EL PROBLEMA DE LOS TRES CUERPOS
三 体
(2006)

Cixin Liu

Editorial:
Ediciones B
(2016)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Pàgines: 408

Traductor:
Javier Altayó

Lectures relacionades:
El bosque oscuro
El fin de la muerte

Si una característica comparteixen novel·les tan dispars com La Gracia de los reyes i El problema de los tres cuerpos no és la òbvia evidència que els dos autors tenen el mateix cognom, no és tampoc que les hagin batejat pomposament com el desembarcament de la fantasia xinesa a les aigües occidentals; per mi és més aviat que ambdues novel·les han acaparat bona part del hype de l'any, ho sigui que han recollit una bona part de les més altes expectatives entre els lectors de fantasia i ciència-ficció. Això es deu a les bones campanyes de promoció de les editorials però també, siguem clars, perquè dos autors xinesos criden més l'atenció que dos autors anglosaxons.

Aquest hype, aquestes expectatives, crec que han provocat que les novel·les fossin cobejades força abans de posar-se a la venda. Realment són dues grans obres però potser l'excés de confiança amb el què hi trobaríem ha fet que esperéssim encara més. I això que el que ofereixen és molt notable, i en aquesta novel·la que comento avui, El problema de los tres cuerpos, força trencador, a més.

La temàtica desplegada a El problema de los tres cuerpos no és nova, no és especialment original; però sí que l'estructura que ha dissenyat Cixin Liu és força interessant i especialment la seva resolució resulta demolidora. Anem a pams: La història desenvolupada a la novel·la està separada en tres grans parts. A la primera, anomenada Primavera silenciosa, ambientada en plena Revolució Cultural xinesa, ens presenta les bases de perquè una de les protagonistes, Ye Wenjie, prendrà les decisions futures que alteraran el curs de la història de la humanitat. Liu ens narra de forma acurada i amena els problemes per gestionar una Revolució Cultural en un país immers en el caos on diferents faccions d'esquerres lluiten per consolidar el poder. Una jove Ye Wenjie contempla com assassinen al seu pare només pel fet de ser un intel·lectual i això marcarà el seu tarannà futur.

La segona part de la novel·la es titula Tres cuerpos i és el gruix de la nostra història. Aquest cop som al present, a la Xina actual, on un científic del camp de la nanotecnologia es veurà immers en una espiral sense sentit quan se li planteja la nul·la certesa que existeixin les lleis de la física. Un a afirmació que fa replantejar tot el que sabem avui dia d'aquest camp i de retruc que desenes de científics de tot el món es suïcidin. El protagonisme d'aquesta segona part serà Wang Miao que anirà descobrint per una banda de forma brusca i sense esperar-s'ho que mig món està en peu de guerra... encara que no podem veure cap enemic, però també resoldrà de forma gradual el misteri que envolta un videojoc en realitat virtual anomenat Tres cuerpos i que amaga molt més del que mostra. Wang Miao anirà encaixant peces fins a arribar a conclusions molt reveladores.

I finalment tenim una darrera part titulada El ocaso de la humanidad o el que és el mateix: Les conseqüències que arrosseguen els actes i les decisions preses per la científica Ye Wenjie i també les accions conjuntes de les noves ideologies que han emergit arran del descobriment d'un fet únic en la existència de l'espècie humana. Aquí els escenaris són canviants i l'autor encén la metxa per preparar una traca final on el sentit de la meravella esclata de mil maneres, fins i tot de forma massa sobtada doncs les teories exposades (i com es posen en pràctica) superen qualsevol idea que hagués imaginat mai dins la ciència-ficció hard.

Perquè sí, El problema de los tres cuerpos, tot i posseir elements històrics i flirtejar amb la sociologia, és sobretot una novel·la de ciència-ficció hard, una obra que contempla possibilitats més o menys realistes o possibles teòricament de com podem aplicar la ciència en un futur no molt llunyà – almenys en una part de la novel·la, doncs el que ocorre al final encara queda lluny de les nostres possibilitats com a espècie-.

I tots aquests conceptes i especulacions no sempre són fàcils de plasmar en el paper. Si bé és molt cert que Cixin Liu escriu de forma molt amena i la novel·la es llegeix sola – la traducció directa del xinès de Javier Altayó presumeixo que ha estat excel·lent- la trama argumental a vegades queda un pèl descompensada. Per exemple la llargada dels capítols dedicats al joc Tres cuerpos m'ha semblat una mica excessiva i a vegades les metàfores emprades en el joc per divulgar tant la nostra història com la ciència, m'han alentit la intensitat. Per altra banda la major part de El ocaso de la humanidad et destrossa els sentits amb teories fabuloses que costen d'encaixar per molt ben argumentades que estiguin. Tota aquesta energia final no ha estat desplegada durant el llibre de forma uniforme i queda molt concentrada i en ocasions resulta quasi bé fantasiosa – probablement les meves mancances científiques influeixin en aquest sentit- i per tan impacten directament amb el sentit de la credibilitat. L'assimilació de les propostes Cixin Liu en aquest darrer tram és un handicap a superar.

Sigui com sigui, el que està clar és que diversos elements de la trama genèrica de la novel·la són molt impactants i originals, encara que la premissa de base convidin a pensar el contrari. Fins al punt que aquests elements són la força que ens empenta a seguir llegint sense parar... i a esperar amb ànsia la segona i tercera part que seran publicades en castellà l'any que ve.

El problema de los tres cuerpos és en definitiva una molt bona idea, expressada mitjançant la barreja de teories científiques més de línia dura amb el tractament dels trets sociològics derivats de la recent història política del gegant xinès. La posada en pràctica, doncs, en un entorn diferent a l'habitual, sota un punt de vista oriental, contrasta amb més força contra el que podríem esperar en un entorn més anglosaxó. No és casualitat. El comunisme xinès té molt a veure amb aquesta història, tan en el seu desplegament inicial com en les conseqüències actuals. Cixin Liu ha escrit una obra eminentment intel·ligent que sembla deparar-nos moltes sorpreses en el futur.

Eloi Puig, 26/10/16