LA SOMBRA FUERA DEL TIEMPO
The shadow out of time
(1936)

H. P. Lovecraft

Editorial:
Ediciones Nevsky
(2013)

Col.lecció:
Las fábulas de Albión

Núm: 06

Pàgines: 124

Altres edicions:

1966, 1974, 1998 dins Acervo, Obras escogidas. Volumen II;

1991 Caralt, El observador de la actualidad, 54

1970, 1995, 2001, 2011 com "En la noche de los tiempos" dins Los Mitos de Cthulhu, Alianza, Libro bolsillo,194

Fa vuit anys i mig vaig publicar la meva darrera ressenya sobre una obra de H. P. Lovecraft, concretament de dues de les seves novel·les curtes: El que susurra en la oscuridad i En las montañas de la locura. En aquella ressenya ja comentava que m’havia iniciat amb Lovecraft diversos anys enrere llegint Los mitos de Cthulhu, per mirar d’estar més informat sobre el joc de rol La Crida d’en Cthulhu (un joc on els personatges es morien cada dos per tres i a sobre no podies matar orcs...!). Ho sigui, com diria Lovecraft, de tot això fa eons.

Com podeu apreciar, no he estat mai un fervent seguidor de l’obra d’aquest senyor d’aire malaltís i tètric – una mica com Poe, vaja- el qual va posseir una qualitat literària innegable que va marcat a diverses generacions de lectors – i escriptors- àvids per saber més sobre monstres primigenis amb tentacles degudament repartits per diverses parts de llurs cossos deformats. I no perquè el tema no m’inspirés interès; ans al contrari. Però suposo que sempre m’he decantat més per matar orcs que per llegir vells llibres prohibits folrats amb pell humana.

Ediciones Nevsky ha tret en una magnífica edició, una de les darreres aportacions de l’autor a la seva cosmogonia particular de terror còsmic: La sombra fuera del tiempo. La meva sorpresa ha estat saber que ja havia llegit aquest conte - amb un altre nom això sí- en el recull que va fer Alianza a mitjans dels 90. I curiosament aquella “En la noche de los tiempos” va ser dels poc relats que em fan fer estremir, no, millor dit, que em va insuflar una mena de vertigen còsmic sobre tot el que s’atrevia a dir. Ara, rellegint-la, el vertigen ha desaparegut, però la sensació que estem davant una de les grans obres de Lovecraft perdura.

Per la meva banda i potser al fet que he llegit pocs textos de l’autor de Providence, no he notat diferència amb altres contes o novel·les curtes de Lovecraft doncs l’estil es repeteix: Llargues descripcions que combinen amb encert la por al desconegut i la foscor o les insinuacions de vida primigènia més enllà de tota imaginació; la desaparició total dels diàlegs i la tendència de narrar en passat i primera persona explicant històries que dubten de la capacitat mental de l’autor dels escrits.

Els esquemes són, com sempre, esfereïdors, tot i que a aquestes alçades potser no ens sorprendran tant com el primer cop que vam descobrir la malsana imaginació de Lovecraft. En aquest però, m’ha cridat l’atenció que la trama argumental es parteix clarament en dos. Per començar, l’autor ens dóna molta informació al voltant dels preàmbuls del que serà una expedició científica al centre del que, tal com deia Salgari, era el misteriós continent australià. Uns preàmbuls que juguen amb elements de ciència-ficció fascinants com el control de cos i ments d’humans des de remots passats. Tot plegat, ha disparat la meva imaginació fins a punts que no entenc com l’autor no va explotar més la idea en forma de novel·la més llarga. Podríem dir que en aquesta novel·la especialment va saber combinar a la perfecció el terror i la ciència-ficció. La creació de la Gran Raça de Yith i com ens la presenta; no de forma directa, si no a través de records de milions d’anys d’antiguitat farien tremolar d’emoció la ploma a qualsevol.

La segona part, en canvi, segueix el ritme i els clixés propis d’altres novel·les com En les muntanyes de la follia, simplement canviant d’escenari: Observació i exploració de llocs inimaginables que permeten que el subconscient ens estigui insistint constantment que no som pràcticament res dins la història de l’univers.

Una nova traducció de Jon Bilbao, que m’ha semblat magnífica, i una maquetació que es guanya el favor del públic m’han donat l’oportunitat de conèixer a Ediciones Nevsky, una petita editorial amb ganes de fer bé les coses.

Eloi Puig, 28/12/13