M DE MONSTRE
(2022)

Guió i dibuix :
Talia Dutton

Editorial:
Mai Més Llibres
(2022)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 218

Mai més Llibres ens ofereixen la seva segona incursió en el món del còmic i aquest cop ens presenten una autora com la Talia Dutton, que enguany publicava aquest M de Monstre, una reflexió fantàstica sobre la recerca de la pròpia identitat que s’inspira en el mite de Frankenstein però que va més enllà.

M de Monstre és un còmic introspectiu que a través d’uns personatges de caracterització amable i d’una trama reflexiva ben mesurada ens trasllada a una història que podria ser pròpia del terror però que ans al contrari, ens aporta elements per a la reflexió sobre la identitat en un rerefons de realisme màgic que paradoxalment envolta un història de pura ciència-ficció.

La Maura és morta. Però a la primera pàgina d’aquesta novel·la gràfica obre els ulls i mira, sense entendre on és ni qui és. Un laboratori, un llamp, una ombra que se li atansa i que exclama: “Ha funcionat... està desperta”. La seva germana gran és una reputada científica i ha pogut cosir-la i reviure-la encara que deixant-li enormes cicatrius per tot el cos. Ara la Maura és viva però el seu voltant és tot desconegut. No sap ben bé on pertany ni què és ella mateixa. El xicot de la seva germana, en Gin, es presenta com una persona no binària i a la seva parella, la Doctora Frances Ai, com la seva germana gran.

Aquí comprovem la sensibilitat sexual d’una autora (que es defineix com biracial i queer) que aplica de forma subtil en aquesta història i que no deixa de ser un reflex del que li podria passar a qualsevol (deixant les circumstàncies de la resurrecció esclar).

Deiem que Dutton utilitza el mite de Frankesntein per construir i desconstruir a la Maura, però hi ha una diferència important: La Doctora Frances vol tornar a la vida a la Maura, no crear-la de nou. Però el resultat no és el previst perquè Frances volia recuperar a la seva germana, morta en un accident del laboratori, mentre que la realitat li ha portat una persona nova que no recorda el seu passat i que per tant dubta en si convertir-se en el que els altres s’esperen d’ella o lluitar per esdevenir el que ella sent en el seu interior.

La introspecció de la Maura és tal que interactua amb la imatge del seu propi fantasma (que té l'aspecte que tenia quan estava viva) per descobrir-se a ella mateixa, perquè aquest li busqui un lloc en el nou món que li està dissenyant la seva família. La nova Maura, tanmateix anirà manifestant conductes, gustos, idees que no eren pròpies de l’anterior Maura, anirà escrivint el seu caràcter i el seu fet diferencial.

M de Monstre doncs, és una lectura molt amena sobre nosaltres mateixos, i sobre el que volem ser, sobre les influències i condicionaments (voluntaris o no) que rebem del nostre entorn i que ens aboquen a prendre decisions que no sempre s’ajusten a la nostra personalitat o a la nostra condició humana. En el cas de la Maura, poden semblar simples al principi, però no deixen de ser reafirmacions sobre les seves idees... sobre la nova Maura que s’ha auto-bajejat com a M. El contrapès l’exercirà la seva germana gran, Francis, que l’ha tornat a la vida i que desitja amb tot el seu cor recuperar la seva germana petita amb qui estava tant unida. No entendrà que M ara no és la Maura, sinó algú completament diferent.

L’autora ens dibuixa vinyetes grans, enormes fins i tot, i utilitza la tècnica tricolor (negre sobre blanc i afegint, en aquest cas, un tercer color tirant a verdós amb diferents tons) que enalteix visualment el còmic. El 100% del text son diàlegs però sovint aquests desapareixen. Dutton és prou hàbil com perquè no els trobem a faltar. Les escenes contemplatives son directament això, grans il·lustracions silencioses on no les paraules sobren.

L’edició per part de Mai Més és tot un luxe. Tapa tova amb solapes i d’una mida perfecte. Un còmic de més 200 pàgines tractat amb molta estima.

Eloi Puig
17/09/2022