READY PLAYER ONE
Ready Player One
(2011)

Ernest Cline

Editorial:
Ediciones B
(2011)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 462

Benvinguts a Oasis! Entreu a l’entorn virtual més real que s’hagi creat mai! Descobriu les seves milers de facetes: Jugueu, evolucioneu, combatiu, però també estudieu, relacioneu-vos, invertiu, negocieu… desconecteu de la vostra mísera vida per gaudir d’allò que la tecnologia us pot oferir: l’oblit del món real.

Aquest seria un possible eslogan que definiria força bé l’invent del segle… no, del mil·leni: Oasis, un entorn virtual gratuït on la humanitat s’hi submergeix cada dia per fugir de la dura realitat: un futur distòpic, on la violència, els robatoris, la superpoblació i la manca recursos ha portat a la Terra a una profunda crisi. Per sort Jim Holliday, un geni de la informàtica, un enamorat dels videojocs, dels jocs de rol, de la tecnologia, de les pel·lícules, sèries i en definitiva de tota la cultura pop – especialment de la dècada dels 80- ha creat l’entorn ideal on refugiar-se. I tot de manera eficient, gratuïta i sense lletra petita.

Però Halliday ha mort i a més sense descendència i talment els passava als reis medievals, els voltors – multinacionals que volen acaparar Oasis per cobrar taxes, per controlar el seu accés i en definitiva per dominar als seus usuaris- s’aboquen per descobrir el secret que ha deixat el geni desaparegut: Un tresor de valor incalculable, a l’abast del primer que resolgui els trencaclosques que va dissenyar abans de morir. La cacera ha començat.

I quan Ernest Cline, l’autor d’aquesta fantàstica obra, ens obra les portes del seu llibre, la cacera ja fa 5 anys que dura i ningú ha pogut resoldre la primera pista que va deixar Halliday en el seu últim video televisat. Tan els gunters – caçadors internautes, avatars de gent que malviu en el món real però que que viuen literalment conectats a Oasis acaparant els gustos del seu creador per trobar pistes que els manin al tresor-, com els sixers, els avatars dels treballadors de les multinacionals, no han descobert res de profit. Però tot canvia quan Perzival, el nom a Oasis d’un noi anomenat Wade, que malviu en una caravana a Oklahoma, descobreix la primera pista que no sols revolucionarà Oasis, si no tota la humanitat.

Ready Player One és una inteligentíssima novel·la de ciència-ficció, on el 90% de les seves pàgines ocorren en mons virtuals recreats a imatge i semblança dels gustos del seu creador: Els anys 80. I sí! Aquesta és una novel·la especialment recomanada per tots aquells que freguem la quarantena o que l’han passada fa poc, doncs les referències als videojocs, pel·lícules, sèries i cultura d’aquells anys és present a cada pàgina. I què voleu que us digui: T’ho passes molt bé quan entres en el joc nostàlgic de Cline.

Però a més, la part narrada a l’entorn real, en uns EUA devastats per la manca de recursos, és perfectament creïble. Ernest Cline demostra una imaginació desbordant en els seus mons virtuals però també escriu amb mà ferma quan ha de parlar del món de veritat de l’any 2.044. Ready Player One és una distopia en tota regla, amenitzada per les aventures de Parzival i els seus contrincants a la recerca del tresor de Halliday. I és que els vincles amb la mentalitat de les sèries i pel·lícules dels 80 són evidents inclús en l’estructura de thriller amb pinzellades amoroses, moments dramàtics i escenes d’honor i orgull adolescent.

Perfecte en tots els sentits, la novel·la a més compta amb una prosa fluida que t’entra de forma suau però penetrant. No sembla una primera novel·la d’un autor que segur ha hagut de fer llargues hores d’investigació per poder oferir amb aquest detall informació sobre pel·lícules, videojocs o jocs de rol. Es clar que potser és un friki molt gran. De fet, la seva foto de  contraportada, a peus d’un Delorian clavadet al de Retorn al futur evidencia per on poden anar els trets.

No us la perdeu, jo quasi ho faig per l’ignorància. Sort que el meu llibreter, en Jordi Jimenez, va insistir i va creure en ella. Llegiu, reflexioneu, enyoreu-vos, flipeu… però sobretot gaudiu d’una de les millors lectures que he tingut el plaer d’assaborir en els darrers temps.

Eloi Puig
04/07/12