MIASMA 3

(2006)

Diversos Autors

Editorial:
Fanzine Miasma (2006)

Col.lecció:
---

Núm: 03

Pàgines: 66

El tercer número de Miasma incorpora per primera vegada il.lustracions. Potser aquest és per mi el millor número que ha sortit de la revista. Crec que la qualitat dels relats tenen una tendència a l'alça i que els editors comencen a trobar un major equilibri en les obres publicades.

A destacar el conte Ser o no ser, una proposta de Rubén Martín que m'ha agradat molt. És un relat que manté la tensió en tot moment jugant amb la curiositat del lector i que especula amb la ciència ficció més intimista i a la vegada més immensa.

I si aquest relat és el millor del recull, el premi a la millor prosa se l'emporta N. Guntes per un magnífic conte com és La Piscina. D'aquest autor també en vaig destacar un relat al Miasma-01 (castellà) i veig que la seva prosa continua viva. Una història de terror que juga constantment amb la insinuació però que et submergeix en la seva lectura.

Un altre relat curiós és Ángeles de ojos verdes, de Manuel de los Reyes, que amb uns diàlegs molt treballats té un aire de naturalitat perfecte. L'argument també es decanta per la insinuació més que per mostrar, en aquest cas, la màgia en la vida quotidiana. Un conte que es llegeix fantàsticament bé però que li manca pel meu gust una mica més de concreció argumental.

En un terme mig trobaríem relats com Bebé, un conte ultracurt de Santiago Eximeno -molt a l'estil de Fredric Brown- que resulta satisfactori tenint en compte la seva llargada. Un bon exemple del que es pot fer en poques línies. Conté un final sorprenent, com ha de ser amb aquest tipus de conte per enganxar al lector. Animo a la gent de Miasma a publicar-ne més.

També cal parlar de El Éxito del Zlibonia, una aventura si més no curiosa però amb un final una mica pobre, o Generatio Aequivoca, que més que un relat és un assaig detalladíssim sobre els processos desagradables que actuen en els cadàvers de forma natural.

Finalment, també s'han inclòs els contes Mente gemela, una història que barreja una crítica encoberta al comunisme i a l'aïllament amb el fet del primer contacte. L'argument no està prou treballat, però; Genaro y el sexo contrario, un petit homenatge a Frankenstein però amb un estil una mica feixuc que no m'ha acabat d'agradar, tot i que en valoro l'esforç i Ricky y Marvin, una fàbula curiosa i simpàtica però que no arriba a més.

En la secció de la revisió trobem un conte de B. Traven: Corresponsal extranjero. Correcte però sense res a aportar.