LA PUERTA DE ABADÓN
Abaddon's Gate
(2013)

James S. S. Corey

Editorial:
Edicjones B
(2018)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Serie:
La Expansión / 3

Pàgines: 573

Traductor:
David Tejera

Quan tot just acaba de sortir en castellà la quarta entrega de la saga The Expanse, La quema de Cíbola, jo m’he posat a llegir la tercera part, La Puerta de Abadón. I és que he volgut racionar una mica la lectura entre volum i volum perquè em durin una mica més doncs el ritme amb que aquesta space opera ens abdueix a cada volum només és comparable a la saga de Miles Vorkosigan I aviat és dit això!

Aquesta tercera entrega segueix amb les aventures de James Holden i la seva tripulació però sense deixar mai de banda l’extrema delicada política de les potències del nostre Sistema Solar: La Terra, Mart i l’APE (l’Associació de Planetes Exteriors). Sí, com deia, els tripulants de la Rocinante tornaran a fer de les seves però potser en un segon terme doncs sembla que els autors han atorgat molt protagonisme a nous personatges de manera que grans secundaris com Amos i Àlex queden relegats a escenes esporàdiques. Els nou protagonistes venen a consolidar el que sembla una aventura que prepara per un canvi d’escala per proporcionar-nos una mirada que per primera vegada es fixa en alguna cosa més enllà del nostre insignificant sistema solar.

Trobarem tres nous grandíssims personatges (una de les claus de l’èxit de la saga) que complementaran a Holden i ens oferiran llurs punts de vista. En primer lloc a Toro, terrestre i oficial de seguretat d’una reconvertida nau generacional de l’APE que haurà de lluitar tant contra la ineptitud del seu superior com contra els perjudicis de la mateixa tripulació, majoritàriament cinturiana. El seu pragmatisme barrejat amb cert idealisme ens recordarà a la diplomàtica Chrisjen Avasarala (probablement un dels millors personatges de la saga fins ara). Toro és un personatge de pensament ràpid i de decisions difícils.

Però també descobrirem a la misteriosa Melba, una noia amb implants subcutanis capaços de fer tremolar a molts soldats i que planeja una venjança contra Holden per restituir l’honor de la seva família. Serà el personatge més volàtil i ambigu de la nostra història i l’excusa (potser un tant forçada) amb la que els autors faran esclatar la bomba argumental.

Però potser el personatge d’Annushka Volovodov (Anna), una reverenda d’una branca de l’església cristiana, mare de  família, lesbiana i especialment compromesa amb la pau i el diàleg és el nou personatge de la novel·la al que cal posar atenció. La presència d’Anna per una banda obre el debat sobre la religió al sistema solar (un factor que fins ara no s’havia tractat especialment) i a les creences d’una humanitat escampada per tot el sistema i que a més, ara, comprova que existeix una protomolècula extraterrestre que podria fer trontollar més d’una fe. Subtilment els autors també ens informen que l’homosexualitat és una condició humana perfectament acceptada i que ha deixat de banda absurditats religioses passades (el fet que Anna mantingui excel·lents relacions amb altres caps religiosos com imams o rabins n’és un exemple). Però, a més, Anna serà l’instrument pacificador que els autors utilitzen per demostrar que no cal ser cap súper soldat o cap polític maquiavèl·lic per solucionar conflictes o perquè la humanitat no perdi l’esperança.

Tots quatre, el capità Holden, que ara treballa de freelance per l’APE, l’oficial Toro, també a bord d’una nau de l’APE, l’esmunyedissa Melba, amagant i operant els interiors d’una nau sota la bandera de l’ONU i la pacificadora Anna, també en una nau terrestre aniran a investigar l’anell artificial que la protomolècula va construir a Venus i que ha desplaçat a prop de l’òrbita de Neptú. Les sondes enviades no tornen i són destruïdes però un petit accident obrirà els ulls a les potències del sistema que veuran com una exploració en principi passiva es torna en un malson.

El cert és que Corey (recordo que és el pseudònim dels autors) han construït una trama amb algunes de les quotes de tensió més altes de la saga. Una trama que, com deia, ens obre les portes a un canvi d’escala. Trobarem passatges on se’ns descriu quelcom de molt més gran al que estem acostumats, un trencament de lleis físiques que ens trasllada a trencar el sostre del nostre sistema solar. Per contra crec que l’operació teixida per Melba per dur a terme els seus objectius són una pèl massa rebuscats i encaixen una mica amb calçador dins una trama de coherència.

No desvetllaré més però sapigueu que trobareu com és habitual grans dosis d’acció, intriga i tensió, esquitxada de grans diàlegs i del tarannàs de personatges que tot i que participen poc (Amos o Àlex, per exemple) ja els sentim part de nosaltres. La història continua i es prepara per saltar de divisió. La resposta a tot plegat la podrem descobrir a la continuació que esmentava abans: La quema de Cíbola. A destacar pels que segueixen la sèrie homònima produïda per Amazon Prime que aquesta reordena una mica els personatges, n’el·limina d’altres i reconfigura les situacions, així que si voleu saber exactament per on gira la trama... heu de llegir la novel·la.

Per sort, sembla que Nova i la traducció incombustible de David Tejera ens proporcionaran més volums a bon ritme si tot segueix així (entre un i dos llibres l’any) per acostar-nos poc a poc a l’edició original en anglès (que ja porten vuit títols  publicats).

Eloi Puig,
21/06/2019