|
ANTOLOGIA
|
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
LOS PRIMEROS CUENTOS Editorial: |
||
| Los primeros cuentos | ||||||||||||||||||||||
|
Aquest 2013 està sent un any nefast pel que fa a les defuncions de grans escriptors de gènere. I una de les més sonades ha estat la de Richard Matheson, personatge clau dins la història de la ciència-ficció i fantasia anglosaxona. Per la meva banda només havia llegit fins ara dues novel·les d’ell: La multi adaptada Soy leyenda i la menys coneguda però genial La casa infernal. I també alguns contes publicats a la revista Gigamesh entre el que destaca especialment “Duel” que va donar lloc a la primera pel·lícula d’Steven Spielberg, El diablo sobre ruedas. Podríem dir que tot això ho he fet servir com a excusa per homenatjar l’autor i atacar el petit recull de contes que fa temps Gigamesh va treure i repartir gratuïtament com a avançament d’una antologia completa de contes de Richard Matheson. Suposo que Alejo Cuervo té al cap publicar la traducció de la seva obra completa de contes, a l’estil del que va fer amb el gran Frederic Brown. En tot cas, avançar que Los primeros cuentos són precisament això: Els set primers relats de l’antologia que s’espera surti a la llum – segons els rumors- per d’aquí a poc. Els contes són tots de gènere fantàstic i abracen un espectre amplíssim; des de relats de terror com “Nacido de hombre y mujer” passant per l’humor absurd i fantàstic de “La ropa hace el hombre”, o per diversos exemples de pura ciència-ficció especulativa, especialment per “Cuando duerme el que vela”. “Nacido de hombre y mujer” és el conte que proporciona la portada. Un relat curt, en clau de terror sobre un engendre, un noi deforme que creix amagat pels seus pares. Escrit en primera persona, resulta interessant encara que li manca una mica d’extensió per poder oferir tot el seu potencial. Un bon inici però. En canvi, a ”El tercero desde el Sol”, és un conte de ciència-ficció amb un argument força estereotipat i seguit per altres autors – amb una sorpresa final necessària-. Aquest conte destaca però per la tensió que és capaç d’inculcar Matheson. Una història d’una fugida, d’un petit èxode familiar. Com deia el nerviosisme que transpira el conte és millor encara que el final. Arribem a la millor aportació d’aquest breu antologia: “Cuando duerme el que vela”, una història original (per l’època) que combina amb encert la literatura pulp amb una de les millors especulacions de CF que sóc capaç d’imaginar. Una història que demostra un cop més que el cinema poc té d’innovador i que pel·lícules de culte de començaments del s. XXI deuen moltíssim a autors com Richard Matheson. A “La ropa hace al hombre” ens trobem en el cas contrari: Un passatemps divertit al voltant d’un home que no pot viure sense el seu vestit – literalment- doncs aquest li proporciona mobilitat, pensament etc... una història en clau d’humor paròdica força divertida. El segon conte que més m’ha agradat és aquest “Hijo de sangre”, la història d’un nen que es creu un vampir i que actua com a tal. Narrat sota un enfocament distant, ens acosta als pensaments cada cop més sanguinaris d’un adolescent que cerca alguna cosa més enllà del seu enteniment. Finalment, a “La cosa”, Matheson juga amb el misteri per oferir-nos una història amb aires utòpics. Crea molta expectació de forma molt convincent tot i que la resolució és poc dramàtica i una mica fora de les expectatives. En definitiva doncs, una primera aproximació als relats de Richard Matheson, on destaca la seva polivalència i la imaginació que ja l’ha fet una icona del gènere. Esperem que l’editorial Gigamesh no trigui massa a treure el volum sencer que amb tant delit hem tastat amb aquest exemplar promocional. 25/08/13 Eloi Puig
|
|
|||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
 |
|
|||||||||||||||||||||
