LA CAPACIDAD DE AMAR DEL SEÑOR KÖNIGSBERG
(2021)

Juan Jacinto
Muñoz Rengel

Editorial:
Alianza de Novelas
(2021)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 200

Llegir una obra de Juan José Muñoz-Rengel és endinsar-se a una aventura que quasi bé sempre resulta intel·ligent i estranyament evocadora però que no pots definir exactament què t’ha semblat amb paraules simples. Això ho tinc clar des que ja fa uns anys vaig devorar El sueño del otro i més recentment El gran imaginador, novel·les ambdues molt inclassificables però que vessen bona literatura per qualsevol pàgina. I es clar, quan va arribar a les meves mans un títol com La capacidad de amar del señor Königsberg no m’esperava menys. No falla, m’ha sorprès. I començo a pensar que mai seré capaç d’avançar-me al que m’espera rere la imaginació d’aquest autor.

La capacidad de amar del señor Könisberg és una obra curta, directa, rapidíssima de llegir, amb capítols breus que encara la fan més dinàmica i amb un enfocament completament dirigit al seu únic protagonista: Paul Königsberg, una persona impertèrrita, inalterable, quasi inamovible en els seus costums i dèries quotidianes. Un personatge que contempla estoicament una invasió alienígena sense que la seva rutina diària canviï el més mínim, que experimenta la fi del món sense que aquest detall li esguerri la seva feina, el seu tarannà o que s’incorpora sense proposar-s’ho a una utopia feminista sense alterar la seva essència de persona completament dedicada a una tasca (per molt surrealista que esdevingui quan la societat s’enfonsa al seu voltant).

L’autor ens proposa una aventura quasi mística ambientada en una Nova York que sembla acomodar-se a un realisme màgic visualitzat amb la mirada àtona del senyor Könisgberg. Aquest capitalitza els seus hàbits i només els modifica quan la situació és necessàriament diferent i no li permet seguir amb els seus automatismes diaris.

La prosa de Muñoz-Rengel és hipnòtica i acarona amb calma aquesta trama novayorquesa, com deia, singular i que sembla riure’s de nosaltres. Potser la intenció de l’autor no era aprofundir en res en concret, només exaltar a un personatge com Königsberg sota una argument a priori senzill, que no sé si efectiu del tot. Una lectura lleugera i deliciosament absurda que com comentava segueix de ben a prop al nostre protagonista. Königsberg és com una idea inamovible en un món boig que canvia i es transforma. És una estaca clavada profundament a Manhattan on forces incomprensibles fan estrebades desesperadament per redirigir-lo, canviar-lo però que en el millor dels casos només aconsegueixen una lleugera alteració que el protagonista adopta per millorar la seva posició. Res sembla poder trasbalsar el seu particular món ordenat i perfecte.

És complicat decidir fins a quin punt m’ha agradat aquesta nova aposta de Juan Jacinto Muñoz-Rengel. Crec que vaig gaudir més amb les anteriors novel·les (especialment amb El sueño del otro) i que aquesta es queda curta. No per prosa o intencions, aquí l’autor va sobrat, però potser sí per una trama molt lineal que avança sense definir un rumb i que s’esmerça en visualitzar al protagonista mentre la resta de la realitat passa al seu voltant com si no anés amb ell. És com si Königsberg viatgés en un tren ben palpable, dur i còmode i que observés passar la realitat del seu voltant de forma accelerada i on no pot ni vol intervenir.

La capacitat d’estimar del senyor Königsberg li feia repetir esquemes a la seva vida fins a límits obsessius però no crec que sigui suficient per estirar aquest aspecte durant tota la trama. En qualsevol cas, una nova novel·la que sorprèn i et deixa amb ganes de parlar-ne, que no és poc.

Eloi Puig
25/01/2022