STAR WARS. HACE MUCHO TIEMPO... DOOMWORLD
Star Wars. A long Time ago... Doomworld
(2002)

Guió:
Roy Thomas
(Ep 1-10)
Archie Goodwin
(Ep. 11-20)

Dibuix:
Howard Chaykin
(Ep. 1-10)
Carmine Infantino
(Ep. 11-15 i 18-20)
Walt Simonson (Ep. 16)
Herb Trimpe (Ep. 17)

Editorial:
Planeta DeAgostini (2007)

Col.lecció:
Clásicos Star Wars

Núm: 1

Pàgines: 352

Sèrie:
Star Wars

Números originals:
Star Wars issues1-20

Lectures relacionads:
Clásicos Star Wars 2: Dark Encounters

Altres edicions:

1977-1978 Bruguera (Ep.1-15 i 18-20)
1981-1982 Vertice (Ep 1-20)

Fa molt de temps en una galàxia llunyana… jo tenia 8 anys.

Amb 8 anys llegia pràcticament tots els còmics que m’arribaven a les mans. I un d’aquests còmics era de La Guerra de les galàxies. En aquell temps no havia vist encara cap de les pel.lícules que s’havien fet –La única que vaig veure al cinema, anys després, va ser El Retorn del Jedi- però òbviament havia sentit a parlar de les meravelles que amagaven.

I em vaig trobar amb una aventura intergalàctica protagonitzada per Han Solo, la princesa Leia, Chewbacca i Luke lluitant contra l’Imperi!!! Genial… Els dos volums que tenia davant meu eren uns números especials editats per Bruguera l’any 1979, que es titulaven “El Imperio Contraataca” (Igual que la pel·lícula!!!). Estava emocionat, no només perquè m’encantaven aquesta còmics si no perquè estaven basats en la segona pel·lícula de la saga. Amb les ganes que tenia jo de veure-la!! Però va ser un error… resulta que els còmics formaven part d’una sèrie regular totalment inventada arran de l’èxit la primera pel·lícula i que el títol d’aquest especial coincidís amb el de la segona pel.lícula no tenia res a veure…

Resumint, quan finalment vaig veure L’Imperi contraataca per televisió, anys després, recordo que buscava les escenes que de més petit havia llegit al còmic… la nau-casino anomenada La Rueda, el senador Greyshade, les lluites de gladiadors entre Han Solo y Chewbacca… i òbviament no va ser així doncs aquesta col.lecció era fruit de l’imaginació d’uns guionistes de Marvel que van voler explotar la recentment descoberta mina d’or que era l’univers de Star Wars.

Anem a pams: A  ningú se li escapa que aquesta col.lecció va sortir de la nit al dia arran de l’èxit de la pel.lícula. Probablement els guionistes havien d’improvisar constantment per tirar endavant la sèrie i havien d’arribar a un públic majoritari per tenir unes vendes respectables; això vol dir que calia dissenyar aventures fàcils, amb molta acció, humor i batalles per donar al públic tot allò que volia –recordem que els intringulis de La Força no es fan evidents fins la segona pel.lícula – i per tan calia premiar al personatge de Han Solo que tenia més solera (almenys en aquests primers capítols).

Aquesta doncs és una col.lecció pensada pel pur entreteniment i a la que no cal buscar moltes coherències argumentals i molts peus al gat doncs. No enganya, ofereix allò que un buscava: Aventura i diversió. Però això no evita que trobem números millors i números pitjors… normalment depenen del guionista que portava la sèrie en aquell moment.

En definitiva, aquest primer volum recopilatori conté els primers 20 números de la sèrie original d’EUA estructurats en diferents arcs argumentals. Cal afegir que la gent de Marvel ja hi tenien la mà trencada en això d’oferir una sèrie regular amb els seus corresponents cliffhangers i on personatges principals i secundaris anaven i venien per diferents capítols esperant la millor ocasió per fer-los reaparèixer. La factoria Marvel era (i és) una especialista en això, el folletí aplicat al còmic. Així doncs podrem veure que a part dels diferents arcs argumentals principals també veurem subtrames que poc a poc s’aniran fent importants en capítols successius.

El primer arc argumental –els 6 primers números- són una adaptació molt fidel de la pel.lícula; tan fidel que els diàlegs són clavats en molts moments als del film de Lucas però que ni el dibuix ni l’estructura interna del guió han sabut transmetre la “màgia” de la pel.lícula original. Si no existís un rerefons que tothom coneix, l’adaptació s’hagués quedat curta en continguts. Això sí: podem veure algunes escenes que a la pel.lícula van ser tallades com és el cas de la relació d’amistat entre Luke i el seu col.lega Biggs o l’aparició de Jabba el hutt (que en la versió del director que es va fer fa uns anys es va afegir) òbviament molt diferent al que veuríem posteriorment a El retorn del Jedi. El guionista fou Roy Thomas i el dibuixant Howard Chaykin, un tipus que no va aprendre a dibuixar a Chewie, Luke o Han Solo de la mateixa manera fins al capítol 8.

El segon arc argumental englobava els números del 7 al 10 de la sèrie. El guionista –Roy Thomas encara- hauria de ser castigat per haver ofert un guió tan pobre als lectors. No només utilitza la base argumental de Els Set Samurais per aplicar-la al món de Star Wars de manera barroera si no que ens fa aparèixer conills gegants carnívors o un personatge jedi que es diu Don-Wan-Kihotay en clara referència al personatge de Cervantes que fa pena. En poques paraules… un guió horrorós protagonitzat quasi íntegrament per Han Solo i Chewbacca que no aporta res, fet amb presses i amb un resultat més que mediocre.

Però al capítol 11 la cosa canvia, el guionista passa a ser Archie Godwin que ja havíem vist en alguna aventura d’Amazing Spiderman de l’època i entra també un nou dibuixant que es mantindria durant molt de temps: Carmine Infantino, que imposaria un estil més realista, amb cares molt anguloses i marcades i que sembla que expressin una mala llet constant (m’encanta la princesa Leia amb aquell rostre de mal geni perpetu, la fa més atractiva…) a mi particularment m’agrada força el gir que li dóna Infantino a les vinyetes. I les aventures milloren… en aquest cas l’arc argumental va del capítol 11 al 15 i torna a ajuntar als quatre protagonistes principals – Luke, Han, Leia, Chewbacca- i els dos robots –que fins ara no havien tingut cap paper determinant- en una aventura de pirateig espacial que sense ser res de l’altre món, tampoc decep.

Els següents números són independents. Al 16 se’ns presenta un personatge cyborg que tindrà més protagonisme més endavant en la col.lecció –en aquest número curiosament no apareix cap dels personatges principals de la saga- i el 17 és un flashback de Luke a les setmanes anteriors a la seva trobada amb C3PO i R2D2 a Tatooine, dibuixat per Herb Trimpe. Possiblement aquests dos números menors donessin temps per que el duet Godwin/ Infantino realitzessin que el és amb tota seguretat una de les millors aventures de la saga, a partir del següent capítol.

És a partir d’aquest capítol 18, “El Imperio ataca” quan les coses es comencen a posar interessants i és que el guionista Archie Goldwin dissenya una aventura més creïble, més adulta i més recargolada. Aquests números són els que vaig llegir de petit i en van fer enamorar de la saga galàctica. Els nostres protagonistes han de cercar refugi a La Rueda, un gegantí casino espacial on l’Imperi no hi té jurisdicció aparent per aconseguir una cura per a Luke que intentant aprofundir en La Força ha quedat en estat comatós… Allí dins toparan amb uns secundaris realment complexes i que desperten la nostra simpatia: El Senador Greyshade i el Coronel Storm,  a més a més del retorn de l’alma matter de la sèrie: Darth Vader. La política i la subtilesa es compenetren perfectament amb l’acció i l’humor de manera que ens topem amb un arc argumental rodó que comença en aquest capítol 18 per continuar fins al 23 (els tres darrers capítols ja estan inclosos en el segon volum de la recopilació).

Un primer volum doncs, que recull de forma nostàlgica aquelles aventures situades en el temps entre les pel.lícules La Guerra de les galàxies i l’Imperi Contraataca que corren fora de la cronologia oficial – com ho farien novel.les com ara El ojo de la mente- però que en el seu moment ens van permetre somiar amb un univers que demanava a crits ser conegut per un públic que es va quedar amb la boca oberta veien l’obra mestra de George Lucas. 

Tot plegat tenim davant nostre el primer volum d’una sèrie de set que pretén recopilar el 100% d’aquella col.lecció màgica de finals dels 70  i que s’allargaria amb empentes i rodolons fins al 1986. Enquadernat en tapa dura i edició de luxe. Un regal que alguns de nosaltres ens voldrem fer de bon segur.