La revista Catarsi sempre s’ha caracteritzat per voler aglutinar relats en llengua catalana siguin d’autors autòctons o traduïts i acostar el gènere a totes les sensibilitats. En aquest número 14, s’assoleix una fita única en la història de la revista. I és acceptar fanfics, relats relacionats amb alguna pel·lícula o sèrie de televisió, escrits per fans. La revista ha col·laborat doncs amb el club Star Trek Espanya mitjançant un concurs de relats, el guanyador i els finalistes dels quals serien publicats a la revista.
Els fanfics poden resultar relats molt consistents, de la mateixa envergadura que qualsevol altre però arrosseguen un handicap important: Si el lector no coneix la sèrie o film en què estan basats, probablement perdrà interès en llegir-los doncs de ben segur que algunes picades d’ullet passaran desapercebudes. Pel contrari, si el lector és també un fan de la pel·lícula en qüestió, veurà amb millors ulls el que està llegint.
Els relats fanfic que trobem en el present número de la revista són tres i tots estan lligats a l’univers Star Trek, especialment a la sèrie que probablement li ha donat més fama: la Nova Generació. Però la Catarsi 14 no és només apta per trekis; els dos relats que la complementen són més que interessants, especialment “Moviment” de Nancy Fulda, un dels millors que ha publicat la revista en els darrers anys.
“Hanuman” de Júlia Sauleda obre els relats i és potser el conte que més s’acosta al que jo interpreto com una història de l’univers trekie. En aquest cas una aventura especulativa sobre una raça perduda on la tripulació de l’Enterprise s’hi veurà immersa, com és natural. Aventura i missatge, el que un espera trobar. Tot i el defecte dels punts i apart titulats descrivint on es situa l’acció – no entenc com els autors necessiten definir l’escenari on passa l’acció amb un títol- és potser la fanfic que m’ha agradat més d’aquest Catarsi 14
El segueix “Els contactes ocults de l’Elí”, un conte de Ferran d’Armengol, un autor que ja he tingut el plaer de llegir en més d’una ocasió. Com sempre, la seva prosa és ferma i acurada però la història que ens narra resulta un tan decebedora. Un conte es basa en la llei del Primer Contacte, tan utilitzada a les sèries d’Star Trek, però que no transcendeix massa. Resulta poc estimulant.
L’humor irreverent d’Steve Redwood ens torna a arribar a través de “El senyor – I dos collons!”, una paròdia sobre un tema amb el que li agrada provocar: La religió. Ja ho vam poder comprovar en alguns passatges de la divertida “¿Quien necesita a Cleopatra?” però en aquest conte, intenta demostrar l’absurditat dels preceptes religiosos cristians, barrejant, com és natural en ell, l’humor negre a cada paràgraf. Correcte.
La gran sorpresa ha estat conèixer a Nancy Fulda i el seu relat “Moviment”, una narració molt elegant sobre l’autisme i l’evolució de l’espècie humana. Pura especulació en un entorn de ciència-ficció. M’ha agradat molt, tan per la seva senzillesa en la premissa com amb l’escaient posada en escena d’alguns paràgrafs introspectius de la protagonista, Hanna. Un conte que es mereix estar entre els millors que s’han publicat a la revista, segons la meva modesta opinió.
Tanca la revista el relat guanyador del concurs amb Star trek Espanya. “Jo, androide” (també de Júlia Sauleda) podria ser una pica d’ullet a un dels episodis més aconseguits de la la Nova Generació, “Jo, Borg” (que alhora era un clar homenatge a Asimov). Efectivament, és un conte que té com a protagonista principal a Data i els seus maldecaps existencials quan s’enfronta a una raça d’androides. Aquí l’autora ha sabut mantenir lluny la titulació dels escenaris de la narració i hem gaudit més llegint-la, tot i que com deia, al començament, potser pel tipus d’argument, em quedaria més amb “Hanuman”.
La revista Catarsi ha resultat un experiment interessant en la seva aposta pels fanfics. Per ara no s’ha repetit l’esperiència, que en la meva opinió és agosarada pels handicaps que com comentava anterioment arrossega una proposta com aquesta
Eloi Puig,
11/08/15
|
|
|