CATARSI 16

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2016)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 16

Pàgines: 73

Ara farà un any la revista Catarsi arribava al número 16 amb quatre contes de caire més extens de l'habitual a la revista. Contes que es mouen del terror a la pura ciència-ficció sense oblidar una fantasia més reivindicativa amb connotacions morals.

Obrim foc amb “Llibre de viatges, en terra dels orcs”, una història de caire fantàstic de l'Alícia Gili que ens vol donar el punt de vista del més feble, de l'oprimit, del que no escriu la història. Es tracta d'atorgar veu a la part del conflicte que sempre veiem com a dolenta, com a negativa. En aquest cas sota la mirada dels orcs que han estat tractats sempre com a éssers inferiors i brutals. L'autora hagués pogut utilitzar qualsevol altre criatura fantàstica o fins i tot qualsevol referència al nostre món doncs es tracta d'una reivindicació contra el racisme i la intolerància, sigui a un món fantàstic o al nostre. Sadauuk és un orc de les muntanyes, culte i intel·ligent que llegeix amb fruïció el diari de viatges d'un elf erudit que fa temps observa la seva tribu. Explicarà a la seva petita nena els errors amb que tot sovint són tractats els orcs donat el seu aspecte i la seva cultura. L'autora fa un treball correcte donant la volta als fets que són escrits normalment pels guanyadors. Una mica el mateix que va fer Kiril Yeskov en la seva notable novel·la El último anillo quan reconstruïa la història de El Senyor dels anells sota el punt de vista dels orcs. Per cert, preciosa il·lustració la de la Txell Oscáriz, a la contraportada de la revista.

L'argentí Juan Manuel Valitutti ens presenta un conte d'aires clàssics, ambientat a l'Amèrìca profunda. “Al final de la tarda” sembla una d'aquelles històries dels anys seixanta que podrien escriure autors com Frederick Brown però en format curt. Lázaro Rubbens és un venedor de bíblies que es topa amb us avis de mirada perduda quan busca vendre alguns exemplars en una granja aïllada. L'autor Intenta donar un cert aire d'angoixa però només ho aconsegueix en part. Un conte que es llegeix bé però que aporta poc de nou al nostre imaginari.

“La vetlladora” és un conte que tracta el terror i el misteri de forma més impactant. Si bé les primeres pàgines són un pèl desiguals amb algunes descripcions carregoses i fora de lloc, un cop l'autor, en Pol Alonso, entra en situació i es centra en la història que vol explicar sap fer bé la seva feina. En un poble semi perdut de les muntanyes alguns iaios escolten la història que narra un d'ells de quan va viure fets grotescos i esfereïdors fa una pila d'anys. Una història en certa manera angoixant i ben narrada. Es troba a faltar certa coherència en les paraules emprades pel narrador doncs algunes són de caire culte o tècnic, cosa que no lliga amb el vocabulari que hom s'espera trobar. Però és un detall només. La història en sí és força interessant i repeteixo, narrada amb un estil notable.

I finalment trobem un relat de pura ciència-ficció, bastant complicada a priori d'entendre però que obre les portes a un sentit de la meravella increïble. Felicitats al jurat per haver-la publicat. Es tracta de “La guerra de Schorödinger” de D. Thomas Minton. En un futur indeterminat centenars de soldats lluiten i moren en una guerra inacabable contra uns estranys éssers extraterrestres. Però també reviuen en forma de còpies per tornar a lluitar. Els metges i científics intenten millorar cada cop més als soldats i als seus clons per trobar la millor manera de vèncer l'enemic. No és una història fàcil d'assimilar en un primer terme doncs conté elements que s'han de digerir amb calma però un cop hi entres crec que és una aposta força innovadora que mereix una segona lectura fins i tot.

Eloi Puig, 03/04/16