CALAVERA LUNAR
(1996-2021)

Guió i dibuix :
Albert Monteys

Editorial:
Mai Més Llibres
(2021)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 80

Hola, em dic Eloi Puig i mai havia sentit a parlar de Calavera lunar.

Començo aquesta ressenya per denunciar que soc un pobre lector que el tema del còmic l’he tocat durant anys de resquitllada. Curiosament, quan Albert Monteys va crear — per tant guionitzà i dibuixà— aquest emblemàtic còmic, cap a l’any 1996, jo era un fervent assistent al Saló del Còmic de Barcelona (on Monteys va ser guardonat com a autor revelació per cert). Però no me’n recordo pas. De res.

Així que quan Mai Més Llibres va comentar que treia un còmic i que era un especial 25è aniversari... i que es deia Calavera Lunar... em van deixar a quadres. Em vaig preguntar: ‘És un còmic que hauria de conèixer? Es clar que l’autor, l’esmentat Albert Monteys, sí que el coneixia. I no, no perquè hagi seguit de prop la seva trajectòria (Hauré llegit algunes vinyetes seves a El Jueves, això segur) sinó perquè el nostre dibuixant està on fire, després de treure per exemple l’adaptació gràfica de Escorxador 5 de Kurt Vonnegut.

Però tirem enrere... Mai Més va anunciar un còmic!!! I naturalment, en català. Això ja de per sí va ser una gran notícia. L’any passat Extinció Edicions ja es va aventurar a publicar un volum del novè art en la nostra llengua. I enguany l’editorial Finestres ha anunciat una col·lecció en català de novel·la gràfica. Ep! La cosa s’anima...!  El cas és que tinc davant els ulls un volum a tot luxe de les aventures d’una Calavera Lunar... dibuixada per Albert Monteyus en diversos moments de la seva trajectòria professional. I tot s’ha de dir: m’ha agradat... molt.

Qui és Calavera lunar? Doncs és el nostre heroi. Literalment. Vull dir, és un esquelet enfundat en un vestit espacial i amb un escafandre que li cobreix el cap. Busca sempre ajudar al pròxim com un heroi de còmic, però no té cap súper-poder, ni habilitat especial de fet. Però té bon cor (bé, d’aquella manera) i es prepara per ser un heroi. Monteys retrata a Calavera lunar de manera sublim en quatre vinyetes, amb aquella posada en escena d’un personatge innocent que sempre acaba superant situacions inoportunes en una ambientació de ciència-ficció que convida a riure i a meditar una miqueta sobre les seves aventures. Aquests escenaris, plagats d’extraterrestres i de meravelles pròpies de la ciència-ficció més soft sí que m’ha recordat a una altre clàssic com fou Goomer de Nacho Moreno (aquest sí que el vaig llegir en el seu moment, n’era molt fan). Però Calavera lunar té el seu propi humor negre, la seva pròpia idiosincràsia: Amb la breu obra que és, de seguida ja et trobes a gust, no només amb Calavera Lunar sinó amb els secundaris que apareixen a cada episodi: El nen bomba, el capità Capgròs etc. Son aventures curtes que persegueixen recrear breument una situació delirant sobre com en Calavera lunar pretén ser un heroi.

Aquí Monteys es va marcar una jugada mestra, a l’estil Marvel i sobretot fent un homenatge a les llarguíssimes tirades del còmic de súper-herois americà: Tant les cobertes (imitant clarament els còmics Marvel), com els vincles a altres números (que no han existit mai però que tens unes ganes boges que així sigui), com la manera de recrear les fictícies cartes al director son elements fantàstics que ens impregnen de nostàlgia

Parlem-ne pausadament: Calavera lunar engloba tots els treballs d’aquest personatge dibuixats per Monteys al 1996, 2000, 2007 i afegint material extra expressament creat per aquest volum.  A més, l’autor s’ha dibuixat a sí mateix prologant cada etapa del personatge i explicant els peròs i contres d’aquests i del perquè de tot plegat.

La primera etapa va ser l’inici de Calavera Lunar. En blanc i negre i sota la pressió de presentar-la degudament pel Saló del Còmic de 1996. És una historieta on se’ns presenta al personatge in media res enmig d’una batussa policial... o potser no. Perquè aquesta primera aventura és la número 237 (‘Canalles de l’abisme’) on entre d’altres aspectes veurem la participació d’un personatge tan absurd i divertit com pot ser el noi mina.

El segon bloc està dedicat a històries més curtes de dues pàgines dibuixades el 2000 per una revista Cimoc i el 2007 per la revista gallega BD banda. Són els meus preferits. Monteys s’endinsa de ple en històries repletes de gags que ens afloren un somriure continu. Algunes d’elles des de la senzillesa de guions com el de ‘Destruiré aquesta ciutat’ (on una munió de súper-herois està fent cua per enfrontar-se al monstre de torn) o ‘Em vaig casar amb un modulokià’, amb aquells detalls de rerefons que em semblen una genialitat. Altres, des de l’absurditat més extravagant (i divertida) com ‘Contra el nas del Duce’ on en Calavera ha d’enfrontar-se al feixisme representat en parts de cossos com Mussolini o Hitler. Hilarant. També ‘La mort del capità Capgròs’ em sembla un bon exemple on l’humor més negre condueix aquest episodi i on comprovem com en Calavera també pot ser descuidat.

Tanca el bloc l’aventura ‘Les arenes del temps’ amb una típica història de paradoxes temporals, ben divertida. Però els editors de Mai Més no en tenien prou amb aquets material traduït i van encarregar a Monteys una aventura nova, inèdita, per afegir al volum: I aquesta és la protagonista del tercer bolc: ‘Tu, jo i un ésser d’energia de Betelgeuse tres’ . Què li falta al bo d’en Calavera per ser un heroi com els altres? Sí, ho heu endevinat: Un súper-grup! I aquesta aventura tractarà precisament de la creació d’una colla de súper-herois d’estar per casa i de com es soluciona un daltabaix còsmic dels grossos.

Calavera lunar és un molt bon personatge que tant podria participar en una tira còmica o tenir una aventura de 25 pàgines. És igual. Irradia bon rotllo i el gran dibuix de Monteys aconsegueix arrodonir aventures enginyoses i sobretot, divertides. No sabrem si mai l’Albert Monteys voldrà seguir amb les aventures de Calavera Lunar... però m’uneixo als fans que en demanen més. Perquè només per omplir les referències a números inexistents que hi ha, ja en tindríem per un segon i un tercer volum sense problemes.

Eloi Puig
12/02/2022