L'ILLA DEL DOCTOR MOREAU
The island of doctor Moreau
(1898)

H. G. Wells

Editorial:
La Magrana (1989)

Col.lecció:
L'Esparver

Núm: 24

Pàgines: 141

Altres edicions:

En castellà:
1975 Nostromo

1979 Bruguera, Libro amigo

2003 Algete, Clásicos de la ciencia ficción

Que H.G. Wells era un visionari no és cap notícia i que amb les seves alusions científiques inaugurés sense proposar-s'ho (o potser sí, qui ho sap) un gènere fins aleshores pràcticament desconegut com era la Ciència Ficció tampoc és cap secret.

La qüestió és que l'imaginació de l'anglès va esdevenir prodigiosa i que aplicant-hi idees suggestives assolí novel.les molt destacables. Alguns dels coneixements de Wells estaven inscrits en el camp de la biologia i és aquest medi científic on es desenvolupa la present novel.la.

L'Illa del doctor Moreau pretén ser una obra d'especulació científica entorn a la biologia en uns temps en que la curiositat científica movia el món. Era un moment idoni per combinar la imaginació i la ciència i Wells en va ser un destacable exemple. Però l'Illa del doctor Moreau es queda curta, doncs deixant de banda que les esmentades especulacions biològiques no es sostenen massa (avui en dia), la part literària tampoc és de les millors de l'autor britànic. Si Wells hagués allargat la novel.la i li hagués donat un caire més seriós, filosòfic o tot el contrari: Divertit, aventurer, ens trobaríem amb una novel.la més ben acabada i sobretot adictiva. Però l'autor es queda entre els dos mons i la novel.la no arriba a ser ni profunda ni entretinguda.

La idea primigènia és interessant tot i que no innovadora: Una illa plagada de monstres deformes reconvertits pel doctor Moreau en un intent d'assimilar-los als humans. Alguns són experimets fracassats i altres de prometedors. Aquest és el panorama que es troba el nostre nàufrag protagonista quan esdevé hoste de l'illa sense òbviament proposar-s'ho. Wells beu d'una font anterior com és Frankenstein doncs ambdós arguments tenen la mateixa finalitat: La creació d'essers nous i l'experimentació ètica amb aquests personatges. En aquest cas, els éssers no són creats de cossos morts i tornats a la vida, si no d'animals que han estat mutilats, operats i reajuntats per la simple investigació científica i on se'ls ha intentat inculcar valors morals i ètics amb resultats desiguals.

Wells aborda la part literària amb poca destresa. Per una banda l'argument és poc consistent, s'hagués pogut desenvolupar molt més i no oferir simples pinzellades als dilemes morals de les persones-bèsties. A part, Wells no aporta complexitat a la trama i aquesta resta com una mera descripció de fets. No és que el text sigui carregós, si no que li manquen dosis d'emoció.

L'Illa del doctor Moreau passarà a la història com un intent lloable de traspassar els cànons de Darwin i modificar la vida sense tenir em compte la natura (o sigui les evolucions i les mutacions). En el fons és una primer intent, salvant les distàncies que vuitanta anys abans va concebir Mary Shelley amb el seu Frankenstein, de crear vida i intel.ligència artificial, de formar una ment semblant a la humana, a través d'una base biològica.

Segurament avui en dia qualsevol científic refutaria les propostes de Wells en aquest camp, però per cada mil intents frustats d'aplicació pràctica de la imaginació d'un autor, en trobarem un o dos que sí veurem realitzats. Aquesta és la gran màgia de l'especulació científica… que algun dia potser podrem veure complerts els nostres somnis… o potser no.