FRAGMENTOS DE HONOR
Shards of honor
(1986)

Lois McMaster Bujold

Editorial:
Ediciones B (2005)

Col.lecció:
Byblos

Núm: 379-3

Pàgines: 345

Saga:
Miles Vorkosigan

Lectures relacionades:
Barrayar
El Aprendiz de guerrero
El juego de los Vor
Fronteras del infinito
Cetaganda
Hermanos de armas
Danza de espejos

Altres edicions:

2003 Ediciones B. Nova, 157

Més d’una vegada, algun amic m’havia preguntat perquè no havia llegit res encara sobre la saga de Miles Vorkosigan. La meva resposta era clara: Per una banda perquè em feia mandra introduir-me en sagues tan llargues i per altra perquè molts volums estaven esgotats, o es podien trobar en diverses edicions però mai de forma coherent en la mateixa col.lecció.

Però no he pogut seguir amb aquest raonament ja que vaig descobrir fa relativament poc temps que les novel·les de la saga eren totes autoconclusives i, aprofitant que Ediciones B els estava tornant a treure en format butxaca dins el segell Byblos, no vaig tenir cap excusa per no començar a llegir la saga de Miles Vorkosigan.

El que he fet és començar pel començament (o quasi, doncs existeix una novel.la prèvia, En caída libre, que s’inclou dins la saga tot i que només comparteix l’ambientació) ja que em venia de gust anar descobrint aquest univers i els seus personatges de forma cronològica, pausadament; de manera que la primera novel·la que havia de llegir segons l’esmentada cronologia és aquesta: Fragmentos de honor. Ara bé, al llom de la col·lecció posa 379-3, cosa que significa que ja n’han tret dues abans i per tant aquest suposat ordre cronològic se’n va a norris. A més, sembla que per ara s’hagin “oblidat” del segon volum (cronològic): Barrayar. En fi, els misteris editorials que no acabaré d’entendre. El primer cop ja van publicar la saga de forma caòtica, però ara, sembla que Ediciones B vulgui ensopegar amb la mateixa pedra...

Però millor parlem una mica de la saga: La mateixa autora ha reconegut que aquesta novel·la era una de les diferents línies argumentals que va sospesar al començar a escriure-la, la dels pares de Miles Vorkosigan (les altres veurien la llum el mateix any en altres novel·les). La seva intenció inicial era experimentar amb una sèrie de personatges per veure quin tindria més futur. Actualment existeixen 14 llibres, alguns d’ells han guanyat alguns dels premis més importants de la ciència ficció anglosaxona: Nebula, Hugo... i en general s’ha considerat que la saga té un molt bon nivell en la majoria de les novel·les que la composen. Però tot això ja ho aniré descobrint poc a poc, a mesura que els llibres vagin caient a la meva biblioteca.

Anem al que ens interessa: Fragmentos de honor és una història d’amor en un ambient bèl·lic (espero que la temàtica no sigui la causant del color rosa de la coberta psicodèlica amb que els dissenyadors del segell Byblos ens han delectat). Una novel·la narrada amb una facilitat i una frescor innegables, on també destaca una certa elegància que es transmet a través de diàlegs naturals i sovint enginyosos. Bujold ens dóna diverses visions del conflicte i ens apropa a dos personatges amb carisma. Els personatges són els veritables protagonistes. Se que sona redundant i potser una mica pedant doncs què seria d’una història sense personatges? Però em refereixo més a la seva profunditat,  sobretot al de Cordelia Naismith: les seves motivacions, els seus dubtes, el seu valor o la seva covardia. Totes aquestes característiques són pròpies d’una heroïna o d’un personatge principal, però Bujold ens les fa arribar amb una naturalitat absoluta, de manera que absorbim la informació sense adonar-nos-en i de passada ens vinculem amb un personatge que desperta empatia des del primer moment.

Bujold ens manté alerta amb la novel.la: no es tracta d’una simple història romàntica en mals temps. El rerefons és prou interessant perquè es noti que l’autora ens vol introduir al seu particular univers, ni que sigui a través de dos personatges que s’enamoren: L’un és militar de Barrayar, forma part d’una cultura guerrera, noble i d’una societat quasi feudal, l’altra, una científica provinent d’una colònia amb una societat basada en la democràcia. L’un és presoner de l’altre i junts han de conviure un cert temps en una planeta sense civilitzar mentre les maquinacions polítiques fan esclatar una guerra que sembla, a priori, innecessària.

Com deia, un dels punts que m’han satisfet més de l’obra és el caràcter dels personatges; fins hi tot els personatges més grotescos i teòricament més propers als estereotips responen a un caràcter i a unes circumstàncies de la seva vida. Però on crec que Bujold l’encerta és en la poca predisposició que té per oferir-nos moralines sobre les societats enfrontades. Ambdues tenen els seus peròs i els seus contres i l’autora ens els mostra obertament.

Bujold ens trasllada a un univers ric en matisos, on la política es barreja amb la guerra, l’amor amb l’honor i l’aventura amb la vida quotidiana. La novel·la està molt equilibrada (combinant períodes d’acció amb d’altres de relaxació) i està ben resolta, encara que amb alguna que altra breu llicència que s’ha permès l’autora per poder encaixar bé les peces del seu joc. Recomanable, no només pels fans de l’Space Opera si no també per la gent que es vulgui introduir a una ciència ficció, que si bé és llunyana (tecnològicament parlant) també contempla els cànons argumentals de qualsevol novel·la de narrativa general.