LOS ARQUEROS
Thorgal: les archers
(1985)

Guió: Van Hamme
Dibuix: Rosinski

Editorial:
Norma (2000)

Col.lecció:
Pandora

Núm: 80

Pàgines: 48

Sèrie:
Thorgal

Números originals:
Thorgal 9

Que la sèrie de Thorgal comença a entrellaçar-se entre els diferents volums és un fet que podem evidenciar en aquesta entrega. En aquest àlbum es narren les aventures de Thorgal fora de l’illa on viu amb la seva família, unes aventures que transcorren paral.lelament en el temps amb els fets ocorreguts a l’anterior volum Alinoé de manera que ara entenem perquè va trigar tant l’heroi a tornar amb els seus.

Però Los arqueros també és un volum especial, un número que serveix de presentació de nous personatges, uns personatges que tindran gran rellevància en la següent saga, El país de Qâ. Així doncs l’argument dissenyat per Van Hamme per aquest número no és important si no més aviat les amistats i enemics que es forma Thorgal. La trama en sí és poc interessant : L’organització d’un concurs de tir al blanc amb les fites cada cop més difícils convenç al nostre víking  de participar-hi per així recuperar uns diners perduts i poder tornar amb Aaricia i Jolan -que en en aquells moments, com dèiem, les estan passant magres amb la creació terrorífica del subconscient de Jolan- Per guanyar s’haurà de batre amb els millors arquers de les contrades i amb unes proves que requereixen sobretot sang freda.

Una trama com deia que aporta poc a la sèrie però que ens introdueix un personatge cabdal com és el de Kriss de Valnor, una noia –excel.lent arquera- que pertorbarà a amics i enemics com ningú més sap fer. Un personatge que cal tenir molt present pel futur i que desperta tant les nostres simpaties com el nostre menyspreu. La seva deliciosa ambigüitat és el tret que el fa més humà i la seva aparició resulta tot un encert en el bipolar univers de Thorgal on sembla que només puguin coexistir companys o rivals.

El dibuix per part de Rosisnki està en la línia de sempre –explèndida-. En aquest volum apareixen diverses escenes nocturnes molt ben aconseguides gràcies al traç del dibuixant. Però on demostra més el seu talent és en els paisatges diürns i les escenes panoràmiques… amb un acolorit detallisme que ratlla la perfecció.

Una aventura més de Thorgal, doncs, lluny de la ciència-ficció i la fantasia a que ens tenia acostumats i que explora desenfadadament les característiques tòpiques de qualsevol aventura ambientada en l’edat mitjana –seguint potser l’estela d’autors com R.L. Stevenson o Walter Scott- però que al mateix temps és la preparació del terreny per una de les millors sagues de la sèrie i que ens hem de prendre com una calma abans de la tempesta.

Eloi Puig, 09/01/09