ATARI &TIKA
(2023)

Guió
Ricard Efa

Dibuix
Ricard Efa

Editorial:
Mai Més Llibres
(2023)

Col.lecció:
Noceà

Núm: 01

Pàgines: 64

Si poc a poc el manga s’està consolidant —lentament, això sí— en l’àmbit del català, és encara més encoratjador comprovar que el còmic europeu també comença a treure el cap en la nostra llengua. Algunes editorials han posat fil a l’agulla, s’han espolsat els complexos i han apostat per portar-nos obres per a totes els públics d’autors europeus. I en Ricard Efa ha estat una decisió totalment lògica i coherent per part de Mai Més Llibres: Fa anys que ja triomfa a França i a sobre coneixen l’autor per Les màquines del Caos, la notable novel·la cyberpunk que vam poder llegir fa un parell d’anys.

Ricard Efa ha guionitzat i dibuixat aquest primer volum de la sèrie Noceà (per cert, d’aquesta manera es convertirà en el primer autor que a can Kraken rep una ressenya com a novel·lista, guionista i dibuixant...). Però tornem al tema. Feia molt que no llegia còmic europeu en l’entorn de la ciència-ficció juvenil. Potser els últims van ser la sèrie de de Estela de Morvan & Buchet (que m’hauria de tornar a rellegir doncs mai en vaig fer cap ressenya). I és que el dibuix d’Efa, de línia clara, amb rerefons molt detallats és una evidència del clàssic còmic europeu de tota la vida. I del que jo, particularment, gaudeixo molt.

Aquest primer volum, titulat Atari & Tika és una fotografia perfecta de presentació de personatges. Ens trobem en un moment del futur on els oceans han envaït bona part de les ciutats i el món està controlat per multinacionals i una mena de dictadura anomenada Systema. Òbviament això genera alt-i-baixos socials de tota mena. Els habitants dels barris pobres de les ciutats veuen restringia l’entrada a certes parts o malviuen amb les escorrialles i amb talls constants de subministrament d’aigua, mentre els rics acumulen poder i privilegis. En aquest escenari creix l’Atari, una noia òrfena, a la que els soldats de Systema van assassinar la seva mare davant d’ella quan era més jove. L’Atari és criada per una iaia postissa que li fa de mare. Mai va oblidar el moment en que va morir la seva mare i lluita per no sucumbir a les regles de Systema, tot i que tampoc pot obviar la fràgil vida de la seva iaia a un petit restaurant. Pateix, doncs, per l’ambivalència de les seves necessitats i decisions: Si allunyar-se de la llar i fer la seva per protestar contra el sistema o si continuar convivint amb la seva benefactora, la única família amb que pot comptar. Ara ja és adolescent i té bons coneixements d’enginyeria informàtica.

Un dia, però, segueix a un antisistema —mai tant ben dit— i coneix a un petit grup de radicals que volen canviar les coses. I de passada també coneix la Tika, una noia més jove que ella, que sembla anar molt per lliure i que potser amaga més d’un secret.

Amb les anades i vingudes de l’Atari i la Tika ens endinsarem a les entranyes de les ciutats mig ofegades que controla Systema i poc a poc descobrirem el tarannà tant de l’una com de l’altra. Això en una aventura repleta d’acció i personatges prou ben dissenyats. Cal tenir en compte que aquest és un volum d’obertura, on es fan les presentacions oficials dels personatges principals i que  la trama està molt més enfocade en ells que en aprofundir dins aquest mon distòpic i cyperpunk.

Així, a nivell de guió, Ricard Efa compleix. Potser hi ha aspectes que son poc sorprenents però crec que ha volgut endinsar-se més en la psique de l’Atari (aquí la Tika passa per ser un personatge més secundari i misteriós) que no pas en com funciona aquest món on els ha tocat viure. Una univers de decadència on encara no hi ha definit cap enemic palpable, només el que la societat distòpica de Systema deixa entreveure.

Una aventura agradable de llegir i que et deixa amb ganes de més (no caldrà esperar massa, aquest setembre surt el segon volum). Presentat per Mai Més libres en tapa dura i a tot color. Tant de bo aquesta obra obri encara més les portes a tenir còmic Europeu en català!

Eloi Puig
20/08/2023