REBAÑO CIEGO
The sheep look up
(1972)

John Brunner

Editorial:
Grupo AJEC (2007)

Col.lecció:
Almebuth Internacional

Núm: 16

Pàgines: 438

Altres edicions:

1982 Acervo. Acervo ciencia ficción y fantasía, 43

Fa certa por comprovar que algunes novel.les de ciència ficció distòpiques s’acosten a la realitat actual, que allò que amb més o menys encert un autor va imaginar o predir fa unes quantes dècades es pugui arribar a complir avui dia, - i no ens enganyem, els escriptors són una raça amb tendències creatives més aviat pessimistes-. 

Aquest és el cas de El rebaño ciego. D’acord, ara estic exagerant: El nostre món no pateix una sèrie de catàstrofes ecològiques, la contaminació no amenaça a milions de persones, els aliments transgènics estan sent estudiats a fons abans de ser comercialitzats, els nostres rius encara porten aigua... o potser no exagero? Tan lluny queda la nostra realitat de tot això?

John Brunner és el nom que hem de tenir en ment: Escriptor anglès molt prolífic, activista mediambiental, lluitador incansable per la pau... va escriure l’any 1972 una novel.la que no preveia tota aquesta colla de desastres... els vivia en pròpia pell. El rebaño ciego pretén avisar que en el futur podem patir les conseqüències dels nostres atacs a la biosfera del planeta però la novel•la ens hi submergeix de ple, no deixa temps per veure venir el perill, el tens a sobre. El rebaño ciego no intenta ser un thriller que intenta evitar una catàstrofe. Aquesta es viu in situ a les seves pàgines, des del primer capítol fins a l’últim. La novel.la és un al·legat contra molts problemes que afecten la nostra qualitat de vida, és una constant denuncia a la nostra societat.

A diferència d’altres obres el sentiment d’esperança no queda intacte i es va perdent progressivament mentre la humanitat no deixa d’envoltar-se d’un aire de pessimisme perpetu. Sembla que el lector hagi de portar les màscares filtradores d’aire que els personatges duen posades constantment... encara que serveixin de poc. És una novel.la plural, sense protagonistes absoluts doncs a través de les històries personals d’un combinat molt divers de personatges es veu reflectida les diverses catàstrofes que poc a poc van rosegant el planeta. Els personatges i les línies argumentals es creuen contínuament per oferir-nos una visió global d’aquesta problemàtica però com deia abans es respira un fatalisme en els sectors menys agraciats de la societat i un acomodament dels sectors més adinerats que no deixen de fer-me pensar en el nostre present doncs aquesta combinació entre derrotisme i indiferència són el veritable problema a vèncer.

Un dels talents de Brunner és la seva capacitat de presentar aquests personatges. Amb poques pinzellades ens els fem nostres, sembla que els coneguem de tota la vida i només hem llegit un parell de paràgrafs sobre ells. Però no pensem pas que Brunner faci moixaines als personatges que crea. Si una cosa té clara l’autor, és que no es casa amb ningú i que la contaminació i la degradació ambiental afecten a tothom i per tant el drama i la desesperació són aplicats a tots els personatges sense excepció. El rebaño ciego és una novel.la crua i sense concessions. La mort, la malaltia, la pèrdua d’il.lusions supuren per totes i cadascuna de les seves pàgines.

Brunner la va estructurar en dotze grans capítols, una per cada mes de l’any, els quals estaven compostos de desenes de capítols més petits i fragments de text. Aquests combinen la narració  amb les notícies de ràdio, les entrevistes per televisió o fins i tot les frases irades d’alguns personatges i la publicitat per oferir-nos a través d’un llenguatge proper la visió que l’autor va tenir del nostre món en un futur immediat. Brunner, segons se’ns diu a l’epíleg –escrit per l’ecologista James John Bell al 2003- continuà lluitant pels seus ideals fins a la seva mort el 1995.

Però anem al llibre: Ens trobem als EUA, en un futur proper. La contaminació química i biològica comença a fer estralls entre la població: Pandèmies, residus tòxics, aliments en mal estat... Mentrestant el govern, representat per un president-titella que no para de repetir frases tan lapidàries com estúpides mira de controlar la situació SENSE canviar la seva política econòmica ni intentar millorar el modus vivendi de la societat americana. Això provoca diverses protestes socials encarnades en els trainites, seguidors radicals ecologistes d’un nom, d’un símbol: Austin Train, un autor revolucionari que anys enrera va denunciar els principals problemes de la seva societat i que ara està desaparegut o mort. Tothom el busca... com a font d’inspiració o com a cap de turc però al mateix temps tothom ha de continuar lluitant per sobreviure en uns Estats Units que cada any veu minvada la seva esperança de vida.

En el camp polític podem veure com les catàstrofes, els atemptats i el caos que poc a poc van assolant els EUA, serveixen d’excusa als seus dirigents per rescindir llibertats individuals, per tancar cada cop més el cèrcol al voltant dels ciutadans i de tots aquells que no simpatitzen amb el govern. Veiem en la novel.la certs passatges que ens recorden la vida real com la caça de bruixes que el senador McMarthy impulsà a mitjans dels anys cinquanta, o les conseqüències contra la llibertat individual els mesos següents als atemptats contra les torres bessones de Nova York. Però la idea de Brunner segueix vigent: La mentalitat de la nació més poderosa de la Terra no ha canviat...i probablement no canviarà.

No ens enganyem: El rebaño ciego també aprofita l’avinentesa per fer una crítica gens subtil al malbaratament de la societat occidental, especialment l’americana on està centrada la novel•la –I que quedi constància que al dir “americana” em refereixo bàsicament els EUA-. Un malbaratament, una despreocupació, deia, que comporta que les platges siguin una claveguera, que els boscos de mig món siguin talats per obrir noves àrees de cultiu, que els insectes siguin inmunes a tots els verins que els llencen a sobre o que mars com el Mediterrani estiguin literalment morts. Alguns pensaran que tot plegat és una exageració. És cert. Però sense exageració no hi ha llibre, de la mateixa manera que també era una exageració la pel.lícula El día del mañana (Roland Emmerich), però és que si no es feia així, no hi podia haver pel.lícula. La única manera de reflectir un canvi climàtic – per cert que Brunner ja en parla a la novel.la- o una degradació mediambiental extrema és forçant la situació per que el que seria un procés d’unes quantes desenes d’anys ocorri en pocs mesos – o en el cas de la pel.lícula esmentada en poques setmanes-. És la única manera de fer entrar la informació, el missatge, a la consciència de la gent.

El Rebaño Ciego és una novel.la catastròfica, una distopia inscrita en el que s’ha anomenat com la trilogia del desastre, una sèrie de tres llibres independents escrits per John Brunner on es mostra l’innata habilitat humana per l’autodestrucció.  Els altres dos són Órbita inestable i Todos sobre Zanzíbar, els quals ja he adquirit, doncs la prosa simple i efectiva de Brunner m’ha semblat més que encoratjadora per continuar descobrint aquestes històriques distòpiques de finals dels seixanta i començaments dels setanta... que per desgràcia a vegades s’ajusten massa bé al nostre present.

Una obra, doncs, molt recomanada, una obra que costa un mica d’entrar al començament i que cal llegir amb una certa distància degut als elements sobredimensionats que ens proposa l’autor però en definitiva, una novel•la que pot tornar a posar-se en vigor en poc temps. Només cal veure les notícies de cada dia per comprovar-ho.