RITOS IGUALES
Equal rites
(1987)

Terry Pratchett

Editorial:
Pla & Janés (1998)

Col.lecció:
Mundodisco

Núm: 3

Pàgines: 267

Saga:
Mundodisco

Lectures relacionades:
Brujerías
Brujas de viaje
Lores y damas

Altres edicions:

2002, 2003 De bolsillo. Biblioteca terry Pratchett, 3/ Besteller 342/3

1998 Círculo de lectores

1991 MR. Col. Gran Fantasy

La tercera novel.la de la sèrie del Mundodisco es pot considerar un llibre simpàtic. Dic simpàtic per que no provoca rialles però tampoc et deixa indiferent.

Ritos Iguales marca un punt d'inflexió entre les dues primeres novel.les de la sèrie (El Color de la magia, i La Luz Fantástica) i la resta per la senzilla raó que és el primer llibre del Mundodisco amb un doble missatge. Amb aquest llibre, Pratchett va començar a sermonejar-nos (de manera molt divertida, tot s'ha de dir) sobre la nostra societat actual a través de la fantasia més hilarant. Cosa que a les dues primeres novel.les de la sèrie no trobàvem. Eren molt divertides sí, però només això. (Sovint és suficient).

A Ritos Iguales, Pratchett ens introdueix per una banda al món de les bruixes de les Muntanyes del Carnero i per altra realitza una crítica a la igualdat de sexes alhora de cercar feina. En aquest cas, un mag traspassa el seu poder al vuitè fill d'un vuitè fill (Que segons la tradició ha de ser mag), només que en aquest cas és una nena.

Els conflictes que passarà aquesta nena (Eskarina) per voler asumir un paper que no li toca pel seu sexe són el veritable eix de la novel.la. Serà ajudada, atenció! pel magnífic personatge de Yaya Ceravieja que aquí, a Ritos Iguales fa la seva primera aparició.

El millor que ens podem trobar a Ritos Iguales és precisament a Yaya Ceravija, un dels personatges més entranyables del Mundodisco que contrasta amb la sobrietat en que se'ns presenten la resta, començant per la mateixa Eskarina. Un personatge que tornarem a veure a la resta de la sèrie de les bruixes (Brujerías, Brujas de viaje i Lores y damas)

L'obra comença força bé, introduint-nos en aquest món màgic de les bruixes que exerceixen tan de curanderes com de místiques i que no deixa de ser un reflex de la nostra realitat a l'Edat Mitjana però el llibre es va torçant a mesura que avança. La segona part, ja a la Universitat Invisible on estudien els mags, Pratchett se'n va per les branques i ens proposa un conflicte màgic molt pobre i sense massa pretensions, com per voler donar una excusa a Eskarina per poder encabir-se a la societat masculina dels mags.

Així doncs, el què deia, un llibre simpàtic, sobretot al començament que es llegeix molt bé i que ens dóna una vegada més la dosi de crítica i sarcasme necessari per que aquesta saga sigui quelcom més que uns llibres per fer riure.