RECUERDOS DEL FUTURO
Flashforward
(1999)

Robert J. Sawyer

Editorial:
La Factoría (2001)

Col.lecció:
Solaris Ficción

Núm: 14

Pàgines: 312

Quan un es posa a pensar en les novel.les de viatges en el temps normalment tendeix a donar per fet que la matèria que viatja cap al passat o cap al futur són éssers humans, cosa força normal si analitzem bona part dels arguments d’aquest subgènere.

Però òbviament també podem trobar altres tipus de viatges en el temps on les persones es queden allà on són (o eren, o seran): es tracta de l’enviament d’objectes, com al cas dels monòlits provinents del futur que podíem veure a Los cronolitos, de simples ones de ràdio (recordem la pel.lícula Frequency) o com en el cas que ens ocupa, la projecció del 100% de la consciència humana més de vint anys en el futur.

Dit així sembla estrambòtic i poc assimilable però que sigui la ment la que viatja en el temps és la premissa de sortida de Recuerdos del futuro. Una idea molt ambiciosa i certament espectacular: Durant un experiment científic al CERN (Organització Europea per l’Investigació Nuclear) a Suïssa, un accident provoca que la consciència, la ment de tot el món, viatgi vint-i-un anys en el futur durant quasi dos minuts. En aquest període de temps tothom queda sense sentit fent el que estava fent (dormint, conduint, menjant, nedant...) i per tant un nombre incomptable de morts apareixen al cap de dos minuts, una vegada finalitzat el desplaçament temporal. Però les implicacions socials del viatge són immenses: Hi ha gent que s’ha vist amb altres parelles, altres s’han contemplat com a presidents del govern, o pobres, o vivint en un altre país... altres en canvi no han vist res... cosa que significa que no estaran vius després de vint-i-un anys.

Robert J. Sawyer és l’autor d’aquesta idea, un argument que ja va explotar amb anterioritat en una novel.la curta, Universo monolítico, guanyadora del Premi UPC 1998. El millor del novel.la és la idea: Aquesta sèrie de visions futures canvien a la humanitat de forma determinant, però la pregunta més important que preocupa a la gent és: “Aquest futur és immutable o només és una possibilitat?” I amb aquests concepte, el del lliure albir o dit d’una altra manera el de si el futur està escrit, predeterminat, o de si en canvi existeix un nombre infinits de futurs i només nosaltres tenim la capacitat d’escollir-ne un – aquí la memòria em fa pensar en la novel.la Cuarentena de Greg Egan-  és amb el que juga Sawyer durant tota la novel.la, doncs els dos protagonistes principals – els teòrics causants del fenomen- veuen la seva vida futura molt diferent a l’actual: El primer amb una nova esposa, just quan està a punt de casar-se amb la seva actual parella i el segon no s’hi veu al futur i a més descobreix per altra gent que serà assassinat.

Sawyer es centra en les vides d’aquests personatges com a exemples per explicar-nos totes les implicacions de les visions que ha tingut l’humanitat. Potser algú esperaria que dediqués més temps a oferir-nos una explicació del perquè s’ha produït el fenomen però de fet això no importa – la justificació científica que exposa de manera salvatge en un capítol sincerament ens deixa indiferents- doncs com deia, per Sawyer, és més important l’efecte del fenomen temporal sobre la humanitat que la causa que l’ha provocat.

Crec que l’autor se’n surt força bé a l’hora de descriure’ns aquests efectes sobre la població mundial, en alguns capítols ens ofereix notes de premsa i articles al voltant del fenomen que et posen en situació de com pot canviar la percepció del món en pocs minuts. El problema és que una vegada esgotat el debat sobre si el futur és immutable o en canvi l’univers és un bloc inamovible l’autor passa de cop aquests vint-i-un anys per mostrar-nos què ocorrerà amb els nostres protagonistes. Per una banda ens resol el tema de l’assassinat que estava esperant el nostre científic grec des de fa vint-i-un anys de forma correcta però una mica forçada però per altra banda, el cap de l’experiment, el científic canadenc que lluita diàriament amb la idea de si casar-se o no amb la seva actual parella, l’autor l’utilitza per participar en una paranoia mental que llança per terra bona part del bon gust que m’estava deixant la història. Sincerament si els capítols 31 i 32 del llibre no existissin aquesta novel•la seria molt més rodona.

En resum, una novel.la molt amena, presentada per l’autor sobretot a base de diàlegs que fan que la lectura llisqui per les pàgines a velocitat vertiginosa. Un autor del quan encara no havia llegit res i que m’ha agradat força, potser per la seva simplicitat però sobretot per les seves idees. Però no esperem trobar alta literatura en una novel•la de consum ràpid com és Recuerdos del futuro, de fet l’estil de Sawyer recorda a certs escriptors de best-sellers –potser per això se l’ha comparat amb el Michael Crichton-. Això sí, passarem una bona estona de lectura i a més ens donarà eines suficients per pensar sobre les paradoxes temporals i sobre el teixit mateix de l’univers. L’eterna discussió sobre el destí i el lliure albir està assegurada.