CATARSI 4
(2010)

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2010)

Col.lecció:
---

Núm: 04

Pàgines: 75

La gestació del número 4 de la revista Catarsi va ser especial. Mesos abans s’havien rebut desenes de relats, alguns dels quals venien de la mà de Jose Antonio Cotrina. De seguida els relats de l’autor basc van aparèixer entre els favorits del jurat que s’encarrega de valorar les obres enviades però també aparegué un petit dilema: Els contes de Jose Antonio Cotrina eren massa llargs – per l’estructura de la revista-. Si es colocaven en un número normal de Catarsi, pràcticament no hi cabia res més. No volíem perdre però la oportunitat de publicar contes de tanta qualitat així que la solució va ser adaptar-nos a l’autor i crear un número especial per encabir-hi els seus relats. Un fet que pot crear tranquil·lament precedents.
 
D’aquesta manera la revista Catarsi es va reinventant i adaptant els contiguts que pot oferir. Així doncs, aquest quart número va sortir al carrer durant el lliurament dels darrers Premis Ictineu i es tracta d’un especial dedicat a l’obra de Jose Antonio Cotrina, una autor consolidat dins el panorama espanyol però que mai abans havia estat traduït al català. D’aquesta manera la revista Catarsi mata dos ocells d’un tret: per una banda ofereix dos relats excel·lents de caire fantàstic per que el lector pugui gaudir-ne i d’altra banda possibilita una altra de les fites que persegueix la revista: donar a conèixer a autors foranis al lectors en català, normalitzar el fet de poder seguir en la nostra llengua a tot tipus d’autors integrats dins el corrent literari fantàstic.

El present volum s’inicia amb el plat fort, possiblement un dels millors contes – si no el millor- que han passat per la revista: “Entre línies”, un conte ja publicat fa anys en castellà que ens apropa a coneixements ocults i ens obre els ulls a móns amagats. Alexandre és un jove estudiant amb la vida més que arreglada que un dia s’equivoca de porta a la universitat i queda matriculat automàticament en una estranya assignatura: “Tècniques de lectura avançada”. La fita principal que li encomana el seu enigmàtic professor és que ha d’apendre a llegir els llibres entre línies. Cotrina escriu en aquest conte una veritable obra mestra. Destaca el seu bon ritme i la seva fantàstica trama argumental. Excel·lent

El segon conte publicat de l’autor basc és “La nena morta”, una altra relat de gran alçada, aquest més fosc, quasi sinistre, però també entranyable. La trama gira al voltant del misteriós cas d’una nena morta al néixer que un cop enterrada no deixa descansar a la seva mare ni al vigilant del cementiri. Un relat a vegades dur que destila tristesa; narrat de forma pausada, sense presses i amb un estil més poètic i elegant.

Per complementar els dos relats, Sergi Viciana afegeix més valor al present número amb una entrevista i un petit assaig sobre Jose Antonio Cotrina. La primera aprofundeix en la obra de l’autor, especialment en el seu present treball, la trilogia de El ciclo de la luna roja, del qual ja hi ha dos dels volums publicats. L’assaig Jose Antonio Cotrina, el fosc senyor dels adjectius realça la capacitat de l’autor per escriure gènere fosc i crear ambients inquietants.

Per la meva banda sóc un més dels lectors que de ben segur es sorprendran llegint a aquest autor doncs encara no havia llegit res d’en Cotrina. Tinc des de fa anys pendent una novel·la seva, Las fuentes perdidas i part de la trilogia que tan bones crítiques està rebent, El ciclo de la luna roja, però després de tastar la seva obra amb aquests dos contes hauré de revisar les prioritats de la meva pila de pendents.

Eloi Puig, 27/02/11