|
REVISTA
|
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
CATARSI 9 Editorial: |
||
| Catarsi 9 | ||||||||||||||||||||||
|
La Catarsi 9 torna a la normalitat després de treure els dos números especials (7 i 8) dedicats als finalistes i guanyadors del Primer Premi ARC- Catarsi. Així doncs, en el present número han tornat a sortir els relats enviats per autors que havien assolit un nivell més alt de puntuació entre el jurat. El Catarsi 9 és un dels reculls més equilibrats que recordo des que va sortir la revista, no només per que la temàtica és força diversa (Ciència-ficció i fantasia) si no per que la qualitat dels seus quatre relats són notables, especialment el de Simon Kewin. A més, aquest novè exemplar de la col·lecció és especial per un altre tema totalment diferent: Es tracta d’un volum finançat 100% a través de micromecenatge amb un resposta per part dels lectors fantàstica, que ha permès costejar les despeses de publicació de la revista. Un 10 doncs pels afeccionats que ho han fet possible. Però anem al que ens interessa: Cat Rambo (autora que ha publicat a revistes tan prestigioses com Asimov, Weird tale o Trange Horizons) ens presenta “Els cosins de Kallakak”, una aventura en clau d’space opera ben narrada que transcorre en una estació espacial. L’autora centra l’argument en el xoc cultural, o més ben dit en l’intercanvi cultural de dues espècies que lluiten a través de la diplomàcia i les variables lleis de l’estació pel dret a posseir una parada de venda. Un conte que t’atrapa no tant pel seu interès argumental si no per la empatia que desperta el seu protagonista. Simon Kewin (també ha publicat en diverses revistes especialitzades) ens ofereix el millor conte de la present Catarsi, “En directe des de l’explosió contínua”, amb una premisa extraordinària que esdevé a l’inici del conte: Una explosió en una freqüentada estació de Nova York sembla un nou acte de terrorisme però el fet que la deflagració tingui un abast de només uns 100 metres de diàmetre dins una esfera fora de l’espai temps i que viatgi a velocitats infinitessimals dóna lloc a un fenòmen pertorbador i fascinant a l’hora. La gent, durant dècades pot contemplar com l’ona expansiva va devorant mil·limetre a mil·limetre a les víctimes atrapades. Una nena que hi té un germà bessó a dins serà la que detonarà anys més tard unes idees que l’han perseguit tota la vida: El perquè de l’explosió. Què pretenia el terrorista suïcida? La seva vocació en vers la veritat, quan dècades més tard alguns consideren la bombolla on s’allotja l’explosió una obra d’art i d’altres un malson continu que no poden deixar de banda, provocarà una revolució. Menut, col·laborador asidu de la revista Catarsi, ens presenta una de les seves millors obres: “Any nou, vida nova”, un relat sobre universos paral·lels, viatges en el temps i desamors. Una bona idea portada amb molta solidesa sobre el viatge accidental d’un noi a través d’un forat de cuc que el porta a un lloc que no tocava – l’utilització de forats de cuc és freqüent i normal a l’univers descrit per l’autor-. Potser li sobra una mica de càrrega sentimental, però la idea és molt interessant i el final molt ben aconseguit Finalment, “L’ocell vermell” (finalista del Aurora Award, el premi fantàstic més reconegut del Canadà) és l’aposta fantàstica del present número. Escrita per Doug Smith, ens trasllada a un Japó medieval amb elements fantàstics, samurais, batalles d’honor I passions shakespirianes. Un conte de tall clàssic que agradarà als afeccionats a la cultura japonesa. La història tracta sobre l’educació d’un nen per a ser el guerrer i protector d’un temple misteriós. La portada, a càrrec de Pepo Martín il·lustra aquest darrer conte.
|
|
|||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
 |
|
|||||||||||||||||||||