PROYECTO MARTE
(2015)

L.J. Salart

Editorial:
El astronatuta
imposible
(2015)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 306

Seria normal que qualsevol de nosaltres, llegint un títol tan definitori com el d'aquesta novel·la, Proyecto Marte, pensés que L. J Salart ha escrit una aventura centrada en el nostre petit veí roig, una història que probablement tracta sobre els esforços de la humanitat per colonitzar el planeta. Ah! Amics meus, però això no és be així! Proyecto Marte no especula sobre la terraformació marciana, no. Lluís Salart ens acosta a una altra idea més ambiciosa, a una mirada al futur molt amb línia del que projectaven les novel·les d'Asimov posteriors a la Fundació: El de l'expansió i posterior evolució de la humanitat.

Oh,Sí! Salart ens ha enganyat vilment però ho no ha fet amb malícia, sinó que ens ha entabanat per oferir-nos quelcom millor del que esperàvem: un títol que presumiblement apunta en una direcció però dins del qual trobem també unes propostes molt dignes de tot un univers per explorar. Proyecto Marte tampoc és una novel·la qualsevol a la carta. Es tracta d'uns sèrie de relats estructurats en forma de fix-up, de manera que el seu conjunt ens aporta més informació que les seves parts per separat. Només tenen un escenari més o menys comú: El planeta Mart. La lectura d'aquests fragments d'història marciana són àgils i ben treballats i ens animen a llegir més a cada capítol però de forma còmoda, sense sobresalts o clifthangers però sí amb certa escalforeta que prové de la crema de bona literatura.

La terraformació marciana és un fet: La humanitat ha lluitat durant mil·lenis per adaptar el planeta a les seves necessitats. I de fet el primer capítol, la primera història ens situa a l'any 2.583 EM (Era Marciana), el moment en que Usha Leber respira oficialment per primer cop l'aire del planeta sense cap mena de filtre o vestit espacial. A partir d'aquí l'autor de manera molt intel·ligent ens va aportant dades d'aquesta Era Marciana, d'aquest Projecte Mart que s'esdevé tant en el futur com en el passat d'aquest icònic primer dia de passejada sota una atmosfera sotmesa al grat dels terrestres. D'aquesta manera cada història ens trasllada uns anys al futur o al passat d'aquest punt zero que comentava i ho fa també de forma exponencial de manera que els primers capítols ocorren pocs anys abans o després d'aquest primer passeig per Mart però poc a poc el temps entre els relats s'expandeix fins abastar mil·lenis... i d'aquesta manera l'autor ens pot explicar tan l'inici de l'era marciana com el seu final. Em trec el barret perquè ho trobo de gran originalitat. Poques vegades he vist una estructura similar que jugui amb tanta destresa amb la línia temporal; només recordo alguna novel·la com ara El uso de las armas de Iain Banks que s'atreveix a jugar de forma encara més atrevida amb l'estructura narrativa.

Però per què afirmo que aquest llibre no especula sobre Mart o sobre la seva terraformació? Doncs perquè a l'autor li interessa plantejar més un tema tan asimovià com és l'evolució de l'espècie humana (consti que ell es declara fervent admirador del Bon Doctor). Com comentava, el condicionament de Mart és un fet, és una realitat, però una realitat que amaga una història al darrera amb noms i cognoms anomenada “Projecte Mart” o dit d'una altra manera: com l'energia i la il·lusió que va abocar la humanitat en aquesta terraformació la va salvar d'ella mateixa. Així és, el Projecte Mart és un somni per la Terra, una fita en comú que uneix a les nacions després d'una època fosca, un objectiu que cal assolir perquè la nostra mirada deixi de centrar-se en nosaltres mateixos i cerqui més enllà de les estrelles.

I aquí és on Salart la clava: proposant-nos una sèrie d'imatges, d'instants, de moments claus en aquesta cursa per terraformar Mart però també mostrant-nos la posterior evolució de la humanitat un cop ja s'ha assolit la fita i ho fa a través d'aspectes sociològics, religiosos però especialment a través del canvi en la ment humana. I és que la mirada romàntica de l'autor es transmet a través de desenes de personatges que aporten el seu granet de sorra perquè anem entrellucant els problemes i les victòries d'una humanitat que resta perduda en un planeta que se li fa petit i que sempre posseeix unes ansies innates d'expandir-se i colonitzar... ni que sigui pel seu propi bé.

Com és natural no podem parlar de grans personatges en un fix-up on els temps van més enllà de la vida humana. No trobarem doncs, cap protagonista memorable, però això és normal. Sí que detectarem que molts dels inputs que ajuden a saltar el següent obstacle de la humanitat provenen de la simbiosi que els humans realitzen amb les màquines, els robots i en definitiva amb les intel·ligències artificials. Naturalment aquesta relació també comporta riscos com s'evidencien en algun capítol. Salart torna a rendir homenatge al mestre Asimov i les relacions entre robots i humans. En un altre tipus de plantejament em venen al cap reminiscències de la també civilització simbiòtica de La Cultura que ens ha descrit Iain Banks en tantes novel·les.

Sigui com sigui, Proyecto Marte és una notable novel·la que s'endinsa més en aspectes psicològics i evolutius que no pas en trames més impactants. De fet, els contes o històries que m'han agradat més són aquests primers, els que especulen amb la imaginació i els sentiments, mentre que algun capítol que es decanta més la intriga i l'acció m'ha deixat més indiferent.

Molt recomanable, i més essent una primera novel·la, per la forma amb que Salart ens aporta la informació i la riquesa d'una prosa més enfocada a fer-nos sentir petits i esquifits que no pas a ressaltar les virtuts dels seus personatges o escenaris, un prosa que en ens fa somiar en les estrelles i en una evolució sense límits de la humanitat per la Galàxia.... i més enllà.

Eloi Puig, 16/02/2018