EL BOSQUE
OSCURO
黑暗森林
(2008)

Cixin Liu

Editorial:
Ediciones B
(2017)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Pàgines: 574

Traductor:
Javier Altayó i
Jianguo Feng

Lectures relacionades:
El problema de los tres cuerpos
El fin de la muerte

Poques vegades un títol tan críptic en una novel·la de ciència-ficció resulta més clarificador un cop acabes la seva lectura. Certament no se m’acut unes paraules més idònies per definir l’esperit amb que Cixin Liu ens narra la segona part de la seva trilogia de los tres cuerpos.

Comencem: El bosque oscuro és la continuació directe de la novel·la El problema de los tres cuerpos, publicat l’any passat també per Nova. Si en aquella primera entrega se’ns desvetllaven de forma molt original un primer contacte (encara que no fos físic) entre una civilització extremadament avançada i la humanitat, en aquesta segona part la història es centra en la calma tensa en que el planeta Terra espera la flora trisolariana que arribarà en 400 anys. Perquè quan arribi l’esmentada flota la humanitat desapareixerà irremediablement.

Recordem que la Terra està unida davant el futur enfrontament, que les nacions treballen juntes per defensar el nostre benvolgut planeta, excepte per les faccions lleials als trisolarians que persegueixen precisament l’extinció de la nostra civilització. Recordem també que els trisolarians tenen sofons espies per tot el planeta (partícules plegades en diverses dimensions capaces de sentir i observar tot el que es discuteix o es realitza des de la Terra). Però el que no poden controlar els invasors és el pensament dels humans, el que els passa pel cap. Els trisolarians són una raça que no entenen que els humans puguin enganyar, manipular, mentir, que els seus pensaments siguin diferents als seus actes.

I aquesta és la única esperança a la que es pot agafar de forma desesperada la humanitat: Enganyar als trisolarians. Però com fer-ho? Com actuar d’una manera i pensar d’una altra? L’estratègia que planteja l’autor és sublim: La Terra atorgarà poders quasi absoluts a quatre personatges perquè creïn una estratègia privada, un pla de contingència, o d’atac o de supervivència… el que sigui, però que només coneixen ells mentre donen ordres aparentment lògiques però han de ser cortines de fum davant uns invasors que ho saben tot sobre nosaltres.

Ah! Sí senyor! La idea de desenvolupar una defensa oculta a mans dels quatre “vallados” (ho podríem definir com els que posen tanques, els que volen aturar la invasió), és magnífica. Dos dels escollits són científics de renom; el primer d’ells seguida s’aboca a la feina per construir en el futur naus, flotes espacials, caces de combat; El segon es decanta per desenvolupar la ment humana. Tenim també un expresident veneçolà que sembla decantar-se per construcció de bombes de destrucció massiva a l’espai… i finalment tenim a Luo Ji, un científic xinès que ningú sap ben bé d’on ha sortit i que és l’únic que sembla no voler fer res en absolut i dedicar-se a viure a costa de rei. Aquest és el nostre heroi, el nostre protagonista. Però en cap moment sabem què trama (si es que realment està maquinant alguna cosa) doncs els seus pensaments són privats, inaccesibles tan per als trisolarians, com per la resta de la humanitat o al lector.

Cixin Liu doncs, ens planteja una novel·la tensa, que busca la intriga sobre com aturar a un invasor tecnològicament molt superior en només 400 anys. Com desenvolupar la ciència i una tecnologia per mirar de frenar una destrucció que es preveu inevitable, com reaccionar davant un esdeveniment que té data concreta. És un compte enrere que arribarà durant les properes generacions.

L’autor continua utilitzant un llenguatge amè tot i tractar-se d’una novel·la de ciència-ficció hard i ens manté atrapats en una trama molt ben treballada. Potser només li retrauria que hagués pogut ser més concís doncs les quasi 600 pàgines d’aquest segon volum s’haguessin pogut reduir. També en un segon terme queden els personatges que els hi manca més vida o personalitat. Cixin Liu enfoca la seva mirada en narrar-nos els processos de construcció de defenses que preveuen els vallados i no aprofundeix massa en el personatges en sí.

Especialment demolidor i genial he trobat la part final, El bosque oscuro, que dóna nom a la novel·la. Les teories de Cixin liu sobre evolució de les civilitzacions m’ha deixat sense paraules i són l’essència d’aquesta novel·la que es desenvolupa en dos temps: En el present actual i en un futur llunyà, quan arriben les primeres sondes trisolarianes.

Una gran novel·la d’idees que ens planteja una trama essencialment original i ben portada, que sap mantenir la tensió i especialment la curiositat per un lector que encara que no estigui avesat als termes hard, podrà entendre a la perfecció tots els seus plantejaments. Tot i la poca brillantor de certs personatges, és una obra que millora la seva predecessora i que ens deixa amb moltíssimes ganes de saber com continua. Ritme doncs, in crescendo… i que duri!

Eloi Puig, 30/10/2017