el TEST
The Test
(2019)

Sylvain Neuvel

Editorial:
Mai Més Llibres
(2020)

Col.lecció:
Catxap

Núm: 03

Pàgines: 120

Traductora:
Marina Espasa

Hi ha un tipus de ciència-ficció que sembla extreta dels nostres pitjors malsons pel fet que ens és tan propera, tan dins l’abast de les nostres vides, que ens resulta familiar i pertorbadora alhora. Perquè estem parlant d’històries  que transformen la nostra manera de pensar o d’actuar en un espai de temps moderadament assolible. El fet que normalment els autors tendeixin a imaginar aquests futurs possibles com a uns demàs distòpics i amb uns valors socials en plena decadència és el motiu que ens inquieta i ens esgarrifa.

Potser algunes sèries de televisió de gran qualitat com Black Mirror o especialment  la recent Years and Years tracten ja aquests temes però amb la literatura especulativa ens topem també amb obres de gran intensitat com aquesta on Sylvain Neuvel  s’aproxima a una realitat que en poc temps podria ser viable i per tant desastrosa.

El Brexit al Regne Unit ja és un fet des de fa unes setmanes. Vaig començar (i acabar) la novel·la en els dos dies posteriors a què le Pèrfida Albió es separés de la Unió Europea. No entraré a analitzar els motius ara però estic segur que una de les raons de per què el vot conservador es va decantar per sortir d’Europa va ser per impedir que més immigració arribés al país, o almenys per controlar-la de manera més dràstica. Un fet per altra banda paradoxal tenint en compte que si existeix tanta immigració al regne Unit és precisament perquè bona part d’ aquesta prové de les ex colònies que l’Imperi britànic va posseir durant segles per bona part del món.

Però anem al gra: El test és una novel·la curta que ens submergeix en un examen d’accés a la ciutadania britànica per part d’un dentista iranià que ja fa anys que exerceix com a tal al Regne Unit, té família i porta una vida recta i sense fissures totalment integrat a la societat britànica. El fet, però, és que el govern de Londres realitza un test, una prova per separar als habitants indesitjables dels que no; per escollir els millors i que aquests puguin quedar-se io en canvi  expulsar i deportar a qui no demostri una suficiència dins l’imaginari d’una suposada perfecta societat britànica.

El nostre protagonista  comença a contestar les proves (tant de nivell cultural, històric, com social etc) de manera confiada doncs està completament segur que les passarà com a ciutadà exemplar que sempre ha estat i que no el deportaran ni a ell ni a la seva família de retorn a una Teheran de malson. Però al cap de poc es veurà immers en un afer violent que el destrossarà mentalment arran del qual haurà de prendre decisions impossibles en poc temps.

Neuvel ens ofereix una novel·la hipertensa que no deixa d’amagar un missatge sobre fins a quin punt es pot arribar a torturar mentalment a una persona per saber si realment és digne de ser acollida per una altra cultura, per una altra nació. És un exercici sublim d’emoció narrada en un escenari asèptic com pot ser la sala d’examinació d’un ministeri però on l’autor incorpora tecnologia punta i especula amb les reaccions d’un immigrant que abans d’entrar a realitzar el seu test de bon ciutadà era un resident exemplar i un gran veí.

La possibilitat per part de la política i del poder executiu de tensar a una persona al límit és un recurs ètic en una societat que suposadament valora aquests aspectes? D’un estat que presumiblement és una de les democràcies més estables del món  i permet discussions o referèndums de tot tipus? (no com altres que ja coneixeu tots). Potser l’autor vol incidir que els governs populistes o que el futur proper tan inestable propiciarien que qualsevol estat prengués mesures extremes pel que fa almenys a la gestió de la immigració?

Són preguntes que Neuven porta al llindar perquè cada lector prengui les seves pròpies conclusions. Per sort també, l’autor realitza un final perfecte que beu d’Orwell i evidencia les conseqüències de les praxis d’un govern cada cop més poruc i per tant més vulnerable a permetre certes conductes que tant agradarien als populismes d’extrema dreta que per desgràcia campen per tot Europa.

Una gran novel·la, directa, visceral i sense concessions que ens permet entrellucar possibles estratègies de governs per controlar tot allò que ve de fora i que podria vulnerar llur status quo actual. Potser algunes propostes de control són lògiques però on és la frontera entre demanar respecte per una llengua o una cultura i exigir-ne la submissió per part de la persona immigrant? Neuvel ens demostra a través de l’especulació política de la ciència-ficció com es poden travessar aquests llindars. Esfereïdor tot plegat.

Mai Més Llibres ens torna a portar, doncs, una novel·la de màxima actualitat amb un autor que caldria seguir tenint a l’abast. La novel·la ha estat traduïda per Marina Espasa i compta, a més, amb una portada espectacular obra d’Oriol Malet

No us la perdeu,

Eloi Puig
19/02/2020