EL CIERVO BLANCO
The white hart
(1979)

Nancy Springer

Editorial:
Martínez Roca (1986)

Col.lecció:
Fantasy

Núm: 07

Pàgines: 177

No hi ha res com que un llibre et sorprengui positivament quan no t'havies esperat pràcticament res d'ell. Aquesta novel.la la vaig comprar en un mercat de segona mà ara farà un any per mirar d'anar completant la col.lecció Fantasy de Martínez Roca - a un preu assequible que certes botigues especialitzades no em donen-. Des de llavors va alimentar la base de la pila de llibres que tinc pendents sense que tingués la intenció de llegir-la a curt termini. L'argument de la contraportada no invitava massa a consumir-la i a més no coneixia l'autora. Però fa 4 dies la vaig començar, em venia de gust llegir una mica de fantasia més clàssica, i el resultat ha estat força sorprenent.

El Ciervo blanco recrea un món jove, que dóna la sensació d'indefinició, com si encara s'estigués formant o com si l'autora no tingués molt clar com cohesionar-lo, on els Deus encara tenen força influència amb les qüestions humanes i caminen -o fa poc caminaven- entre ells. Aquest punt no és innovador i el podem trobar tan als clàssics grecs com en novel.les d'última generació com La Maldición.

Un dels personatges principals és Bevan, un semideu, que baixa el món terrenal dels humans per acabar allí els seus dies com a mortal. En el transcurs de la novel.la anirem veient com s'adapta i com intervé en els afers dels homes on els senyors feudals lluiten i s'alien entre ells intentant assolir el govern total de l'Illa (que se sàpiga tota la terra coneguda és en aquesta illa). Bevan coneixerà l'amor i el respecte, així com l'enveja i la traïció però aquests esdeveniments propiciaran que els homes esdevinguin lliures i assoleixin el seu propi destí. Podem parlar aquí d'un típic camí iniciàtic que realitza tan Bevan com el seu amic i contrincant Cuin, l'Hereu de la major casa d'Illa que haurà de lluitar més amb sí mateix que amb altres enemics per vèncer els sentiments oposats que li provoca el semideu.

No es tracta de cap argument original. La manera d'entendre l'èpica que té l'autora tampoc destaca per les seves aportacions: Reis, espases, llum, foscor… L'ombra de la nostàlgia de les obres de Tolkien pul.lula per moltes parts de l'obra però el que marca la diferència és la prosa de l'autora. No havia llegit abans a Nancy Springer però m'ha encantat l'estil concís però poètic que usa per descriure'ns els personatges i llurs emocions. Aquest llenguatge gentil ens evoca a històries trovadoresques i l'enaltiment de termes com l'honor i la justícia. A la vegada però, l'autora concentra les paraules i els capítols de manera que la novel.la pot definir-se com a dinàmica, sensible i sobretot concisa.

Aquesta èpica descafeïnada pot resultar poc fascinant per alguns lectors ja que l'autora no es recrea en les batalles i les grans gestes. Les narra amb una senzillesa que més d'un cop causa estupor. "Ja està?", "Ja s'ha acabat?" penses en més d'una ocasió. Sí que és veritat que si agafem per una banda un argument no molt original, i li afegim que a vegades aquesta manca de passió alhora d'oferir-nos moments dramàtics i en descriure les gestes més èpiques li treuen credibilitat a la novel.la, el resultat no és tan colpidor com podria haver estat. A més la mitologia que elabora l'autora no és molt ferma i queda diluïda amb uns pocs noms propis. Sí que hagués calgut aquí uns quants paràgrafs per informar-nos millor. Tanmateix, reitero que l'argument és rodó i tancat -encara que deixa portes obertes per les altres novel.les de la trilogia que per cert no han estat traduïdes encara-.

En definitiva, una autora que ha creat una fantasia que segueix alguns plantejaments de l'obra de Tolkien però que ha aconseguit inculcar-li un estil propi que la fa amena i enriquidora, sobretot a nivell literari. Un bon exemple de com una prosa senzilla pot despertar en el lector moments de plaer literari, deixant de banda de si l'argument ens agrada suficientment o no -en el meu cas haig de dir que sí-.