El primer cop que vaig llegir aquest llibre (ara farà uns
10 anys) em va sorprendre molt positivament. Era la primera novel.la
del Mundodisco que llegía després de les dues primeres
(El Color de la magia i La Luz fantástica)
i es clar, en un principi m'esperava una obra més de l'estil
de les dues primeres: Un humor visceral iabsurd que et feia perat-te
de riure, però en canvi em vaig trobar amb una història
narrada en aquell subtil humor anglés... una obra que em
va obrir encara més els ulls al mundodisco de Pratchett.
Per ara és la novel.la del cicle de les bruixes que més
m'ha agradat. La primera, Ritos
Iguales em a semblar superficial i amb poc ritme on només
destacava el personatge de Yaya Ceravieja, en canvi a Brujerías Pratchett planteja una obra més plural, on el protagonisme
és compartit per diversos personatges i on torna a destacar
Yaya Ceravieja, però aquest cop més equilibrada per
les altres bruixes Tata Ogg i Magrat.
Pratchett és capaç de capgirar convencions i trencar
esteriotips. Ben sabuda és la imatge que existeix en el món
sobre les bruixes, però Pratchett és capaç
de girar aquesta imatge per presentar-nos alguns dels personatges
més entranyables del seu Mundodisco, tan per la seva simplesa
com per la seva extrema personalitat. Aquestes tres bruixes, el
veritable motor de la història, se les hauran de veure per
retornar un hereu al tron de Lancre (Sí, aquell minuscul
país enclaustrat entre les muntanyes del Carnero on la magia
fa estralls), passant per situacions divertidíssimes i trencant
contínuament els esquemes dels contes de fades, fent l'ullet
en algunes ocasions a obres com El
Senyor dels anells i en d'altres a contes populars com La
Bella dorment. Sempre amb aquell to de paròdia sana que
sap portar l'autor.
Un element que incorpora Pratchett és el teatre. A Brujerías té un paper primordial i no deixa de ser interessant com
l'autor extrapola la magia de la natura o de les bruixes (que no
deixa de ser pràcticament el mateix) a la magia del teatre,
com homenatja aquest medi d'expressió de tal manera que ens
sembla contemplar obres de Shakespeare enmig de disertacions sobre
com fer més atractius els aquellarres
En definitiva, una de les bones obres de Pratchett, millor que
alguna predecesora (Ritos Iguales)
i també més aconseguida que alguna secuela (Lores
y Damas). Les aventures de les bruixes continuen a Brujas
de viaje. Aquest és un dels millors llibres per
començar a llegir el Mundodisco, potser perquè les
situacions són més properes o perquè el carisma
de les protagonistes salta a les fronteres del mainstream i
segur agrada a tothom.
|
|