CATARSI 30

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2022)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 30

Pàgines: 68

La Catarsi 30, un cop més, ens acosta el bo i millor de la ciència-ficció en català. I en aquest cas, a més, s’ha centrat íntegrament en autors autòctons.

I comencem amb el plat fort. El conte que més m’ha sorprès de la revista: “No-Lloc” de la Montserrat Segura. Es tracta d’un relat molt original i viu amb aires un pèl surrealistes però que poc a poc t'encaixa mentre vas passant les pàgines. Tres col·legues que tornen d'una convenció de feina pateixen una avaria al cotxe en un lloc indeterminat, allunyat per complet de tot. Al cap de poc comproven i comencen a entendre que no poden marxar, que el rígid sistema imposat de la societat —amb tics futuristes i repressius— no ho permet. I ells s'hi acostumen amb desgrat. Un relat doncs, amb aires de Buñuel i un tant estrany però que la dinàmica prosa de l’autora et fa passar la mar de bé. Notable.

En menut ens presenta “Ens ho haurem d'aprendre a fer tot nosaltres”, un relat amb tocs d'humor i sàtira cap a una societat acomodada depenent de la tecnologia robòtica fins al punt que els humans per si sols pràcticament no saben fer res. Però un dia tot comença a fallar i òbviament caldrà prendre decisions de manera més meditada. M'ha semblat interessant però potser peca de poc creïble tot i que funciona com a missatge d'advertiment.

“Els suïcides de Ciutat cascada” de l’Hugo Camacho és una història d'amor de tall fantàstic. Un conte breu però ben aconseguit sobre una cerimònia de suïcidi i renaixença que tenen uns joves. Romeu i Julieta en un entorn fantàstic i distès. Prosa elaborada i en acord a la trama. I un final romàntic. Bé per l'Hugo.

“La roda del temps” d’Edgar Cotes és Un relat agosarat amb picades d'ullet a Orwell i Bradbury sobre una noia que pot viatjar pel temps a través d'una aplicació del seu mòbil. La idea es suggeridora (especialment el concepte de la vida cíclica) però no sé si l'Edgar li ha sabut trobar el seu punt. De fet, el final no m'ha acabat de fer el pes.

“Noces d’or” de Mar Ferrer va ser el conte guanyador del Premi Frederic Pujulà- Ciutat de Figueres del setembre del 2021. És el conte més llarg del recull i ens transporta a una faula fantàstica narrada en primera persona (en forma de records) sobre com es van conèixer i enamorar en Feodor i la seva estimada Irina. En Feodor té una estranya capacitat: Converteix els cabells en or i això li depara moltes sol·licituds des de Rússia a Orient on es trobarà amb reptes cada cop més irreverents vers el seu do. És un relat treballat i amable que et trasllada a un món de conte tradicional.

Res més, cinc relats d’autors catalans que com és normal formen un conjunt eclèctic.

Eloi Puig
10/04/2023