CATARSI 34

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2024)

Col.lecció:
Catarsi

Núm: 34

Pàgines: 52

Traductors:
Edgar Cotres
Eudald Martínez
Laura Tomàs

Il·lustradors:
Gerard Freixes
Carlos Acedo
Txell Ozcáriz
Ferran Clavero
Estel Cruells
Marck Castelló
Bernat Gónez Lucas

Just per la CatCon del 2024, la revista Catarsi treia aquest número 34, amb una coberta gratament il·lustrada per Gerard Freixes i amb contes d’autors autòctons con en menut, el Francesc Barrio i la poesia del Josep Rodríguez, combinat amb traduccions de Mike Jensen, Stewart Baker i Russell Hemmell.
 
Comencem amb un relat breu del menut titulat «El despertar d’un déu», un conte sobre la mort d’un déu capritxós i egoista a mans d’un mortal enemic. És un punt de partida poderós que li dóna un aire èpic força interessant. Però la resta del relat és molt curt i tot i les bones idees que es poden entrellucar crec que s’hauria pogut desenvolupar més. La poca extensió juga molt en contra de la trama.

A «Comiat de solter salvatge» de Francesc Barrio trobem un relat dinàmic que tracta del despertar d’un jove promès amb una ressaca de cavall. Entren en jocs elements futuristes que el protagonista utilitza per descobrir en quina situació es troba després de passar un comiat de solter molt borrós en la seva memòria. Cal dir que és un relat breu però intens, força ben portat i amb un final que pretén sorprendre —I ho aconsegueix, tot s’ha de dir— de manera còmica però que resulta potser massa imaginatiu pel meu gust.

Russell Hemmel ens porta amb «La fatalitat és de color verd» una trama clàssica d’space opera amb un conte violent sobre una raça insectoide semblant a pregadéus que és contractada per cometre genocidis en altres mons. Un punt de vista de la portaveu de la ment eixam que governa a la raça de pregadéus guerreres davant d’un emissari de l’imperi que les ha contactat. És un relat amb molt de ritme i petits tocs poètics que sense ser excessivament original resulta força convincent. Sense dubte ens recorda a les espectaculars batalles de la pel·lícula Tropes de l’espai (no tant a la novel·la homònima de Heinlein). Molt bé.

És estrany que a la Catarsi s’hi publiquin poemes de gèneres fantàstics per la qual cosa trobar-ne un petit recull, obra d’en Josep Rodríguez, sempre és d’agrair (per molt que jo no sàpiga valorar-los i que per tant m’abstingui d’opinar)

Seguim amb «La instrucció de la deconstrucció» de Mike Jensen, un relat centrat entre la conversa d’una jove científica i un enigmàtic personatge que sembla saber-tot sobre el passat d’ella. un bon estil que combina el diàleg amb els pensaments de l’interrogat i una trama que ens porta a especular sobre enigmes que escapen a la nostra comprensió.

I acabem amb «Com guillar de la frontera» d’Stewart C. Baker. En aquest darrer conte assistirem a una trama d’òpera espacial on una fugitiva de tarannà canallesc que ens desperta força empatia intenta fugir dels soldats de l’Emperadriu de la Pau que la persegueixen. Estil amè i trama distreta. Sense més.

Eloi Puig
23/03/2025