CATARSI 12

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2013)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 12

Pàgines: 72

La Catarsi 12 ens portava diversos contes més que interessants tant de ciència ficció com de fantasia, així com un relat d'humor negre i un petit assaig ucrònic sobre Howard. Anem a repassar-ho:

Comencem amb "Gràcies pel seu relat" de Steve Redwood, un conte molt divertit d'humor irreverent de l'autor de ¿Quién necesita a Cleopatra?. Una història en format de cartes escrites i dirigides a l'editor d'un revista que una i altra vegada ha de tombar una història malsana. Steve Redwood ens fa riure i ens entreté a parts iguals. Potser l'he trobat fins i tot una mica curt.

Alícia Gili ens presenta "La llegenda de les cinc ampliacions" un títol m'atreviria a dir que poc aconseguit. Sembla que el relat beu directament de la novel·la de la mateixa autora, Iskander. De fet sembla un capítol o història extreta d'aquella novel·la. Probablement el fet que fos mutilada per l'editorial va deixar moltes històries i subtrames sense lloc i ara l'autora ha escollit una per donar-li forma de relat. Aquest en si segueix la línia de l'esmentada novel·la professant un amor incondicional pel llibre i barrejant personatges tan extravagants com cyborgs en un ambient post apocalíptic. Bén escrita però potser mancat d'un rerefons (al menys per als que no han llegit la novel·la).

"Quark i Gluk" d'Arcadi Vilert Soler és sens dubte el conte més interessant de la present recopilació. Una història amb pinzellades filosòfiques sobre un estrany succés que experimenten dos astronautes en una missió rutinària d'investigació al voltant d'un gegant vermell. Ecos de Solaris em vénen al cap —salvant les distàncies naturalment —. Un relat que crec donaria per una història més llarga també.

Alfons Mallol -—el flamant guanyador de el Premi Ictineu 2013 — ens explica en aquest petit assaig titulat "Un món diferent", les seves reflexions al voltant de com hauria anat l'evolució de la fantasia heroica i èpica si Robert I. Howard , el creador de Conan, no s'hagués suïcidat a l'edat dels 30 anys. Hi hauria fet ombra a Tolkien? Mallol repassa breument l'evolució d'aquest tipus de fantasia pel segle XX encara que sorprenentment òbvia la figura de Fritz Leiber, el creador del terme ‘Espasa i fetilleria’ i que és certament deutor de les obres d'Howard, particularment amb la seva sèrie d'aventures protagonitzades per Fafrhd i el rater gris (que l'editorial Gigamesh acaba de treure amb una nova traducció). En definitiva, la meva modesta opinió és que encara que Howard hagués continuat escrivint, no hauria pogut fer ombra a Tolkien. Però la reflexió d'Alfons Mallol no deixa de tenir la seva part de raó sospesant el pes d'un monstre com Tolkien amb el d'una ploma experimentada com Howard.

Si "Quark i Gluk" és el conte més interessant d'aquest Catarsi 12, "El narrador del rei" d'Enrique Díaz és sens dubte el millor escrit. Ja em vaig declarar admirador de la prosa d'Enrique Díaz en altres contes que he llegit d'ell a la revista Catarsi, i aquest no és una excepció. Això sí, a la idea —bastant original— li falta una mica de força a al final perquè resulti més impactant. Un narrador de contes, gelós de l'èxit del seu company, el segueix per estranys passadissos de la fortalesa on viuen reclosos per descobrir un estrany secret. Impactant però amb ganes de més.

En general crec que tots són relats molt interessants però que es queden curts en les seves ànsies de sorprendre o de mostrar el que hi ha darrere.

Eloi Puig, 12/02/14