CATARSI 29

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2021)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 29

Pàgines: 62

Traductor:
Edgar Cotes

Il·lustradors:
Dani Roig
Txell Ozcáriz
Carlos Acedo
Ion Ander Ramírez
Dr. Felip

Per alguna raó que desconec o que no recordo ara mateix, en el seu moment em vaig saltar la lectura de la Catarsi 29 i ara, uns tres anys després, he arranjat el descuit.

El primer que em crida l’atenció és la magnífica il·lustració de coberta de la Laia Valdevey que m’ha semblat magnífica.

El primer conte és el que més m’ha agradat d’aquest recull. Es tracta de “Un déu tramoista” de Dani Roig. Un relat de pura especulació de ciència-ficció que ens proposa un enigma que pot trasbalsar tot l’univers tal com dicten les lleis de la física. Seguim de molt a prop a un hacker que ha aconseguit entrar a arxius secrets del pentàgon que poden revelar una nova realitat que se’ns havia estat amagant fins ara. L’autor escriu un conte en forma de thriller, enèrgic i sobretot desplegant sentit de la meravella i misteris en el seu tram final. Molt notable

“Eudaimonia” de Mike Jansen és una història sobre dues noies modificades genèticament abans de néixer per assolir una llarga vida. El resultat és que els seus cossos envelleixen poc a poc i poden desenvolupar la ment per treballar profundament en la ciència per mirar de millorar a la humanitat. Una es dedica a l’astrofísica i l’altra a l’eudoimonia, la relació intrínseca entre els humans. Al llarg dels segles contacten i intercanvien coneixements i experiments. Una mirant cap a dins, cap a l’interior, l’altra cap a l’exterior, l’espai. La primera, envellint; la segona substituint el seu cos per metall i cables, esdevenint un ciborg poc a poc. Una lectura molt interessant que dona per més però m’ha semblat narrada de manera un tant freda, desproveïda d’emocions. Correcte.

A “Caçadors de mentides” de Francesc Cortès, uns mercenaris han de detectar un canviaformes que s’ha esquitllat dins una palau, de fet sembla ser a la sala on els acaben de contractar. Conte fantàstic escrit de forma desinhibida que es llegeix bé. Tanmateix és molt curt i no entenc com descobreixen al monstre camuflat. Tinc l’estranya sensació que se m’escapa alguna cosa o no entès el conte i per tant m’he quedat una mica a l’expectativa.

Encara més breu és “Extinció” de Pol Alonso, un text que sembla estar escrit en format acadèmic sobre un futur on el plagi literari és castigat i no permès. És correcte i té un molt bon final però en el fons només és una bona idea que no dona més de sí. Però ideal per a una revista com la Catarsi

Molt més barroc i un tant confús és el conte “El mort anglès” de Vaughan Stranger. Es tracta d’un relat que s’endinsa en la recreació d’una mítica ascensió a l’Everest. Aquest cop però clonant a George Mallory que l’any 1924 va intentar l’ascens al cim del món per l’aresta nord mentre un dels membres de l’expedició és substituït per un investigador. La idea és que aquest  observador que substitueix el company d’escalada de Mallory esbrini alguns dels misteris que es van produir durant la darrera ascensió recreant tots els fets que se sap van ocórrer. Amb aquest experiment pretenien determinar si en aquesta ascensió, Mallory va conquerir el cim abans de morir (a la realitat, van desaparèixer mentre escalaven). El conte té un bon ritme i una premissa com veieu, molt curiosa i fins i tot atractiva. Potser ballen una mica els noms al principi de la història i costa ficar-se dins al relat i assimilar-lo. Tanmateix és un text que no desperta passió tot i la originalitat de la proposta.

Eloi Puig
26/09/2024