EL SINDICAT DE POLICIES JUEUS
Yiddish policemen's union
(2007)

Michael Chabon

Editorial:
Ara llibres
(2008)

Col.lecció:
Ara llibres

Núm: ---

Pàgines: 423

Altres edicions:

ESPANYOL:
2008 Mondadori

Si hom utiliza eines informàtiques de recerca geogràfica, per exemple el googlemaps, no li costarà més d’uns segons localizar la ciutat de Sitka a Alaska. Una vegada l’haguem ubicat, a l’Illa de Baranof – un nom que prové d’abans que Alaska fos malvenuda pels russos als EUA- podrem veure que és una zona esquerpa, presumiblement freda i en definitiva poc apte per viure-hi.

Fem ara un esforç d’imaginació: Alaska, en una actualitat alternativa. A les costes de l’estat més gran dels EUA hi ha un petit districte, un enclavament, un territori governat per jueus instal.lats aquí després de la diàspora, de l’èxode cap a Terra Santa una vegada finalitzada la II Guerra Mundial… i que a diferència de l’història coneguda on Israel es fundà anys més tard i Palestina fou literalment esborrada del mapa, en aquesta ucronia els plans internacionals per que els jueus s’instal.lessin a la seva terra promesa han fracassat. La seva única oportunitat de prosperar com a poble unit és al districte de Sitka, a Alaska, un territori, com dèiem, jueu però només cedit per 60 anys, una vegada transcorregut aquest període el districte tornarà a mans americanes. Hem de fer un canvi de xip per ubicar-nos mentalment en la pell d’uns jueus desplaçats pràcticament a la fi del món però que a l’igual que a la nostra realitat saben enfrontar-se a l’entorn hostil de la natura -només cal substituir el desert jordà per les fredes terres de l’illa Baranof- però que també tenen els mateixos problemes de convivència amb la població autòctona – en aquest cas els indis tlingit-. I és que està vist que en qualsevol món on es vulgui traslladar la comunitat jueva, sempre s’obliden dels que ja hi viuen.

La situació de partida que ens ofereix l’autor Michael Chabon és aquesta i de l’esforç d’imaginació inicial hem de passar al proper pas: L’especulació. Som a Sitka, Alaska, i els 60 anys quasi han transcorregut. Els jueus es quedaran aviat sense llar i el districte de Sitka serà retornat als EUA però encara que sembli mentida, aquest fet no és transcendental pel detectiu Landsman i pot deixar-lo momentàniament de banda des del moment en que troba un ionqui mort al seu propi hotel on resideix. Un ionqui que pot ser la clau pel futur dels jueus d’Alaska en el mateix moment en que es descobreix la seva identitat i el que s’esperava d’ell.

El sindicat de policies jueus és bastant més que aquesta premissa política, és una suma de molts factors que la fan força especial – fins al punt d’haver guanyat ni més ni menys que el  Premi Hugo, el Nébula i el Sidewise que s’especialitza en realitats alternatives- . És una novel.la de personatges, de retrats i d’ambientació. Tots aquests elements estan units a través d’una trama complexa, ben definida, que balla ara sí ara no amb pretendents tan afins i oposats alhora com són la política i la religió.

Chabon no facilita la lectura del llibre, l’autor exposa fets, ambienta situacions i treballa els diàlegs però deixa feina a fer al lector. La prosa fuig de les situacions heroiques, de les escenes impactants… l’autor mesura les paraules per recrear una bona ambientació, una mica de suspens, un ús molt racional de flashbacks, en definitiva una visió diferent del que un esperaria a priori d’una novel.la on la investigació policial es el motor d’aquesta però on curiosament no importa qui és l’assassí, si no la trama que es descobreix arran de l’assassinat.

La novel.la destil.la pessimisme pels quatre costats: Des del mateix clima apagat de la tardor d’Alaska, els seus cels tristos, les nits que s’escurcen etc… passant per la indefinició de la situació política actual, els guetos mafiosos de jueus ultraortodoxes o les vides privades dels protagonistes. Res convida a l’optimisme. Tot invita a pensar amb desídia, a l’“anar fent”, al “Qui dia passa, anys empeny”.

Els personatges són molt humans, potser influenciats pels cels grisos de la terra on viuen; són lluny de ser persones amb una personalitat fosca o lluminosa, els matisos de gris s’encarreguen de fer-los perfectes, gens increïbles, allunyats d’estereotips. Sí, cert és que al començament Chabon ens presenta al protagonista Landsman com un personatge arquetípic de les novel.les policíaques; el típic antiheroi borratxo, amb exdona i ple de vicis que va de capa caiguda però aquesta vessant només és un tret de partida; el tarannà de Landsman és probablement un dels punts forts de la novel.la. L’acompanyen el seu cosí Berko, un indi convertit al judaisme i la seva ex dona, Bina, que ha pres les regnes del comandament de la policia de Sitka fins que es realitzi el traspàs de poders. Tots junts formaran un trio desigual, moguts per les seves pròpies ambicions i utopies però estranyament fidels els uns amb els altres. Tots junts miraran de treure l’entrellat de la mort del ionqui i de la seva repercussió entre al comunitat jueva de Sitka.

Chabon imprimeix a la novel.la un estil molt particular… ni que sigui pel simple fet que tot just començar el llibre ens topem amb un assassinat però que fins al cap d’un centenar de pàgines no sabem qui és el mort. L’autor s’entreté a descriure’ns el que seria el dia a dia dels personatges i la situació actual de l’assentament jueu, alenteix la marxa per oferir-nos l’estil de vida de Sitka, les motivacions, pors i ambicions de la seva població i per tant l’acció tarda a succeir, s’enrareix el ritme de la novel.la i les seves pretensions inicials però per contra es guanya molt de terreny en la profunditat dels personatges, en llurs tarannàs, en entendre com són i el perquè són així.

La novel.la s’endinsa doncs de ple dins els costums de certes sectes jueves, de les branques més ortodoxes d’aquesta religió, del fanatisme dissimulat i hipòcrita en molts casos – la tasca del personatge Itzik Zimbalist ho evidencia-. I tot això mitjançant una simple investigació criminal que a mi particularment m’ha provocat alguns dejà vu d’obres tan diferents com El Padrí de Coppola o El Vídeo Jesús d’Andreas Eichbach.

Recomanada per degustar a poc a poc, com es sol dir, sense pressa però sense pausa; no hem de deixar que el ritme tranquil del començament ens condicioni però hem de tenir clar que aquí no trobarem cap Tom Clancy ni cap Frederick Forsith. No és una novel.la que basi les seves idees en l’espionatge i en els misteris indesxifrables Trobarem una bona novel.la de personatges, una història alternativa i per tant de ciència-ficció que quedarà lluny dels principals best-sellers, tant per la seva innegable qualitat com per que probablement no agradarà a tot el seu públic potencial.