Forrest J. Ackerman és un freak de la ciència
Ficció. Possiblement sigui un dels pioners en això
de col.leccionar, llegir, opinar, criticar i promocionar aquest
corrent literari. Amb aquest llibre ens presenta en una estructura
particular, la seva concepció de la ciència Ficció,
el que representa o ha representat per ell durant els darrers, posem,
setanta anys pel capbaix.
Ciencia Ficción és un llibre divulgatiu, ple
d'anècdotes de l'autor, doncs sembla ser que és tot
un personatge dins el fandom americà. Però no passa
d'aquí, el contingut és sovint esquemàtic i
suplerflu i poques vegades aporta informació que no haguem
trobat en altres lectures
El que sí aporta aquest volum és qualitat gràfica
doncs totes i cadascuna de les 240 pàgines estan il.lustrades
amb portades de revistes, de pel.lícules, fotografies de
repartiments famosos, actors, rodatges, fotogrames... Una delicia.
Aquest fet és el que salva el volum, doncs les memòries
d'Ackerman aviat poden resultar un pèl empalagoses i les
seves opinions poc desenvolupades. En canvi, en l'aspecte gràfic,
passar les pàgines deCiencia Ficción és
un plaer.
L'autor estructura aquest volum en cinc parts diferenciades: La
primera la dedica íntegrament al personatge més conegut
de Mary Shelley: Frankenstein. És un bon punt d'inici perque
per a molts aquesta és la primera novel.la escrita de ciència
ficció (almenys amb cara i ulls). Informació dels
rodatges, de les pel.lícules i una mica de les edicions i
reedicions d'aquest clàssic.
Seguidament passa a repassar alguns dels autors clàssics
de la CF (o pioners com en diu ell). Efectivament, alguns són
grans autors, altres però només els coneix ell. No
es que això sigui un problema, però aquí evidencia
una subjectivitat que per una banda ens pot fer descobrir nous autors
i tendències però per l'altra ens fa pensar si els
seus gustos no són un pèl exèntrics. Per altra
banda, la informació d'aquests autors és escassísima.
Bàsicament es dedica a relatar de què anaven algunes
de les seves millor obres.
La tercera part crec que és la millor: Ackerman fa un repàs
a l'edat d'or de la CF americana analitzant les revistes Pulp que
es publicaven llavors, un dels eixos fonamentals per promoure els
autors de l'època. Les portades, magnífiques i imaginatives,
d'aquestes revistes ja valen el preu (de segona mà) en que
vaig comprar aquest llibre.
La penúltima part la dedica a la ciència ficció
al cine: Les pel-ícules més recents com Contact o la saga d'Aliens quasi ni es comenta (Això sí,
tenen fotos) mentre que es dedica més a analitzar els clàssics.
Interessant per alguns anècdotes però el text segueix
sense aprofundir en res en concret.
Finalment li toca el torn de les sèries de televisió
dedicades a la CF. Un selecció curta i poc desenvolupada
un altre cop però que pot donar una idea (molt general) de
com la CF s'ha anat infiltrant en les nostres vides.
En general doncs un assaig molt personal sobre la ciència
ficció del Segle XX que ens apropa més a la visió
de conjunt però que li manca més informació.
L'aspecte gràfic, li dóna un aire de coleccionisme
preciós.
|