LOS 4 FANTÁSTICOS. de john byrne 4
(1986-1987)

Guió
John Byrne
Roger Stern
JStan Lee
Roy Thomas

Dibuix:
John Byrne
Jerry Oldway
John Buscema
Sal Buscema


Editorial:
Panini
(2017)

Col·lecció:
John Byrne

Núm: 4

Sèrie:
Los 4 Fantásticos

Números originals:
Fantastic Four
#287 to #303
Marvel Two in one #50
Fantastic Four #220-221
Epic Ilustrated #26-31
The Thing #7
What the---? #2 i #10

Els finals d’etapes solen ser tristos, especialment quan aquestes han marcat una època. I més quan saps que no eren finals planejats sinó que es deuen a circumstàncies no previstes inicialment. I aquest és un dels casos flagrants: John Byrne que dirigia — entre d’altres— la col·lecció dels 4 Fantàstics en solitari des de feia uns anys va deixar la col·lecció per desavinences amb la direcció de Marvel. Fins al punt que ni tan sols va poder tancar adequadament alguns arcs argumentals oberts.

I a més, la seva relació amb la primera Família Marvel estava en un moment crucial, molt a prop de la publicació número 300 i també (probablement) d’un especial dedicat al retorn d’en Ben Grimm al grup (el qual es va fer igualment, com veureu més avall). Cal remarcar que Byrne va redissenyar a personatges clau com la Sue Storm, fent-la més madura i independent però també va deixar a La Cosa al planeta de les Secret Wars mentre aquest era substituït per una grandiosa Hulka. No sabrem mai cap on ens volia dirigir.

En qualsevol cas, aquest quart volum integra des del Número Fantastic Four #287 fins al Fantastic Four #303. El canvi de John Byrne per altres guionistes i dibuixants es veu al número 296. Potser aquests no son els millors números de l’etapa Byrne però el cert és que es deixen llegir la mar de bé. Hi intervenen de manera poc profunda antics enemics de categoria com Annihilus, Terrax o el mateix Dr. Doom, combinat amb malfactors de pa sucat amb oli com El Mag i el Pensador Boig. A destacar l’episodi amb l’Home Talp i la Cosa donat que és un homenatge al primer combat i enemic que van tenir el quartet i que redefinia aquella tradició d’enfrontar-se a monstres subterranis abans que s’iniciés la casa Marvel pròpiament dita.

També m’agradaria destacar el paper conciliador de Byrne amb l’univers de continuïtat de Marvel. L’exemple més precís seria com va fer encaixar la desaparició del Dr. Doom a les pàgines passades dels 4 fantàstics amb la seva presència a les Secret Wars (quan se suposava que estava mort). Tot plegat amb un convidat especial com és el Tot Poderós.

En aquests escassos número que quedaven de l’etapa Byrne trobem cameos d’altres herois de la casa de les idees. Tigra, Nick Furia (amb una curiosa aventura de viatge en el temps), i fins i tot Iron Man. Més endavant, també trobaríem a Tundra en una aventura per oblidar. Com a colofó, assenyalar la construcció de la Torre de les 4 llibertats com a nova seu dels 4F.

Hi ha alguns número que voldria comentar especialment: El primer és el Fantasic Four #296, “Regreso” i com el seu nom indica és l’esperat retorn de La Cosa a primera fila. És un número molt especial doncs va ser dibuixat per un munt d’il·lustradors diferents i guionitzat per Stan Lee atorgant-li la importància que es mereixia el retorn del personatge més carismàtic del grup.

Va coincidir amb l’etapa on la trama de culebrot assolia grans proporcions doncs en Johnny Storm s’havia promès amb l’ex-novia d’en Ben Grimm i de fet estava a punt de casar-‘hi. El Fantastic Four #300 va estar dedicat a aquesta boda. Potser m’hagués esperat una mica més de teca però els guionistes es van contenir i no van fer esclatar-ho tot com al casament d’en Reed i la Sue.

Això em fa enllaçar el tema amb el número anterior, el  Fantastic Four #299, un molt bon número on en Johnny parla amb el seu amic Spiderman i La Cosa amb Hulka sobre els problemes entre ells després que la Torxa li demanés a en Ben que sigui el seu padrí de bodes. Vaja, que potser no era bona idea.

Aquest volum finalitza al Fantastic Four 303 i la resta està dedicat a recorda els primers passos de Byrne amb el 4 fantàstics i a altres curiositats, la més remarcable de les quals va ser la creació d’una mini sèrie titulada ‘La última historia de Galactus’, amb un dibuix excepcional i una trama reflexiva molt més dirigida a un públic adult. Malauradament es va cancel·lar quan només quedaven un o dos episodis per sortir

El cert és que et venen al cap tot de futurs alternatius, d’ucronies súper-heroiques on en John Byrne continua revolucionant els primers súper-herois de la Casa Marvel, però no es pot tenir tot i caldrà veure com van reescriure els següents guionistes i dibuixants  al quartet més famós de l’univers Marvel.

Eloi Puig
14/09/2022