MADOUC
Lyonesse III: Madouc
(1989)

Jack Vance

Editorial:
Gigamesh (2004)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 25

Pàgines: 408

Saga:
Lyonesse

Lectures relacionades:
El Jardín de Suldrun
La Perla verde

Altres edicions:

1992 Ediciones B. Col. Nova Fantasía nº 24

Jack Vance ens presenta la tercera i darrera part de la trilogia de Lyonesse amb aquest títol: Madouc. Un títol que fa referència a un dels fils argumentals que més quedaven penjats després de les dues primeres entregues: El de la nena Madouc, filla d'una fada que és intercambiada pel jove Dhrun i que esdevé sense voler-ho princesa de Lyonesse.

En aquest tercer volum, Vance és capaç de tancar tots els fils argumentals oberts en les primeres entregues: L'afany conqueridor del rei Casmir, les intrigues polítiques de les Illes Elder, la recerca de fills i filles intercambiats, les batalles màgiques -que sempre han estat molt alienes a l'interès de la novel.la i aquí prenen al final del llibre dimensions fora de to- i fins hi tot el misteri de l'origen de Madouc. Cal dir que té mèrit que l'autor s'hagi preocupat de tancar tots els temes de forma que quedin ben lligats i que fins i tot es preocupi de fer-nos la referència a la mítica Atlàntida en el sentit que aquesta sembla que fossin les illes Elder, però la forma de tancar els arguments i l'estructura en sí de la trilogia se'n ressenteix.

Madouc és una novel.la desigual, com les altres que conformen la trilogia. Una novel.la que no sembla massa integrada en l'estructura narrativa de El Jardín de Suldrun i La Perla verde pel fet que el personatge de la pròpia Madouc quasi no apareix en aquestes dues primeres obres i en canvi aquí l'autor focalitza totes les seves energies en les aventures i desventures de la princesa, deixant de banda alguns personatges capdals en la història com el rei Aillas, el mateix Dhrun o la princesa Glyneth que són relegats a pures anècdotes o a l'oblit.

El mateix començament del llibre recorda moltíssim als primers capítols de El Jardín de Suldrun, on es repeteixen els mateixos clixés, les mateixes històries sobre les joves princeses. També les aventures de Madouc pel bosc màgic de Trantesvalles i el seu variat món feèric són semblants als relatats a El Jardín de Suldrun i tornen a caure al parany de relatar contes infantils que no encaixen bé a l'obra. Les descripcions del món feèric i de la mitologia celta són un motiu per llegir la trilogia però no crec que estiguin ben integrades en aquesta obra de fantasia èpica.

I el que m'esperava menys de Vance ha succeït: Les intrigues político-militars que s'han donat durant tota la trilogia queden sol.lucionades en no més de 5 o 6 pàgines al final d'aquesta, en un acabament precipitat i fora de to amb el caire calmat que tenia tot aquest tercer volum, però que en definitiva reflexa la idea general de la trilogia: Capítols lents on se'ns narren aventures que aporten poc a l'obra com els llargs períodes educacionals de Suldrun o Madouc o els extensos períodes de esclavatge i de rodamón del rei Aillas -algún dels quals no aporta pràcticament res al conjunt- i d'altres fets que transcorren en un sospir: Batalles on moren personatges de rellevància, enamoraments ultra-ràpids que no s'acaben d'entendre… . Una barreja eclèctica d'estils narratius i argumentals que si bé no ralenteix la lectura sí que la torna un pèl inconnexa.

A l'igual que a la resta de la trilogia, aquest volum es llegeix molt bé, la lectura és fàcil i sovint magnífica. La llàstima és que la varietat d'estils i continguts comentada anteriorment et descol.loqui una mica. Una trilogia recomanada sobretot pels que comencen en això de la fantasia, per la gent poc exigent i pels que vulguin assaborir una altra obra del mestre de l'aventura, que -això no es pot negar- en aquesta trilogia de Lyonesse és un dels protagonistes principals per no dir el que més.