EL ARCHIVO DE ATROCIDADES
The atrocity archive
(2004)

Charles Stross

Editorial:
Insólita Editorial
(2017)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 410

Tots sabeu com m'agrada que una novel·la combini la ciència-ficció i la fantasia. I si a més hi ha tocs de terror com en aquesta, la felicitat és màxima. El archivo de atrocidades del britànic Charles Stross inclou dues històries: la que dóna títol al llibre i una segona, La junga de cemento, que va guanyar el premi Hugo. El conjunt es una combinació que a priori ratlla la perfecció, almenys pel que fa a les expectatives.

I si no mireu: Bob Howard és un expert informàtic que treballa per un departament secret del MI6, un secció que espia i controla els afers paranormals que poden ser un perill pel Regne Unit (i de retruc per a tota la Terra). Ah! I de quins afers paranormals estem parlant? Fantasmes... zombies? No senyors, estem jugant a la primera divisió dels fenòmens estranys perquè ens enfrontem als més grans dimonis i engendres que poblen els universos paral·lels o que s'oculten en ciutats submergides. Sí, parlem dels monstres sense forma de Cthulhu o de mites tan arcaics com les gorgones i d'altres coses que més val no anomenar.

A Charles Stross ja el coneixia pels tres seus contes recollits a Brecha nuclear, el darrer dels quals “En la loquería” també forma part d'aquesta sèrie anomenada Els expedients de la bugaderia del que El archivo de atrocidades n'és el començament. La Bugaderia són les esmentades oficines del servei secret anglès dedicades a salvaguardar la penetració de monstres a la nostra realitat – entre d'altres tasques inconcebibles-. Charles Stross és un autor que aporta un estil propi amb el qual planteja situacions excepcionals sota la mirada irònica de Bob Howard. A l'autor li agrada riure's de la situació per molt dramàtica que sigui. També gaudeix, paradoxalment, donant un aire de normalitat a la feina quotidiana dels agents de la bugaderia encara que s'estiguin enfrontant a qualsevol bogeria arcana. Així doncs, a part de narrar-nos uns horrors indrescriptibles, en Bob Howard també ha de lidiar contra la burocràcia del departament (des de les justificacions per despeses de viatges, fins als cursos de formació subvencionats).

Aquesta barreja, estranya, que per una banda t'introdueix de ple en una aventura d'horror còsmic i per altra et refrena amb escenes de sit-com és un del punts a favor de la novel·la però també un enfocament que et sobta i que et trenca una mica les expectatives. Dic això perquè si bé, el llenguatge que utilitza l'autor és molt amè, ple d'ironies i capaç de treure't un somriure en plena acció tensa, també és veritat que és capaç de ralentitzar una mica el ritme. I és que el lector possiblement espera més acció i més escenes que puguin alterar la nostra percepció de la realitat de les que hi trobem en primera instància.

El archivo de atrocidades és doncs una gran idea que de forma irremeiable ens recorda a la fantasia història que ens apropava la novel·la Declara de Tim Powers (i a la qual el mateix autor s'hi refereix a l'apèndix). Potser l'ambientació en plena guerra freda d'aquella aventura de Tim Powers estigués més ben aconseguida però em decanto més per aquest estil sardònic i mig humorístic que utilitza Stross (i que contrasta amb altres homenatges a Lovecraft i els mites de Cthulhu que he llegit darrerament com la seriosa Agentes de Dreamland).

Potser el que m'ha costat més entrar de ple en el món dels dimonis, dels portals dimensionals o dels mites d'horror còsmic és la manera amb que ens ho planteja l'autor: Sense miraments i sense explicacions prèvies. El més frustrant, però, és que a mesura que avança la novel·la tampoc et resol massa aquests dubtes, simplement els toca de forma superficial i el que sobta encara més és que contínuament s'estigui utilitzant mètodes tan convencionals com les matemàtiques i la informàtica per ajudar a resoldre els casos, conjuntament amb màgia, o les invocacions. Com deia, m'entusiasma la barreja però també m'hagués estat bé que l'autor hagués definit millor algunes regles o que ens hagués posat en situació de com es uneixen aquestes disciplines tant diferents. A vegades l'argot informàtic pot resulta tediós i no sempre podem associar-lo bé amb l'aventura que se'ns està narrant.

Així doncs, la meva impressió és un pèl contradictòria. Per una banda la feina de l'editorial Insolita per rescatar de l'oblit aquesta serie de contes i novel·les, els esmentats Expedients de la bugaderia, és fantàstica. També vull insistir que aprovo el concepte de barrejar horror còsmic, informàtica, màgia, matemàtiques i molta ironia, però també penso que a aquest primer volum li falta una mica de mà esquerra amb el lector per part d'un autor que ataca sense miraments i que ens deixa una mica sobresaturats. Malgrat tot, crec que és una primer volum notable i que agradarà a tots aquells a qui no els faci por enfrontar-se a una barreja de gèneres tant diferents com la fantasia, la ciència-ficció i les novel·les d'espies.

Crec que en anglès porten ja set o vuit volums. Esperem que l'editorial continuï apostant per Stross i Els expedients de la bugaderia!

Eloi Puig, 11/06/2018