LA QUEMA DE CÍBOLA
Cibola burn
(2014)

James S. S. Corey

Editorial:
Edicjones B
(2019)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Serie:
La Expansión / 4

Pàgines: 605

Traductor:
David Tejera

Poc a poc la saga The Expanse es va consolidant com una de les apostes més impressionants de space opera dels darrers anys. El fet que l’estigui seguint també per la sèrie de televisió homònima resulta encara més gratificant especialment per la bona adaptació que se n’ha fet fins ara. Cada nou volum, doncs, és esperat i desitjat amb ànsia perquè ofereix aventura, diversió, intriga i especialment molt bons personatges. Els dos artífexs de la saga, Daniel Abraham i Ty Frack, han sabut trobar el que el públic volia i continuen utilitzant la seva fórmula d’èxit novel·la rere novel·la

L’expansió pel sistema solar sembla que s’ha aturat si més no momentàniament donat que l’antiga civilització alienígena creadora de la protomolècula ha ofert la possibilitat de tenir milers de mons habitables a l’abast d’una humanitat que ja no té perquè lluitar pels escassos planetes i llunes terraformables del nostre vell sistema solar. Ara s’obra la via per una expansió de la civilització molt més lluny del que mai s’havia somiat. Però tot i que la ONU amb la col·laboració de l’Aliança dels planetes exteriors (APE) creu que cal fer les coses amb calma i de manera esgraonada i adjudica a una empresa el control i disposició d’un primer planeta habitable, les coses no surten com s’havien planejat. Una primera nau viatja cap allí repleta de científics per investigar el primer mon similar a la Terra que posseeix condicions per viure-hi, però sense comptar que uns refugiats del desastre de Ganímedes ja fa mesos que s’hi han instal·lat i que estan explotant el valuós liti que posseeix a les seves entranyes el batejat nou mon: Ilos o Nova Terra. Per tant, ja hi ha algú vivint al planeta. El fet que la nau entrant tingui en el seu nom la paraula Israel podria ser una picada d'ullet dels autors a l'ocupació de Palestina a mitjan el segle passat. O no...

L’explosió d’una pista d’aterratge en el moment que una llançadora de la nau terrestre Edward Israel pretenia aterrar provoca una escalada de les ja existents tensions entre els colons refugiats i l’empresa que té el permís legal per controlar el planeta Ilos. Hi ha hagut morts i destrucció de material i el xoc sembla imminent. Aquest equilibri precari de poder entre els dos bàndols només pot ser resolt per un intermediari a qui tothom consideri neutral i prou conegut per fer-se valer. I a qui criden per realitzar aquesta encomiable tasca diplomàtica? Als caçafantasmes? No... a Holden i la tripulació de la nau Rocinante, com no podia ser d’una altra manera.

Aquest quart volum, La quema de Cíbola parteix de premisses un pèl diferents al que fins ara estàvem acostumats. L’escenari és nou en el sentit que la major part de l’acció transcorre per primer cop en un pou de gravetat, en un planeta. Hem deixat una mica de banda els trajectes espacials i les batalles entre les potències del sistema, Mart i la Terra, i ara ens centrem en un problema territorial que afecta interessos d’una gran corporació però també als de centenars de persones refugiades i on Holden i els seus s’hi veuran immersos de manera fulminant.

Podríem dir que estem davant d’un final de cicle o d’un començament d’un arc argumental diferent al que fins ara havíem trobat a la saga. Almenys ha estat un trencament buscat per part dels dos autors per no repetir-se innecessàriament amb una història que ja acumula (comptant aquest volum) més de 2.400 pàgines i que no decau en cap moment però que tenia el perill d’estancar-se o almenys de no evolucionar si no es prenien mesures. I aquestes han arribat, i a més, s’han integrat a la perfecció a la història.

Cal dir que aquest volum aparca una mica l’arc argumental de rerefons per centrar-se en la vida i els problemes dels nous habitants del petit poble creat més enllà de les fronteres del Sistema Solar. Amb l’arribada de Holden en un paper que sembla inspirat en el Clint Eastwood de la manta i el puro infinit dels westerns que el van fer famós, aquí també ens trobem amb històries amb aquesta inspiració temàtica: Els colons que s’estableixen en un indret on tornar a començar una nova vida (tant és que sigui un planeta verge o Utah), els problemes amb els perills de la regió i les grans tensions amb els representants de la companyia que té els drets d’explotació dels recursos.

Ja tenim la base perquè tot peti en qualsevol moment i si a sobre hi intervé per una banda Holden i Amos a la superfície planetària i per l’altra les naus que resten en òrbita amb Naomi i Alex a l’espera de les decisions que el nostre heroi ha de prendre pel bé de tothom... el resultat és una magnífica novel·la de personatges rellevants que dirigeixen una trama més de caràcter local que no pas còsmic, tot i que també trobarem elements, naturalment, que ens facin seguir l’arc argumental de tota aquesta expansió de la humanitat.

Un fet primordial és el sentit de la credibilitat que aquí es mostra amb idees coherents reforçades per personatges que posseeixen molt matisos de gris, amb personalitats fèrries però que a la vegada actuen amb lògica. Per exemple, els científics somien en poder analitzar i avaluar un planeta amb atmosfera i ecologia pròpia i no importada de la Terra. Tots els perills que pot tenir (des de microorganismes patògens a fauna local) cal que primer passin pel vist-i-plau de la ciència. Cal una adaptació llarga i progressiva d’una humanitat que ara té a l’abast nous planetes però que a la vegada n’és un factor extern que els pot contaminar.  Aquesta és la intenció i els pensaments dels científics de la nau enviada per la Terra repleta de biòlegs, geòlegs, metges o astrònoms: preparar a través de l’anàlisi científic un planeta per que no esdevingui un perill a l’establir-s’hi i a la vegada investigar tot un món nou verge de la petjada humana.

La seguretat d’aquests científics corre a càrrec d’una empresa de seguretat privada que òbviament fa mans i mànigues per rescatar i foragitar uns colons que s’han apropiat d’un lloc il·legalment. Però també els colons, que durant mesos han fugit de la destrucció de les seves llars ara veuen una manera digna de començar de nou i no estan disposats a marxar sense més...  Aquest és panorama que Holden, Amos, Naomi i Alex es trobaran a l’arribar a Ilos (o Nova Terra). I els resultats són com sempre, molt notables. Els autors aconsegueixen mantenir-nos a l’expectativa del què passarà a cada capítol i la tensió i l’emoció d’aquest space opera no decau en cap moment.

Em quedo, com sempre, amb els personatges (tant principals com secundaris) i molt especialment amb els quatre punts de vista narratius que componen tot el puzle de mirades: el capità Holden, la biòloga Evin, el colon Basia i Havelock, la mà dreta del cap de seguretat de la nau científica. Quatre maneres d’entendre un problema i de com afrontar-lo.

Com deia doncs, un escenari diferent que sense deixar de banda en cap moment a l’espai i a la Roci dóna una empenta a la narració de forma lloable a través d’una història amb aires de western que pot semblar una mica vista però que ofereix grans dosis d’emoció i també és recolzada pels misteris del propi planeta encara que amb un to més secundari.

Seguim, que tenim expansió per a moltes pàgines més!

Eloi Puig
27/02/20