els Àngels
em miren
(2019)

Marc Pastor

Editorial:
Ara Llibres
(2019)

Col.lecció:
Amsterdam
Llibres

Núm: ---

Pàgines: 434

Per fi he llegit una novel·la negra del Marc Pastor. Sí, dec ser del les poques persones d’aquest hemisferi que no ha llegit encara La mala dona (la tinc vergonyosament pendent des de fa anys a la pila) per la qual cosa faig tal afirmació entre la joia el pudor.

Es clar que aquesta no és una novel·la policíaca com les altres. Aquesta és una obra del Corvovers, aquest univers propi on Marc Pastor fa transcorre la majoria de les seves novel·les. I per tant té unes dosis molt importants... atenció! De Fantasia! No de la ciència-ficció com ens tenia acostumats! I el resultat és digne de veure’s (o de ser llegit més aviat) perquè Els angels em miren és un tros de novel·la que intueixo significa més del que sembla a simple vista.

El mateix autor ens comenta que aquesta proposta és molt més personal que les anteriors per dos fets que van trasbalsar la vida social del nostre país al 2017 i que l’autor ha traslladat a la novel·la especialment per descriure com d’acuradament funcionen els mossos per dins i les diverses filies polítiques que hi podem trobar (Recordem que Marc Pastor és Mosso d’esquadra de l’àrea científica). I aquests dos fets són per una banda els atemptats terroristes de la Rambla i per l’altra els dies d’octubre que també van canviar (i estan encara canviant) la política catalana i els vincles amb l’estat espanyol: Em refereixo al referèndum d’autodeterminació , la repressió desesperada i salvatge que va intentar impedir-ho i la posterior proclamació (o no) de la República.

Aquests aspectes són elements que suren a l’atmosfera de Els àngels em miren perquè Pastor ambienta l’acció d’aquesta trama policíaca en una ucronia on Catalunya va declarar la independència el 28 d’octubre del 2017 i on els esdeveniments es van precipitar fins a l’actualitat amb una independència reconeguda per l’ONU però amb greus tensions per part de grupuscles unionistes que executen accions terroristes. Tot i que aquest fet (la nova República Catalana) només afecta de resquitllada a la trama (per exemple amb certes tensions entre membres dels cos dels Mossos d’Esquadra) és un discurs original que Pastor ha sabut transmetre de forma coherent i que ens permet intuir els paral·lelismes amb la realitat que devien tenir lloc en aquells dies tan tensos (i que potser encara dura).

Parlem, però, una mica més a fons de la novel·la: Els àngels em miren ens descriu l’assassinat brutal de dues noies que aparentment no tenen cap relació entre sí. Algunes divisions dels mossos investiguen el cas, i en particular el nostre protagonista, Abraham Corvo, mulat d’ascendència guineana amb certs poders especials que l’autor ens va desvetllant com qui no vol la cosa a mesura que passem les pàgines. Corvo sembla que té percepcions, intuïcions que els seus companys no detecten.  I aquest serà el revelador i sorprenent factor fantàstic de la novel·la. El nostre caporal d’homicidis investigarà els assassinats mentre intenta conviure amb el que és en realitat sense que sobresurti a la superfície de l’uniforme al seu veritable jo. L’autor ens deixarà anar la informació a comptagotes perquè ens quedem enganxats a la lectura, ens atraurà al seu terreny i comprovarem finalment com el Corvovers s’entrellaça (en aquest cas de manera molt evident amb cert capítol de Bioko). I no, no cal haver llegit res abans, no és imprescindible.

Pastor doncs ens ofereix una intriga policíaca amenitzada amb dosis importants d’elements fantàstics i ambientada en una ucronia. Déu-n’hi-do! El fet, però, és que el barceloní ha escrit una novel·la eminentment policíaca, i per fer-ho s’ha basat (suposem) en la seva pròpia experiència dins el cos dels Mossos d’Esquadra. Això significa que trobarem un munt de personatges que teixiran una investigació al voltant dels assassinats. En aquest punt cal incidir en que Pastor ha volgut recrear una anàlisi dels protocols i l’acció dels Mossos de manera tan realista com pogués ser i  això potser passa una mica de factura al trobar-nos un excés de noms i càrrecs que no sempre identifiquem a la primera (la relació de personatges del final és de gran ajuda al respecte). Aquest realisme en les recerques del culpable provoca curiosament que Abraham Corvo no estigui sempre a tot arreu i que el trobem a faltar, especialment perquè el seu carisma és el que s’imposa de veritat i el seu secret el que ens crida més l’atenció.

M’he trobat una novel·la molt rodona i amb una prosa que denota idees clares de gran fluïdesa marca de la casa i que és capaç per exemple de combinar passatges en primera persona (sota la perspectiva intuïtiva d’en Corvo) per després tornar a passar a la tercera persona. És un exercici complicat però que Pastor executa amb total naturalitat. L’autor no renuncia en cap moment a la seva ment “culturalment dispersa” i continua col·locant picades d’ullet i referències a pel·lícules, sèries, còmics i llibres. (haig de reconèixer  —molts ja sabeu perquè— que m’ha encantat veure com Abraham Corvo comprava un llibre de Mike Resnick a La llibreria  Gigamesh). Però això no treu que Pastor escrigui amb determinació; potser a alguns lectors els pot semblar que el detallisme i els comentaris friquis creen dispersió però no és cert. La voluntat d’explicar el cas amb complexitat no treu que l’autor també explori maneres més subtils i relaxades de combinar tota la trama.

Sigui com sigui, sense deixar aquesta línia d’homenatges a la cultura popular, també haig de dir que és la novel·la més dura i descarnada que he llegit de l’autor. Sí, alguns em recordareu certa escena de Bioko però comprovar el dia a dia dels Mossos en aquesta esfereïdora història a una ciutat com Barcelona és per mi més demolidor que qualsevol descripció macabra en una terra exòtica

I el que per mi és més important: L’autor sap com combinar a la perfecció la trama realista de la investigació criminal, amb els elements fantàstics que arrossega Abraham Corvo sense que el sentit de la incredulitat aflori en cap moment. És ben cert que aquestes escenes tan decididament fantàstiques no són la clau per resoldre els crims però sí que ajuden a integrar al protagonista i els seus poders especials a la trama perquè dedueixo que Marc Pastor ens està presentant en aquest volum al nostre heroi i que no vol abusar d’ell en aquesta primera novel·la. Que probablement el consolidarà en properes entregues.

Els àngels em miren agradarà als amants de la novel·la negra però també als seguidors del fantàstic. I és una obra que deixant de banda l’excés de personatges secundaris i una història fantàstica que sembla que només ha apuntalat breument mentre es centrava en la trama policíaca (com per treure’s el neguit que el rosegava), es llegeix sola i ens deixa amb la novel·la de l’autor que més m’ha cridat l’atenció pel que fa a l’estil i la prosa.

No cal dir que ja és urgent començar a tenir un arbre genealògic de la família Corvo i de les seves vicissituds al llarg de la història.

Eloi Puig,
08/06/2019