MIASMA 5

(2007)

Diversos autors

Editorial:
Ediciones Miasma (2007)

Col.lecció:
---

Núm: 05

Pàgines: 82

El cinquè número de la revista Miasma en castellà ens presenta un total set contes i quatre poesies, les quals no valoraré per la meva manca d’experiència (i de vocació) en aquest camp literari. El nivell mitjà es manté en el que podríem anomenar “interessant”, destacant el relat “La dama del cuadro” de Félix Amador i també la revisió del conte de Bécquer. En aquest número s’ha primat el relat fantàstic (sis dels contes) amb una particular predilecció pels temes religiosos/ metafísics...”Paz para los hombres... (un cuento de navidad)”, “Ojos negros” i “La cruz del diablo”, en vers al conte de ciència ficció (només “El gato de Shrödinger”).

Comencem parlant de “Eiseptofobia. Mi miedo a los espejos”: Un relat de reminiscències chtulhunianes on un personatge que recentment ha adquirit un mirall en una subasta veu la possibilitat d’obrir un portal cap a una altra dimensió. Un argument no especialment original i que recorda, com deia, als malsons imaginats per Lovecraft. Correcte en el seu desenvolupament però poc intens. La veritat és que el lector no es posa a la pell del protagonista i el relat esdevé fred.

“El cuadro” podria haver resultat el millor conte del recull gràcies al seu acurat argument, una investigació de rerefons fantàstic que porta al protagonista a cercar qui i perquè va pintar un quadre que amaga moltes sorpreses implícites. La història i els petits cliffchangers que hi ha entre capítols conviden a continuar llegint de forma intensa i a intentar resoldre el misteri però crec que el resultat final decep una mica. La història sembla complicar-se massa i alguns fets no s’acaben de resoldre. Tot i així, és un conte amb potencial.

“El gato de Shrödinger” és un curiós relat que utilitza la famosa teoria del gat del mateix nom (aquell gat que podia estar viu i mort al mateix temps, sempre que no obríssim la capsa on la incertesa es complia) com a metàfora per il.lustrar una història custumista. Interessant tot i que un pèl rocambolesca, però original en definitiva. Com aplicar una teoria de física quàntica a una trama que es mou entre la ciència ficció i la realitat quotidiana.

Com deia a la introducció, destacaria “La dama del cuadro”, un relat fantàstic que transporta alguns mites grecs al nostre temps. El nou vigilant nocturn de la Galeria dels Uffizi haurà d’esbrinar què s’amaga darrera la constant trucada de l’alarma 27. Una narració ben portada, amb ritme i amb una intriga constant que et fa estar atent en tot moment. M’ha agradat tan el seu desenvolupament con el final.

Pel que fa a “Paz a los hombres… (Un cuento de navidad)”, es tracta d’una història que utilitza la violència i la brutalitat a través d’una prosa directa i franca per suggerir-nos una idea força aterridora que presenta a Déu com un ésser no subjecte a les creences terrenals que li rendeixen culte, si no com a un justicier sense escrúpols. Fa poc vaig llegir un conte semblant, “El infierno es la ausencia de Dios”, de Ted Chiang, que especulava amb premisses semblants. Trobo que Carlos Sáez ha pres una iniciativa lloable amb aquest conte, a més sota el punt de vista de la víctima i el botxí alhora. Tanmateix el desenvolupament s’hagués pogut realitzar de forma que el debat intern del personatge oferís més possibilitats. En tot cas, un conte força interessant.

“Ojos negros” és una història poc desenvolupada però d’acabat correcte que ens fa arribar la vida quotidiana d’una vídua en un ambient rural del primer terç del segle XX, on les formes i les tradicions poden més que el sentit comú. Un conte que torna a posar de manifest l’atracció entre sensual i terrorífica que posseeix el diable.

I finalment, la revisió que ens porta la gent de Miasma en aquest volum és “La cruz del diablo" de Gustavo Adolfo Bécquer. Potser és poc original (almenys pels cànons actuals) però resulta coherent i amè. La mà de Bécquer hi té força a veure, tot sigui dit. Amb una prosa serena i plena de descripcions d’ambient ens ofereix un episodi fantasmagòric ambientat a Bellver de Cerdanya en temps dels primers comptats catalans. Una història de pors camperoles i supersticions molt arrelades a la religió, tot plegat per obtenir una història fantàstica molt ben portada.

A la contraportada ens topem amb un petit comentari d’Óscar Mariscal titulat Gran Rebumbio de calaveras sobre els gravats caricaturescs de José Gadalupe Posada.