ALONE AT THE TOP
(2022)

Carlos Sisí

Editorial:
Onscura Editorial
(2022)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 367

Ja fa nou anys des que vaig llegir Panteón, (X Premi Minotauro) una molt bona novel·la de contactes i ambientació terrorífica a l’espai. Des de llavors, malauradament, no he seguit la carrera d’en Carlos Sisí i me n’adono que ha estat un error perquè aquest Alone at the Top m’ha reviscolat les ganes de llegir molt més de l’autor madrileny.

Aquest és un thriller de terror psicològic i elements de ciència-ficció que m’ha atrapat des del primer capítol. Una història amb canvis d’escenaris trencadors, amb una intriga sempre ascendent i amb una trama que l’autor dirigeix a la perfecció, acostant-nos i allunyant-nos de la veritat a cada moment, doblegant les nostres expectatives sobre el misteri principal que ens acompanya des de la primera pàgina fins pràcticament la última.

És una novel·la que és molt més del que sembla i és més senzilla del que aparenta. La trama s’arrapa a unes maquinacions que s’escapen de la comprensió del nostre protagonista i sovint no sabem on és la realitat i on aquesta es perd per camins inexorables. És també un gran homenatge a moltes novel·les de Philip. K. Dick (de fet fins i tot fa referència explícita a Desafiament Total) on el concepte de realitat queda alterat de manera constant i les percepcions que arriben als personatges sempre es posen en dubte.

El nostre protagonista (després descobrirem que s’anomena Elk) desperta en una habitació desconeguda. No recorda qui és ni què hi fa allí. Es troba dins d’una casa, aparentment sense estar presoner. Al poc temps descobreix altres habitants reunits en una sala. Tenen mala pinta, potser son mafiosos i a sobre un d’ells porta pistola. Un altre vigila una cuina de forma psicòtica, un tercer parla pels descosits. Sembla que el coneixen i li parlen amb naturalitat però Elk no els reconeix. No sap què fer ni com comportar-se. Ha de dir-los la veritat? O potser seguir-los la corrent a veure si més tard pot escapar?

Per altra banda no està lligat i pot moure’s en llibertat per la casa però entrellucant per les finestres aparentment a fora no hi ha res, un paratge desolat, poc definit, amb herbotes i poc més. No sap on es troba. A partir d’aquí, Elk ha de prendre decisions continuades i sense aturar-se massa a pensar en les possibles conseqüències. Ell vol tornar a la seva vida de sempre... però no sap quina és aquesta vida. I si realment forma part d’aquest grup de presumptes delinqüents que actuen de forma estranya i segueixen una sèrie de pautes un tant estrambòtiques? Perquè a més... Elk, va descobrint comportaments singulars, capta converses impossibles, descobreix sorpreses que tenen un aire marcadament surrealista i mira d’esbrinar què hi ha darrera la simbologia numèrica que sembla estar present a tot arreu.

Arriba a un punt que la seva pròpia psicosi sobre el que està experimentant el porta a pensar això:

(...) "Estan chiflados, eso es todo. Pirados. Volados. Idos. Es solo un asesino con un traje de buzo, un cocinero retrasado, un gorila con pistola parco en palabras, y un fumado de la vida que cree ver cabalas psicolécicas cósmicas donde cagan las cucarachas." (...)

Carlos Sisí ens ofereix una aventura angoixant i sí, psicodèlica, en la qual estarem dubtant constantment de la realitat que s’hi exposa. Com a bons fans de la ciència-ficció estarem especulant contínuament sobre el significat de detalls, de petites visions que ens semblaran pistes que ens deixa un autor omniscient que de ben segur ha planificat per atrapar-nos i no deixar-nos lliures. Però no us enganyeu. No en descobrireu l’entrellat pas.

A més, Alone at The Top té diverses lectures. I sobresurten conceptes com la obsessió de l’escriptor, la creació de personatges i arguments, la pàgina en blanc. I tot guarnit amb una increïble habilitat per transportar-nos a través de sotracs argumentals a nous escenaris i noves possibilitats. El misteri i la intriga son constants i Sisí té la capacitat de mantenir-los ferms de principi a fi. Potser l’únic moment que em trontolla la narració és quan l’autor decideix desentrellar el misteri oferint una narració resumida de com es va dur a terme aquest descobriment, no en l’estricte present amb que ens ha delectat tota la novel·la.

Elk es preguntarà sovint si està boig, si la seva psicodèlica vida des que va arribar a la casa (i tot el que ve després) és part de quelcom més gran o és simplement un trastorn obsessiu d’un escriptor en hores baixes...però tot plegat amb l’angoixa pròpia d’un thriller de terror que juga amb la ment del protagonista... i amb la nostra. I prefereixo no dir res més, no explicar amb què es troba més endavant ni amb quins terrors de la seva psique s’ha d’enfrontar.

Una novel·la, doncs, molt intensa, repleta de tensió i que ens fa ballar el cap constantment però que també ens proporciona respostes i ens sorprèn amb girs inesperats. Un thriller d’aquells que podrien adaptar-se perfectament en format cinematogràfic i deixar a l’espectador (en aquest cas, al lector) bocabadat.

Molt recomanable.

Eloi Puig
17/08/2022