presenta Hughart poden semblar poc desenvolupats, facilots i realitzats amb escassos recursos argumentals. Tot sovint ens preguntem si no estem llegint una novel.la d’aventures del mític Salgari barrejat amb alguns ingredients malsans de la imaginació de Poe però el que és cert és que cal tenir paciència i saber esperar. Hughart no dóna cap informació gratuïta, no escriu cap paràgraf de més… tot té una explicació i l’autor és capaç de tancar tots els misteris amb una eficàcia notòria. Els darrers capítols són especialment bells, doncs la poètica i la fantasia s’agafen de bracet per oferir-nos un final de veritat preciós.

Hem de felicitar doncs als responsables de Bibliópolis per recuperar aquesta novel.la d’aventures fantàstiques de l’oblit –almenys en aquest país nostre-. Una novel.la que tot i ser autococlusiva sembla que té un parell de continuacions encara inèdites en castellà.

Si una cosa ha despertat en mi la novel.la és la idea de tornar a visitar aquest país però no abans d’assolir un petit repte personal que és llegir-me les més de 2200 pàgines de Viaje al oeste, la novel.la anònima del segle XVI que podria compartir tranquil.lament escenari i personatges amb Puente de Pájaros. Algun dia…


Eloi Puig, 05/03/08