el Último asesinato en el fin del mundo
The Last Murder at the End of the World
(2024)

Stuart Turton

Editorial:
Atico de los libros
(2024)

Col.lecció:
---

Núm: 100

Pàgines: 432

Traductora:
Marta Rebón

El que semblen ser els últims supervivents d’una catàstrofe mundial viuen en una illa envoltada d’una boira assassina en algun lloc de la mediterrània oriental. Son cent vint persones que han creat una societat regentada per tres ancians, savis, que els instrueixen per mirar de sobreviure en una terra de pocs recursos i on les relíquies del passat son escasses.

Aquest és l’escenari però la premissa inicial que ens presenta Stuart Turton és més colpidora encara en aquesta novel·la de títol explícit i és que un assassinat en un lloc on existeix una societat estable on mai (o quasi mai) hi ha actes violents, provoca un efecte en cadena que desactiva la tecnologia que manté a ratlla la boira que destrueix tot allò que toca. Per tant es creen les condiciones per a una tempesta perfecta que pot fer caure el que queda de la civilització. Als habitants de l’illa els queden cinc dies per esbrinar com revertir el compte enrere.

El último asesinato en el fin del mundo, és doncs, una història que sembla voler centrar-se en esbrinar qui ha comès aquest assassinat (i sobretot, el perquè) però ens crida més l’atenció pel rerefons on es desenvolupa la trama. Una de les protagonistes, l’Emory serà la nostra Sherlock que investigarà les pistes i detalls que l’autor deixa anar a través dels capítols. Però son uns indicis que no podem contrastar en cap moment per la manca —expressa— d’informació que és retinguda per l’autor per oferir més misteri a la trama i anar desvetllant els secrets de forma constant però sense cap pressa.

I això tenint en compte que el narrador de la història és una IA.

Sí, heu sentit bé. Ah! Que aquest fet us sorprèn? Doncs això no és res: Turton dissenya una novel·la de forma mil·limètrica per tenir-nos enganxats a una història que si bé comença de forma sorprenent, podem dir que a cada capítol ens deixa amb més ànsia per saber més, per resoldre els misteris que es plantegen i per superar els nombrosos cliffhangers que trobem al final d’uns capítols molt curts que també ens condicionen per llegir de manera més accelerada.

Tot està meditat, i cada detall, cada diàleg, i cada expressió en els protagonistes és important. El factor psicològic dels personatges principals i el seu tarannà serà la única possible pista que tindrem per mirar de descobrir què s’amaga darrera aquesta illa perduda.

L’únic problema que hi veig és que la fal·lera per descobrir el misteris de l’illa i dels seus habitants li van traient importància a l’assassinat en sí ja que ens resulta finalment poc estimulant en front de les especulacions que ens venen al cap per saber més sobre aquesta societat reclosa a una illa envoltada de mort.

Stuart Turton ens ofereix, doncs, un gran misteri i una solució amagada però quasi impossible de descobrir amb la nostra intuïció donat que s’oculta sempre la suficient informació al respecte. El ritme és bo, sense farciments innecessaris, però hi ha moments durant la fase d’investigació que potser l’autor peca de repetir-se entre converses i viatges d’una punta o altra de l’illa. Sigui com sigui, la novel·la aconsegueix mantenir la nostra atenció fins al final (potser amb escenes un pèl massa cinematogràfiques) que no és poc. I tot i que sentim que l’autor ens ha amagat massa elements perquè puguem esbrinar per nosaltres mateixos el perquè de l‘assassinat, la novel·la és suficientment original per endur-nos un agradable gust de boca sobre aquesta proposta post-apocalíptica repleta d’un hermetisme quasi claustrofòbic.

Eloi Puig
26/03/2025