ÚLTIMA GENERACIÓN
The state of the Art
(1991)

Iain M. Banks

Editorial:
La Factoría
(2011)

Col.lecció:
Solaris Ficción

Núm: 150

Pàgines: 279

No sóc un expert en el món de La Cultura que tan infatigablement Iain M Banks ens acosta en cada novel·la. Fins ara només havia llegit El uso de las armas – la tercera novel·la dedicada a la sèrie- en part perquè la trilogia inicial de novel·les durant molts anys va estar descatalogada i a uns preus abusius quan les trobaves a les llibreries especialitzades. Tot i això fa uns anys em vaig fer amb un altre volum, El jugador, també de la mítica col·lecció Martínez Roca, tot i que porta segles a la pila de pendents. Finalment, La Factoría va adquirir els drets de Iain . Banks i des de fa un temps ha tornat a treure els volums de la sèrie, així que ara és a l’abast de tothom.

Però hi ha un volum de banks que encara no havia estat publicat en castellà tot i que originalment datava dels temps en que Martínez Roca treia Pensad en Flebas, El Jugador i El uso de las armas. Potser en aquell moment, el director de la col·lecció –Alejo Cuervo- no ho va trobar adient, doncs aquell volum, The state of art (Última Generación) era – i és- una antologia que només proporcionava dues històries sobre La Cultura. La resta són contes de ciència-ficció –la majoria- agrupats de forma eclèctica i que en general resulten desequilibrants. Mentre que n’hi ha d’una genialitat absoluta com “El descendiente” o “Una acomplamiento extraño… e impar”, altre resulten poc estimulants i fins i tot innomprensibles, com “Interferencias”.

La Cultura és una sèrie de llibres autoconclusius sobre un univers on cohabiten humans, alienígenes i intel·ligències artificials de forma pacífica i simbiòtica. Òbviament de quan en quan sorgeixen problemes sobretot en dues de les branques de La Cultura més sensibles: Circumstàncies especials – referides lleument al conte “Cortesía de La Cultura”- i Contacte – la branca encarregada dels primers acostaments en vers a altres races potencialment aptes per entrar a formar part de La Cultura  i que assoleix plenament protagonisme a la novel·la curta que dóna nom al volum: “Última generación”. Però la gràcia de  La Cultura és que tot i ser una gran utopia, l’ètica i el comportament d’aquesta magna civiltzació sovint queda en entredit.

Aquest volum aporta, com deia, dos contes a La Cultura. El primer, “Cortesía de La Cultura” tot i estar ben escrit resulta un tant decebedor perquè sembla part de quelcom més, com un capítol aïllat on un exintegrant de La Cultura és reclutat contra la seva voluntat per preparar un atemptat polític… En canvi “Última Generación” és una història perfectament integrada en les trames de contactes extraterrestres que podríem veure en episodis d’Star Trek, només que en aquest cas la civilització amb la qual es vol decidir si contactar o no és la nostra. És una novel·la reflexiva, que aporta arguments sobre els peròs i els contres d’integrar la humanitat a La Cultura. Està ambientada a finals dels anys setanta i la dialèctica entre l’alienígena que creu que afirmativament, la Terra hauria de passar a ser membre de La Cultura i la nau Arbitrària que opina el contrari, són l’eix on es sustenta la novel·la. Molt interessant i gratificant.

A part, Banks ens ofereix un assaig anomenat “Una cuantas notas sobre La Cultura” al final del llibre… un pèl dens pel meu gust… intenta acostar posicions sobre la filosofia d’aquesta civilització interplanetària, però no m’ha acabat de quallar bé.

La resta de contes no tenen cap vinculació amb la sèrie de La Cultura. El primer d’ells, “La carretera de los cráneos” és un conte ben escrit però un tant fantasiós.. amb diàlegs curiosos però amb un argument que ratlla el surrealisme. Res especial.

En canvi “un acoplamiento extraño… e impar” és una obra mestra de l’humor negre en clau de ciència-ficció. El primer contacte d’un humà amb una raça alienígena… que està passant un moment delicat, emocionalment parlant. Genial.

Potser el conte que m’ha seduït més, és “El descendiente”, o la història introspectiva entre un astronauta perdut i el seu tratge… una petita epopeia que aboca al protagonista a passar per un bon trauma psicològic quan la nau en que viatjava és destruïda i queda exposat als elements d’un planeta inhabitable…només protegit pel seu tratge intel·ligent.

“Operación Limpieza” torna a intentar usar una trama en clau d’humor però en aquest cas no se’n surt massa bé. Les situacions que ratllen el ridícul semblen més pensades per a un film de gags de la televisió que no pas per una novel·la o conte.

“Retazo” torna a demostrar que Banks és un bon escriptor, en aquest cas preocupat per les diferències teològiques i les lluites ideològiques d’un món com és el nostre que canvia constantment. No tinc gens clar que sigui un conte de ciència-ficció.

Finalment, “Interferencias” és una experiment pseudo literari que l’autor ha volgut incloure en aquest recull probablement perquè no podria posar-lo en cap altre. Sincerament encara no l’he entès. Un mal gust de boca pel final del llibre.

Com dèia al començament, l’eclectisme d’aquesta antologia i la diversa qualitat dels seus relats potser han estat la clau perquè ningu l’hagués publicat fins ara. Ho entenc. Excepte un parell de contes i els relats dedicats a La Cultura, la resta de propostes són molt personals… massa per que agradin a tothom.

Eloi Puig, 05/07/11