BARRI LLUNYÀ
Harukana machie
(1998-1999)

Guió i dibuix :
Jiro Taniguchi

Editorial:
Ponent Mon (2007)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 404

Altres edicions:

ESPANYOL:
2003 Ponent Mon

Aquests dies he estat passant revista a algunes lectures pendents, especialment còmics, i he constatat un fet curiós: He descobert que tinc tres còmics manga per llegir d’un mateix autor –desconegut per mi-, unes obres que havia adquirit per separat, sota recomanació d’alguns amics o per instint de la meva parella però que per manca de temps encara no havia llegit.
 
L’autor és Jiro Taniguchi i les còmics són: Barri Llunyà, El almanaque de mi padre i Crónicas del viento –aquest últim només com a dibuixant-. Si bé és cert que controlo bastant les novel.les que tinc a la pila, els còmics se m’escapen una mica més, potser per que alguns no els he comprat jo o per que normalment no els incloc dins la llista de lectures pendents, més aviat me’ls llegeixo quan tinc un rampell.

M’he decidit en primer lloc per Barri Llunyà, la única de les tres obres que toca una temàtica fantàstica i la única traduïda al català de Jiro Taniguchi, aquesta està presentada en una magnífica edició per Ponent Mon que recull en un mateix volum l’obra completa – tant en francès com en castellà havia estat publicat en dos toms-. Això sí, cal estirar de les orelles als responsables de Ponent Mon per deixar-se escapar una falta d’ortografia tan evident i cridanera al títol del llom del volum –Des de quan la lletra a s’accentua amb accent tancat en català?-. Fa mal a la vista cada cop que ho mires…

Barri Llunyà explica una història que es mou entre el drama familiar i la nostàlgia de temps passats. Hiroshi Nakahara és un home de negocis que un bon dia agafa un tren equivocat i viatja al poble on va créixer. Allí, mentre visita la tomba de la seva mare és transportat al passat, a l’edat de 14 anys, però mantenint la memòria i l’experiència d’un home de 48. Hiroshi queda atrapat en el seu propi cos adolescent. Una vegada assimilada la nova situació intentarà descobrir i evitar el fet que marcà la seva vida i dels seus: la marxa del seu pare, abandonant la família.

Taniguchi ens presenta doncs una història fantàstica que pretén remoure vells drames familiars, però no utilitza l’argument fàcil per fer-nos caure la llagrimeta, l’autor s’endinsa de forma progressiva i molt coherent en el món de la família de l’Hiroshi per que aquest decideixi si vol canviar el passat i fer així que els seus tinguin una existència més feliç impedint que son pare abandoni la casa. Però això -reflexiona l’Hiroshi- podria desembocar en un futur diferent on ell no torni a veure la seva dona i les seves filles… si és que algun dia torna al present.

A l’autor li agrada que el seu personatge principal, Hiroshi, mantingui una sèrie de preocupacions constants, li agrada maltractar-lo psicològicament fins al punt que Hiroshi amb prou feines pot relaxar-se o riure en tota l’obra. D’altra banda és normal si tenim en compte l’enorme problema i la responsabilitat dels seus actes en intentar canviar el passat i crear una paradoxa en el temps.

El dibuix hiperrealista de l’autor ajuda a posar-se dins la història. Un dibuix que destaca per la gran expressivitat facial que dóna als personatges, tot i que també potser li manca una mica de sensació de moviment. Però el cas és que el traç de Taniguchi és magnífic i acaba d’arrodonir una gran obra.

Barri Llunyà va ser premiada per el millor guió al Festival de Còmic d’Angoulême al 2003 i va ser escollida la millor obra del Saló de Còmic de Barcelona al 2004.