|
CÒMIC SPACE OPERA
|
||
 |
||
 |
||
|
GUIÓ
 DIBUIX  |
||
|
STAR WARS. HACE MUCHO TIEMPO... ENCUENTROS SINIESTROS Guió: Editorial: 1979 Bruguera (Ep. 21-23) |
||
 |
||
| Star Wars. Hace mucho tiempo...Encuentros siniestros | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquest segon volum integra els números 21 al 39 de l’edició americana i a més un especial anual, ubicat entre els números 30 i 31, però sense relació cronològica amb la resta de capítols. Archie Godwin va portar el pes de la major part dels guions dels capítols que integren aquest recull. Així veiem com la saga guanya en coherència i s’estabilitza després d’alguns excessos passats. També repeteix en quasi tots els números el dibuixant Carmine Infantino, amb el seu estil agressiu i la seva dèria de presentar-nos els personatges ben fornits (i en el cas de Leia amb marcades corbes). Comencem amb la resolució del millor arc argumental fins ara de la saga. Els primers tres capítols (del 21 al 23) finalitzen les aventures de Han, Chewie, Leia i Luke a bord de l’immensa nau-casino que és La Rueda que començaren al capítol 18 (al Volum 1: Doomworld). Un final digne amb aparició estelar inclosa: Darth Vader. El capítol 24 és en canvi un altre flashback, potser per calmar els ànims, en aquest cas dedicat a la figura d’Obi Wan Kenobi quan era un cavaller Jedi al servei de la República. Guionitzat per Mary Jo Duffy i dibuixat pel mateix Infantino resulta ser un simple entreteniment per donar temps als guionistes a preparar un altre arc argumental que es centrés més en la història després de la batalla de Yavin. I aquest arriba de forma esplèndida al capítol 25 amb la saga dedicada a la família Tagge. Un arc argumental que tot i algunes interrupcions s’allargaria fins al capítol 37. La família Tagge és una noble nissaga afiliada a l’Imperi i controlada pel Baró Tagge, un curiós personatge que vol recuperar els favors de l’Emperador que Darth Vader acapara i que es creu un mestre en l’esgrima del sabre làser. Arrossega una greu ferida que aquesta arma li infringí en una refrega amb el mateix Vader per la qual cosa les motivacions per enderrocar el preferit de l’Emperador són encara més importants. Al llarg d’aquest gran arc argumental, el baró Tagge i els seus germans (un científic i un militar capità d’un Destructor) miraran de malmetre la base rebel de Yavin mitjançant tot tipus d’estratagemes. Òbviament per impedir-ho tenim a luke i Leia que continuen lluitant amb els rebels. Aquests primers estira i arronsa amb el la família Tagge es mostra als capítols 25 i 26. Després de frustrar provisionalment els plans de Tagge, veurem als números 27 i 29 la resolució de la història protagonitzada pel cyborg Valance, iniciada al número 16 de la col.lecció i que francament és el guió més feble d’aquest segon volum. El Cyborg persegueix a Luke per que simpatitza amb els droides – un argument absurd com ell sol- però el que resulta patètic és la resolució que pren la història al capítol 27 (Encuentros siniestros, que dóna nom al volum) i on apareix un altre cop Darth Vader. Millor oblidar l’esperpèntica reacció de Valance quan descobreix fins a quin punt Luke i C3PO són amics. El següent capítol, el 28, és una aventura singular i força divertida de Han Solo i Chewbacca en la segona trobada amb Jabba el Hutt –que òbviament continua tenint un aspecte molt diferent al de les pel.lícules-. Un enfrontament que teòricament ha de deixar resolt el litigi entre el contrabandista i el mafiós. La Princesa Leia és la protagonista d’una número 30 força neutral, ambientat en part en l’arc argumental de la família Tagge però sense massa interès (a part de resultar poc creïble). Leia s’infiltra en un planeta de l’imperi per contactar amb un mestre seu. Més aviat crec que no sabien que fer-li fer a la pobre princesa i com que no era qüestió de semblar masclistes li van dedicar aquest número titulat Una princesa sola. En aquest punt, podem llegir el capítol doble de l’Annual Star Wars. Un argument de Chris Claremont feble combinat amb un dibuix simplement efectiu de Mike Vosburg. Un Chris Claremont del que m’esperava més, després de la seva tasca resusscitadora que dugué a terme en aquells anys de la col.lecció dels X-Men o d’algun magnífic crossover que he llegit d’ell (X-men Vs 4 Fantásticos). Les expectatives d’un número especial com aquest on els nostres protagonistes són perseguits i capturats per una raça alada en un planeta inhòspit eren doncs elevades. Les disputes no es fan esperar però estan resoltes amb poca gràcia i de forma un tant precipitada. La nota curiosa a destacar és que per primer cop es fa referència explícita al pare de Luke i a Darth Vader per separat, contradient el que es descobriria més endavant a L’Imperi Contraataca. Suposo que l’espera pels guionistes de Marvel va ser massa llarga o ningú es va posar a pensar en el cop d’efecte de Lucas i els seus guionistes (Leigh Brackett i Lawrence Kasdan) sobre qui era el veritable pare de Luke (de fet, es diu que ni els actors ho sabien… un secret guardat al màxim). Però oblidat aquest número especial que no aporta res, tornem a veure als nostres herois lluitant contra les maquinacions del Baró Tagge –excepte Leia que tenia la seva aventura particular al número 30-. Aquestes plans secrets en contra els rebels tornen a portar a Luke i Han a Tatooine i els seus deserts infinits. Als següents números l’escenari tornarà a canviar i s’hi afegiran Leia i una nova contrincant que podria esdevenir important en el futur, aixoplugada sota el paraigua de L’Ordre del Cercle Sagrat (la primera religió que s’esmenta a l’univers d’Star Wars de forma més o menys consistent) que tindran molt a veure amb el conflicte final entre la Casa de Tagge, els rebels i Darth Vader. I el que havia de ser, va ser, doncs les darreres dues pàgines d’aquest número (publicat al Juliol de 1980) intenten arreglar bona part de les incoherències argumentals dels còmics si les comparem amb la pel.lícula que s’estrenà dos mesos abans. Així, veiem com Jabba el Hutt torna a posar preu al cap de Han Solo per exemple, tot plegat perquè l’argument pugui lligar amb l’Episodi V: L’Imperi Contraataca, que seria dut al còmic en els següents números. Per guanyar temps l’últim capítol abans dels dedicats a la segona pel.lícula, el número 38 (Jinetes del vacío) és una aventura espacial de Luke i Leia que s’endinsa en els terrenys més especulatius de la ciència-ficció i abandona per uns moments l’space opera de la saga galàctica. Un capítol solt que compta amb un dibuixant excepcional: Michael Golden, capaç de dotar de molta expressivitat els rostres de luke i Leia i de proporcionar sensació de moviment com cap altra dibuixant havia estat capaç de fer fins ara. Resumint, un segon volum dels clàssics de Star Wars més ben lligat que el primer, amb un arc argumental força llarg i important i amb petites joies com el darrer episodi o la trobada de Han Solo i Jabba. Per sort, les aventures del Cyborg Valance també finalitzen aquí. Eloi Puig, 29/02/08
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Podeu cercar el vostre còmic a: |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||