GIGAMESH 40

(2005)

Editorial:
Gigamesh (2005)

Col.lecció:
Revista Gigamesh

Núm: 40

Pàgines: 160

No es casualidat que Gigamesh hagi tret aquest número especial dedicat íntegrament a George R.R. Martin. La coincidència de dates amb la publicació de Tormenta de espadas ha estat la excusa perfecta per abocar tota una sèrie d'artícles i relats al voltant de l'autor que més rendiment està donant a l'editorial.

Així doncs, aquest número 40 no és un número "normal" (es clar que el núm. 39 també va ser un monogràfic a la figura de Phillip K. Dick). Deixant de banda les seccions habituals de crítica literària —força actualitzades aquest cop— i de noticies —bastant pobre—, Alejo ha tret la revista pensant en potenciar encara més (si això és possible) la figura de Martin. I per això ha comptat amb l'ajuda d'alguns dels seus col.laboradors més especials en l'obra de Martin: Enrique Corominas i Cristina Macía, així com la de l'editor Luis G. Prado.

Aquest últim ens presenta una entrevista realitzada fa tres anys a Martin que comporta un repàs de la seva obra (sobretot la publicada en castellà). Molt interessant per saber les motivacions i alguns dels processos creatius que va utilitzar l'autor per definir la seva obra i en especial la saga Canción de Hielo y Fuego.

Cristina Macía, la traductora exquisita que ens deleix amb el seu magnífic treball entorn a la saga també ens narra de forma divertida algunes anècdotes i els problemes en què s'ha trobat (i es trobarà) en la traducció d'una saga tan complexa. Un bon article, lleuger i entretingut.

També Enrique Corominas aporta el seu gra de sorra en aquet número. L'il.lustrador oficial de les novel.les de fantasia que publica Gigamesh explica de forma resumida alguns dels trets del seu treball. A més, s'inclouen alguns dibuixos de personatges de la saga.

El mateix Martin ens presenta una autobiografia de la seva infantesa reproduïda en una conferència sota el nom de El corazón de un niño pequeño. Una vasta narració dels barris on va creíxer i de la seva família que no sempre resulta interessant pel lector però que és si més no curiosa.

I com no, tenim els dos relats de Martin: El hombre con forma de pera i Las canciones solitarias de Laren Dorr. El primer és un relat premiat amb el premi Bram Stoker de terror l'any 1988. No és especialment original però permet entreveure el que és capaç de fer Martin en aquest gènere i que ja ha demostrar anteriorment, per exemple amb Los Reyes de la arena. Martin ens fa un retrat repulsiu del veí de sota, per mostrar-nos les neures que li provoquen a Jess, una noia que s'acaba de mudar a l'edifici. La investigació de qui és aquell home amb forma de pera i el perquè dels seus hàbits tan estranys són la premisa que utilitzarà Martin per fer-nos sentir angoixa, nàusees i una certa intranquilitat. Un conte correcte però que no assoleix els nivells d'altres contes de terror de la seva carrerra.

En canvi Las canciones solitarias de Laren Dorr és una fàbula fantàstica que segons el meu criteri està bastant més aconseguida que l'estil del primer conte de la revista. "Las Canciones solitarias de Laren Dorr" és un conte escrit amb una fluidesa i un estil magnífics. Una història d'amor en un entorn fantàstic a més no poder. Un relat escrit un any abans que la seva primera novel.la: Muerte de la luz on va aconseguir quasi la perfecció describint sentiments oposats i noves formes d'entendre l'amor en un entorn de ciència ficció. En aquest conte apunta cap a la melancolia, la solitut i per sobre de tot la manca de l'amor correspós. Una obra lleugera però on l'autor sap aprofundir sobre el que l'importa -o importava- en aquell moment: La pèrdua d'un amor, l'esperança, l'esmentada melancolia…

Eloi Puig
04/07/2005