LA TIERRA MULTICOLOR
The Many- Colored
Land
(1981)

Julian May

Editorial:
La máquina
que hace ping
(2019)

Col.lecció:
Incontinencia Suma

Núm: ---

Pàgines: 500

Traductor:
Cristian Arenós
Rebolledo

Saga:
Exilio en el plioceno/1

Lectures relacionades:
El torque dorado

Altres edicions:

1985 Ultramar

A vegades una simple premissa, una sola idea brillant, és suficient per que ens enganxem a una novel·la de manera irremeiable. I és el que a mi m’ha passat amb La Tierra multicolor de Julian May (Premi Locus 1982 i finalista dels premis Nebula i Hugo). Aquesta novel·la inicia la sèrie de Exilio en el plioceno (que conclou en un primer terme a El torque Dorado, publicat recentment també per l’editorial La màquina que hace ping).

Exilio en el plioceno és, doncs, una portentosa història que combina els viatges en el temps i moltes sorpreses que ens deixaran un regust de pura aventura, perfectament integrada dins una acurada posada en escena de ciència-ficció. Ens trobem en un futur no molt llunyà on la Terra i cinc espècies més alienígenes comparteixen en pau el que s’anomena el Medi Galàctic, un espai utòpic on les diferents races conviuen de manera pacífica. Els humans —com és natural— han estat els darrers a unir-se a aquest conurbació galàctica i això va succeir bàsicament per salvar-los de la pròpia autoextinció. Ara, la humanitat posseeix centenars de planetes dispersos per l’espai. Regna l’harmonia.

Però no tothom viu content o feliç en aquest univers utòpic. Sempre hi ha persones, individus que anhelen quelcom més, que fugen o que simplement cerquen una visió romàntica de la puresa abans que els humans i altres races es desenvolupessin pel cosmos. A la Terra, a prop de la ciutat de Lió, un home, en Theo Guderian, va descobrir una anomalia temporal increïble però que a efectes pràctics no resultava més que anecdòtica. Aquesta escletxa temporal permet enviar a persones i objectes a uns sis milions d’anys enrere, al pliocè europeu, una època que sempre s’ha identificat amb l’abundància regida per temperatures suaus i subtropicals, on la vida salvatge va esclatar de forma increïble. El problema: és un viatge de només anada. No és possible tornar.

A partir d’aquí l’autora ens proposa una aventura on vuit inadaptats, vuit persones provinents de diferents mons humans, volen marxar del present, deixar enrere la utopia del Medi Galàctic i enfrontar-se amb la natura salvatge de l’era pliocènica, de l’Europa prehistòrica, on ni tan sols els primers homínids s’havien desenvolupat. Però l’escletxa ja fa temps que funciona i desenes de milers de persones han escollit realitzar aquest pas voluntari cap a l’exili. Saben que no tornaran mai, com també saben que no podran canviar la història doncs l’època és prou remota com per que no es puguin produir canvis substancials que afectin al present. I a més hi un factor afegit: A les dones se les permet marxar només si s’esterilitzen després d’un procés de triatge amb un fort enfocament psicològic.

(...) “Pero debes aceptar que este mundo donde pretendes entrar no es un mundo para la vida. Es un refugio de inadaptados, un sustituto de la muerte, un rechazo del destino común. Así, si pasas a ese Exilio, las consecuencias deben recaer solo en ti. Si la fuerza de la vida es aún apremiante dentro de ti, entonces debes permanecer aquí. Sólo los que están despojados de toda alegría en este mundo presente pueden refugiarse en las sombras del pasado.”

L’existència de milers de viatgers que han marxat a l’Exili és el quid de la qüestió per a les noves generacions que decideixen fer el pas. Aquest és l’únic interrogant, la única incertesa que tenen els nostres protagonistes: Saber si existeix o no una civilització d’exiliats al pliocè o si pel contrari, aquests s’han dispersat prou per un planeta verge i sense humans on només cal témer a la vida salvatge. Julian May ens presenta doncs, una aventura amb vuit protagonistes que posseeixen tarannàs i fites molt diferents. El cert és que en les dues primeres parts de la novel·la aconsegueix una gran equilibri al tractar de forma igual a tots els personatges: Tenim a un ex-pilot comercial que fuig de la justícia, a un miner d’origen escandinau amb aires bersekers, una monja amb problemes de fe i un avi paleontòleg que coneix bé aquest món on anirà a passar els últims dies. També ens presenten a un antropòleg que cerca l’amor de la seva vida en una exiliada que marxà anteriorment, un canalla encantador i especialment a una jove atleta amb grans poders psíquics i a una psico-redactora que precisament ha perdut els poders mentals.

Precisament el tractament dels poders mentals és un dels punts forts de la novel·la. L’autora hi aboca una passió encomanadissa sobre com diversos personatges tracten aquets tipus de control psíquic en els seus semblants. Però sigui com sigui, tots destaquen per una virtut o defecte que els fa força únics. La interacció d’aquest grup serà el motor de l’aventura. I a la fi de la novel·la comprovarem com l’autora es centra en alguns d’ells mentre que deixa als altres per a la segona part de la saga, El Torque Dorado.

Les peripècies al pliocè no seran exactament com se les havien imaginat els nostres exiliats i aquí és on cal treure’s el barret davant la portentosa imaginació de May que ens ofereix una aventura repleta de ciència-ficció i que ens evoquen a sagues com la de El planeta de la aventura de Jack Vance o fins i tot amb reminiscències a El planeta dels simis. Res serà el que sembla a simple vista.

May ens narra una novel·la amb molt de mestratge, de forma amena i desenvolupant la trama a poc a poc perquè ens adaptem als capítols i als personatges, els quals ens anem fent nostres. Potser només podria criticar que algunes situacions, algunes interaccions entre personatges es noten un pèl forçades (enamoraments exprés, complicitats quasi instantànies etc) però són fets que no deixen d’encaixar bé en una trama que intenta amagar sempre el següent pas i que enfoca l’atenció en l’explosió creativa que pots tenir en un escenari verge però relativament conegut (almenys pels historiadors i paleontòlegs) com és l’Europa pliocènica.

Ho deixo aquí per no donar pistes de cap a on es dirigeix la història que comença en aquesta novel·la plena d’acció i misteri, i que conclou a la següent novel·la, El torque Dorado. Però recordeu que estem parlant de ciència-ficció i que May ha utilitzat tot el que tenia a l’abast: Contactes entre espècies, utopies galàctiques, viatges en el temps, utilització de poders mentals... un cúmul d’idees i elements propis de la ciència-ficció que paradoxalment ajuden a aguantar i a estructurar de forma més que eficient aquesta trama a la prehistòria, en aquesta Terra multicolor de fa sis milions d’anys.

Eloi Puig
26/05/2021