saga
capÍTulo 1
Saga
Collected Edictions #1
(2012)

Guió:
Brian K. Vaughan

Dibuix:
Fiona Staples

Editorial:
Palaneta DeAgostini (2012)

Pàgines: 168

Sèrie:
Saga/ 1

Números originals:
Saga #1-6

Feia temps que buscava una història de ciència-ficció en còmic que m'atrapés. No acostumo a comprar massa en aquest format donat que molt sovint les sèries són inacabables i prefereixo llegir els volums recopilatoris a posteriori. Saga, guionitzat per Brian K. Vaughan i il·lustrat per Fiona Staples era un nom que feia mesos (o més) que sentia de forma continuada pel fandom comiquer tot i que no tothom li atorgués la mateixa importància. Planeta de Agostini publicava aquest primer volum (que engloba sis números del còmic original) el 2012. Crec que ja porten 5 números a dia d'avui i per tant és un bon punt d'inici per llegir una part important de la saga – és redundant, ho sé- sense esperar futures publicacions.

Així que al darrer Saló del Còmic de Barcelona vaig fullejar-lo. I sí, el primer que em va agradar va ser el dibuix de Fiona Staples – per mi una de les premisses per comprar-me un còmic que és que m'agradi la vessant gràfica, deixant de banda si el guió és més o menys interessant-. Un punt a favor. Un cop a casa vaig començar la seva lectura amb ganes i no em va decebre. Sembla que el guió també apunta alt. Veiem-ho:

El planeta Terrada i al seva lluna Guirnalda fa molt de temps que estan en guerra, una lluita que s'estén per altres sistemes planetaris i que sembla no tenir fi. Però enmig d'aquesta batussa galàctica neix un nadó, fruit de l'amor de la unió de dos éssers antagònics, un de cada món enfrontat. Aquest serà el nostre protagonista futur suposem, donat que la veu en off en primera persona és la seva. Però per ara no tindrà gaire paper en la història ja que serà la fugida dels seus pares després del part el que ocuparà tota la atenció del lector.

Vaughan i Staples ens ofereixen una història de fugida que serveix per introduir-nos de mica en mica en aquest estrany univers plagat d'éssers antropomòrfics, en essència d'aparença humana però que sovint adopten parts o membres d'animals. El mateix Marko – el pare- sembla humà però amb banyes de boc; o la mare- Alana- és una bellíssima dona amb atrofiades ales d'insecte a l'esquena. Poc a poc anem descobrint altres éssers amb aquestes similituds (cos humà i parts animals) fins que ens topem de forma sobtada amb la monarquia robòtica que tenen cos humà i cap de televisor.

A partir d'aquí el sentit de la meravella es dispara, explota, i ens deixa imatges impactants de perversions sexuals, de fantasmes en forma d'ectoplasma juvenil amb aires rebels i de mil i una formes de vida, a la qual més estranya. Són inputs que acceptem amb total naturalitat potser donat a què la història ens situa en un punt de comoditat: La fugida dels pares de la nostra nadó, les persecucions, els caçarecompenses, tot plegat una trama fàcilment assumible... de moment.

Interessant és com el guionista es centra en els preàmbuls d'aquesta saga familiar – d'aquí el nom suposo- abans que en la mateixa protagonista. Una mica com va fer Lois Mcmaster Bujold (tot i que a posteriori) amb la saga de Miles Vorkosigan al que dedicà els dos primers volums a la història d'amor els pares d'aquest. Sembla que Vaughan vulgui fer el mateix però ja planejat des del començament: Una saga que comença pels pares i probablement s'estengui en almenys dos o tres generacions. Un altre punt que m'ha captivat és el curiós sentit de l'humor que desperten els personatges, entre la tendresa i el gag ridícul, com si el fet de deixar anar una acudit en una moment de tensió, realment ajudés a superar-lo. És divertit i no em queixo però potser caldrà veure si se n'abusa més endavant.

Al començament he parlat de la gran tasca que ha fet Fiona Staples davant de la il·lustració: Dibuix senzill però a la vegada realista, sense estralls, sense barroquisme, que combina vinyetes de visió general que ocupen tota la pàgina – fins i tot dues- amb la disposició més tradicional. La il·lustració per ara és la clau de l'èxit -a l'espera que el guió vagi evolucionant i enriquint-se- i per tant se li ha de reconèixer bona part del mèrit.

Res més per ara. Una lectura entretinguda abraçada per una part gràfica prou impactant perquè un lector orfe de bones sensacions en el còmic de ciència-ficció segueixi la sèrie. A veure què tal els següents volums.

Eloi Puig, 27/05/16