LEYES DE MERCADO
Market forces
(2004)

Richard Morgan

Editorial:
Gigamesh (2006)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 38

Pàgines: 426

És difícil de definir què és el que cerco quan llegeixo ciència ficció. Diversió? Especulació científica? Nous enfocaments per als vells temes de sempre? Noves perspectives sobre tècniques actuals? Aventura? Suposo que ben mirat busco trobar-me tot això i més de forma entenedora, entretinguda i espero quan acabo una lectura saber una mica més d’algun tema, potser tenir una idea sobre la que reflexionar i haver passat una bona estona. On trobar tot això? Per exemple en aquesta obra.

Leyes de mercado és una magnífica novel·la. Aquesta és la premissa que hem de tenir en compte abans d’afegir aquell sufix que diu: “… de ciència ficció”. Si he separat la frase és per recalcar que hom podria considerar-la una novel·la plenament actual amb lleus tocs futuristes o una obra de ciència ficció que ens ensenya els malsons que ens arribaran, d’aquí no massa anys; ho sigui apte pels afeccionats al gènere i també pels lectors de narrativa general.

Any 2041: La terra està pràcticament governada per enormes multinacionals especuladores que dirigeixen les vides de bona part dels habitants del planeta. Una nova casta ha aparegut en les darrers dècades: Els alts executius; capaços de canviar l’economia o la societat d’un estat o regió simplement aixecant un dit o donant una ordre. Chris Faulkner és un d’aquests nous executius, s’ha guanyat el lloc per mèrits propis i matant. Sí, perquè en aquesta nova societat d’empresaris s’ascendeix en el lloc de treball lluitant a la carretera, amb cotxes reconvertits en armes de matar.

Aturem-nos un moment. El lector ara pensarà que la novel·la ve a ser una gamberrada simpàtica amb algunes idees bones, potser a l’estil de Snow Crash (una obra que per cert  m’encanta). Doncs el lector s’equivoca. Richard Morgan (un nom que recomano no oblidar) ha dissenyat una història sense fer la broma fàcil, tractant els temes seriosament, fins i tot el de les curses de cotxes.

Molt sovint hem llegit articles o potser fins i tot novel·les que acusen a la globalització de bona part dels nostres mals, que critiquen el poder de les depravades multinacionals etc… el gran encert de Morgan es presentar-nos aquestes crítiques segons el punt de vista dels executors, dels guanyadors. No trobarem cap pobre personatge que fuig del poble on mal vivia per aventurar-se a través d’un viatge iniciàtic a la gran ciutat i després canviar el sistema a l’últim capítol. No. Morgan és taxatiu; Chris Faulkner és un executiu, treballa al departament d’inversió de conflictes que com el seu nom indica es basa en fomentar i invertir en petites guerres que puguin aportar beneficis per l’empresa. Faulkner no és un desgraciadet que vulgui canviar el món: El món l’ha canviat a ell. Adaptar-se o morir. Matar a milers de quilòmetres de distància fent una trucada o esperar que una miserable malaltia o una banda de carrer facin el mateix amb tu si et mous fora de la ciutat protegida, a les zones.

Un punt d’efecte que li reconec especialment a l’autor és que no s’hagi dedicat només a mostrar-nos maniobres econòmiques i situacions de despatx, si no també a ensenyar-nos com viuen aquests executius, la seva vida privada vaja. I aquí tenim una altra punt àlgid de la lectura: Els diàlegs, francs, naturals, perfectes entre Chris i la seva dona Carla. Els punts de vista semblants i diferents entre ells dos; les dificultats i les alegries del matrimoni. Morgan ens dóna una lliçó magistral de com escriure sobre sentiments ambigus, de com canviar els punts de vista i per tant de com fer evolucionar un personatge: no empenyent-lo sempre cap endavant, si no fent-lo també retrocedir, marejar-lo, aixecant-lo de terra o enfonsant-lo quan cal. El que fa amb Chris Faulkner ratlla la perfecció.

Què més puc dir? La novel·la és molt amena, l’autor s’esmerça tan en els diàlegs com en les fases descriptives. Et planteja una idea a priori complexa sense aparent esforç de forma que la lectura resulta deliciosa. A través d’ella descobrirem el centre de Londres, els gratacels i els centres de negocis de les principals companyies però també les zones acordonades on la major part del món malviu com pot. Anglaterra (ja no se si se li pot dir Regne Unit), un país on existeixen bàsicament dues castes: Els molt rics i els molt pobres. I Morgan deixa entreveure que a les principals ciutats del món la situació és semblant. Mentrestant el tercer món es dessagna per continuar alimentant a les multinacionals.

Quan l’any passat vaig llegir Carbono alterado (per cert, en un moment mencionada indirectament a la novel·la), em va semblar innovadora, dinàmica i fresca. En aquella ocasió Morgan recollia clixés de la novel·la negra i hi introduïa paràmetres propis per desembocar en una barreja subtil que funcionava més que bé. A Leyes de mercado no hi ha clixés, no existeixen els precedents, Morgan els crea (a l’igual que el seu protagonista, Chris Faulkner). Sí que et venen al cap algunes novel·les que tenen un rerefons semblant (per exemple les magnífiques Mercaderes del espacio i la seva continuació –millor encara- La Guerra del mercaders, que criticaven i reflexionaven sobre el món de la publicitat –unes distopies imprescindibles. També és veritat que l’ombra d’una obra mestra com 1984 plana sobre alguns aspectes de la novel·la sobretot pel fet que els protagonistes no poden canviar el sistema si no que aquest els vol canviar a ells;  però Morgan posseeix un ritme i un estil propis que fan de Leyes de mercado una obra diferent. Desborda intel.ligència i entreteniment per tot arreu, de manera que hi trobes, com deia al començament, tot allò que cal d’una bona novel·la, sigui del gènere que sigui.

Leyes de mercado va sortir a l’estiu del 2006. El mateix dia vaig passar-me per la llibreria Gigamesh per que l’autor em signés un exemplar de Carbono Alterado i vaig aprofitar per comprar també aquesta novel·la. No sabia si m’agradaria i la única referència que tenia de l’autor era la lectura de Carbono alterado. “Que lo disfrutes, pues, ¡espero!”, diu la dedicatòria. Que Richard Morgan no tingui cap dubte que així ha estat. I espero continuar fent-ho en el futur.