Sempre és d’agrair que una editorial com Mai Més Llibres aposti repetidament per una autora de la qualitat de la Lauren Beukes — recordem, convidada d’honor a la CatCon del 2022— però encara és més gratificant comprovar que, seguint una mateixa línia artística, l’il·lustrador de totes les cobertes dels llibres de l’autora sud-africana sempre és el mateix: Ricard Efa.
I és que aquest cop, amb tots els meus respectes per la Lauren Beukes i la seva obra, crec que toca començar per parlar de la grandíssima il·lustració que ha elaborat en Ricard Efa; una composició que juga amb el tema principal de la novel·la, la dels universos paral·lels, i que combina la imatge de la protagonista, Bridge, substituint fragments del rostre i col·locant les parts que manquen a la seva versió de la novel·la en castellà (i viceversa). Col·loqueu de dues cobertes de l’edició en català i en castellà una al costat de l’altra i comproveu l’efecte. Espectacular. Chapeu, Ricard.
Ara, anem a la novel·la. Bridge és una història que en cap moment amaga les seves intencions. De fet, el subtítol —afegit per diferencia la versió en català i en castellà— és tota una declaració del que hi trobarem: Buscant la seva mare al multivers. A més, Beukes, amb el nom de la protagonista també juga a crear ponts, accessos, com podeu veure fàcilment amb el joc de paraules I això és precisament el que ens ofereix l’autora: Aventures i un viatge per tot de realitats paral·leles per cercar a la Jo, la mare de la Bridget (Bridge, pels amics). I tot comença quan la Jo mor i la Bridge i li sevi amigui Dom (podeu comprovar que és una persona no-binària) intenten classificar els papers i objectes que ha deixat la Jo per casa seva.
Aviat descobriran un artefacte anomenat cuc dels somnis (que La Bridge ja coneixia de manera inconscient) que permet viatjar entre universos a través d’un mètode molt curós i certament original que provoca que la persona que l’utilitza pugui traslladar-se a una altra realitat possible del multivers ocupant la ment del seu altre-jo. De retruc, això significa que el seu altre-jo ocuparà la seva ment i el cos en el univers, diguem-ne original, durant un temps establert.
Això és molt significatiu i la idea m’ha agradat molt. No es tracta que una persona viatgi a una altra realitat. Només ho fa la seva ment i això vol dir que ocupa un cos que no és el seu i que no sap res del que passa allí i de quines circumstàncies trobarà. Durant un temps aquest cos portarà un passatger extern d’una ment d’una altra versió de tu mateix. Això m’ha recordat moltíssim aquell conte magnífic de Robert Silverberg titulat “Passangers” on entitats extraterrestres ocupaven els cossos dels humans i aquests no podien fer res per evitar-ho.
Però tornem al tema: la Bridge sospita que la mare que ha mort al seu univers no és realment la seva mare i que aquesta podria estar en algun altra realitat de manera que s’aboca amb tots els seus esforços a intentar buscar-la. Aquí l’ajuda de li Dom serà imprescindible (per exemple, tranquil·litzant als altres-jos que arriben d’intercanvi). Tot i que fet de voler trobar a la mare és el motiu més evident de perquè la Bridge es trasllada mentalment entre universos, crec que també hi intervé una fascinació lògica tot i que un pèl malaltissa per saber com et va la vida en altres realitats. Potser és una existència millor? O més aviat pitjor? La Bridge es topa en cossos que viuen i han passat per experiències radicalment diferents a la seva. M’agrada aquesta definició que elabora l’autora d’aquesta cerca involuntària però atraient de les vides que no has experimentat:
(…) “Ser jove consisteix en gran mesura a fer càstings per intentar convertir-te en la persona que penses que hauries de ser” (…)
Lauren Beukes ha escrit una novel·la que de manera desenfada ens narra un fet tan extraordinari com és passar d’un univers a un altre; aquest viatge impossible però fascinant que tantes pàgines de literatura de ciència-ficció ha omplert. Beukes no té pressa i en ho explica tot de manera pausada amb molts talls en l’acció determinats per les lectures que les protagonistes realitzen del diari personal de la mare. Això per una banda li atorga profunditat a l’obra però alhora també alenteix el ritme, tallant-lo massa de vegades. Alguns capítols, especialment els primers, dedicats a la Jo, poden ser un pèl feixucs, com el que transcorre a l’illa d’Haití.
Els personatges son força dispars i Beukes només s’endinsa en el de Bridge i especialment amb el de li Dom, que fa la tasca de contrafort divertidi i genuini per relaxar els moments de tensió i drama que viu la Bridge. S’avenen bé i Beukes pot ser molt bona escriptora en aquest aspecte: retratant a persones que sembla que les coneguis de tota la vida. Però en canvi els més secundaris, tenen poc pes a la novel·la fins al punt que en Canden, l’ajudant de la Jo, que també assisteix a la Bridge i li Dom, és un personatge anodí i prescindible —literalment—. Només sembla servir com a comodí per a facilitar les coses a la Bridge i a li Dom en la tasca de buscar a la mare perduda.
En canvi, trobo molt més ben treballat a la Amber, una persona que ajudarà molt a crear tensió i a enganxar-nos a les aventures pel multivers. Una personatge gris que sembla tenir un paper primordial i que poc a poc descobrim que té molts milers més de matisos. Potser l’autora li hagués hagut de donar més vida. Això sí, els fets del darrer capítol i del seu acte final a la novel·la no estan a l’alçada de les expectatives, es veu tot una mica forçat.
Beukes crea una aventura i li posa unes regles per ancorar-la a un marc des del qual puguem entendre el procés de canviar de realitat quasi a voluntat. I ho fa molt bé. Tanmateix, segueix amb el seu poc interès de desvetllar-nos l’origen de tot plegat. Ja ens va deixar enlaire també el perquè es podia viatjar en el temps a través de la casa que apareixia a la que fins ara és la seva novel·la més reeixida: Les Lluminoses. Aquí tampoc vol desvetllar tots els misteris.
Bridge és, doncs, un gran aposta, que a estones t’atrapa i et fascina, en d’altres potser li manca una mica de ritme, però que aconsegueix amb escreix fer-nos somiar amb realitats possibles i impossibles, en conèixer altres variants de tu mateix i de com haguéssim pogut ser en un altre món... molt semblant i molt diferent al nostre.
El cert és que és una novel·la que dona per molt més encara i m’atreviria a dir que també és una història molt traslladable al format audiovisual... no m’estranyaria que se’n fes una sèrie amb ella, a l’igual que va passar amb Les lluminoses
Eloi Puig
01/03/2024
|
|